La Generalitat renuncia a la candidatura dels Jocs d'Hivern a Catalunya

La consellera Laura Vilagrà recorda que fa un any i mig que no es mou res des del COE ni des del Govern i que el COI ja ha buscat d'altres opcions pel 2030 i el 2034, mentre que Acció Climàtica ho veu "díficil" en el context de sequera. Stop JJOO ho valora com una "victòria de la lluita popular"

La Generalitat renuncia a portar els Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern a Catalunya. Així ho ha afirmat aquest dissabte al vespre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha justificat la decisió pel fet que el Comitè Olímpic Internacional ja té d'altres opcions tant per a l'edició del 2030, que és amb la que treballava inicialment el Govern, com ara també per als del 2034, que és el que havia plantejat el Comitè Olímpic Espanyol després que desestimés de presentar pel 2030 un projecte centrat en Catalunya i sense participació de l'Aragó.

Vilagrà n'ha parlat des de Palma -on participava a la manifestació de la Diada de Mallorca- preguntat per mitjans com ara Catalunya Ràdio, després que al matí la secretària general d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, hi afirmés en una entrevista que des de la seva conselleria veien "difícil" organitzar uns Jocs d'Hivern tot adduint l'actual situació de sequera i de canvi climàtic. Barnadas assegurava que "es tracta d'un projecte que ja no estava en primera línia" i que els informes de què disposen els obliguen a "posar-hi molta precaució", perquè, segons afirma, a les àrees on s'haurien de fer les competicions de neu -la Cerdanya, el Pallars Sobirà la Val d'Aran- no s'hi espera grans nevades. Tot i això, en les mateixes declaracions la representant del Departament d'Acció Climàtica admetia que la competència sobre el projecte Pirineus-Barcelona no depenia d'ella, sinó del Departament de Presidència.

Després d'aquestes afirmacions, al cap de poques hores la titular de Presidència sí que confirmava formalment aquesta renúncia, si bé ho justificava per motius més tècnics i no pels que havia esgrimit Anna Barnadas unes hores abans. En aquest sentit, Laura Vilagrà ha recordat que ara fa un mes, una compareixença al Parlament per informar sobre l'estat de la candidatura, ja va dir als grups polítics que no hi havia novetats, després que, assenyala, "en el seu moment vam presentar una candidatura que el COE va descartar", en referència a la petició que el juny de 2022 van fer perquè l'òrgan estatal presentés al COI una proposta liderada per Catalunya, després de les reiterades negatives de l'Aragó a consensuar la candidatura conjunta que defensava el COE mateix. Vilagrà hi ha  afegit que, a més a més, aquest any 2023 el COI els ha informat que "ja hi ha candidatura per 2030 i 2034, que és d'Itàlia i França, i que per tant queda descartada l'opció que plantejàvem", que era la de fer els Jocs d'aquí a sis anys o, com a molt tard, d'aquí a una dècada.

Vilagrà assegura que mantenen l'Estratègia Pirineus

Tot i confirmar així aquesta renúncia als Jocs d'Hivern, la consellera de Presidència ha dit que mantindran "una aposta clara pel Pirineu i per una economia sostenible" i que la denominada Estratègia Pirineus 2030 ja l'han "treballat amb totes les institucions de l'Alt Pirineu i Aran i també amb la ciutadania", segons recull Europa Press. Laura Vilagrà afirma que tenen "una agenda política ambiciosa", que volen basar en inversions en mobilitat que ja s'han començat a activar i també "en economia productiva". I ha esmentat com a exemple un altre gran esdeveniment esportiu internacional vinculat als esports al medi natural, fora dels Jocs Olímpics, com és el Mundial de Piragüisme d'Aigües Braves que la Seu d'Urgell i Sort organitzaran l'any 2027.

El Govern descarta transvasar aigua de l'Ebre cap a Barcelona

Pel que fa justament a l'ús de l'aigua, i tot i les reticències expressades cap a les estacions d'esquí, Anna Barnadas ha admès que l'ús de neu artificial a les estacions d'esquí no té res a veure amb la situació de sequera a les àrees urbanes de Barcelona i Girona, on es concentra gran part de la població catalana. D'una banda, perquè la gran majoria d'aquests complexos de muntanya no pertanyen a les conques internes, sinó a la de l'Ebre, on actualment "no hi ha situació d'emergència". I de l'altra, perquè tal com ha recordat "un cop acabat el seu ús (el dels canons de neu), quan es produeix el desglaç, aquesta neu es reincorpora al seu cicle natural". És a dir, que les instal·lacions d'innivació tenen un funcionament circular i no tenen res a veure amb la xarxa general. Tot i això, hi ha volgut afegir que "cal ser curosos amb aquest recurs, que no és infinit”.

Pel que fa justament a la situació crítica de les conques internes, fruit del seu ús excessiu d'aigua els darrers anys, el seu fort creixement demogràfic i la manca de pluges, Barnadas ha confirmat les paraules del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, que va dir que fins al mes de juny no es plantegen portar aigua amb vaixells, perquè fins llavors tenen "la seguretat, malgrat no plogui, ens podrem abastir". I pel que fa a possibles solucions en situacions extremes com la que s'albira en aquella zona, des d'Acció Climàtica han reiterat que descarten transvasar aigua del riu Ebre cap a Barcelona, perquè entenen que "la resiliència ha de venir d’un altre costat", com per exemple de la regeneració i la dessalinització.

Satisfacció de la plataforma StopJJOO

Mentrestant, la Plataforma Stop JJOO ha celebrat aquest dissabte mateix el fet que des del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat afirmin que veuen la sequera actual com un impediment perquè uns Jocs d'Hivern puguin fer-se a Catalunya. En un vídeo que s'ha difós a les xarxes socials, una de les portaveus del col·lectiu, Helena Guillén, ha afirmat que veu aquestes declaracions com una "victòria de la lluita popular". Tot i això, l'activista cerdana ha avisat que seguiran reclamant les inversions en serveis públics i infraestructures a les quals el Govern s'ha compromès.