Acord per potenciar la ramaderia extensiva fins al 2030
El Govern aprova un pla estratègic pactat amb el sector per afavorir el model d'explotacions petites i mitjanes. Es preveu crear una xarxa d'escorxadors de baixa capacitat i facilitar les pastures per prevenir incendis

El govern en funcions de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva de Catalunya 2024-2030 (PEREC), que ha pactat amb el sector per "enfortir aquest model d’explotacions petites i mitjanes". D'aquesta manera també es vol, afirmen, "fomentar el producte de proximitat de les espècies bovina, ovina i de cabrum i equina".
Des del Departament d'Acció Climàtica han explicat que el pla s'ha dividit en sis eixos d’actuació: "producció ramadera sostenible, cadena de valor, gestió del territori, participació i governança, valorització i comunicació, promoció i generació de coneixement i innovació". I dins d'aquests apartats, s'hi inclou fins a 174 accions previstes, entre les quals destaquen la creació d’una xarxa d’escorxadors de baixa capacitat o bé la potenciació de les pastures per, de passada, reduir el risc d’incendis. Aquesta darrera mesura es desenvoluparà al llarg de deu anys.
El PEREC està contemplat dins les accions del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC), que s’està elaborant per, segons la conselleria, "fixar els objectius i les iniciatives prioritàries sobre el futur de l’alimentació al país". El document es va començar a treballar el novembre de 2020 i ha inclòs un procés participatiu amb 247 persones del sector, de l’àmbit de la recerca, l’administració i el tercer sector, entre d’altres.
El Govern ha admès que la ramaderia extensiva, perjudicada els darrers anys per obstacles com l'expansió d'animals salvatges (especialment l'os bru en el cas del Pirineu), és "clau en la gestió del territori i per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat, la protecció del sòl davant l’erosió i l’aprofitament sostenible de l’aigua". També n'ha valorat que aquesta activitat ancestral, molt arrelada a les comarques de muntanya, "contribueix a fixar gent al territori i genera una economia circular".
