Ajuntaments de l'Alt Pirineu i Aran veuen bé regular els pisos turístics però creuen que la limitació arriba tard

Alguns consistoris adverteixen que, en tot cas, per oferir habitatge assequible permanent necessiten desenvolupar nous sectors urbanístics. En casos com Puigcerdà o Rialp, abans de l'anunci del Govern ja havien suspès l'atorgament de noves llicències

Diversos ajuntaments de l'Alt Pirineu i Aran afectats per la limitació a l'obertura de pisos turístics a Catalunya han rebut positivament la mesura anunciada aquest dimarts pel Departament de Territori de la Generalitat, que avui dilluns ja ha entrat en vigor mitjançant la seva publicació al DOGC. Tot i això, alguns dels consistoris adverteixen que amb això no se solucionaran les dificultats d'accés a un habitatge permanent, perquè no només ha augmentat la demanda turística o de segones residències sinó també el nombre d'habitants fixos, i perquè per donar resposta a aquest segon element necessiten més sòl urbà.

A la Cerdanya, la mesura afecta 15 dels 17 municipis i només se n'ha exclòs Lles i Meranges. Entre les poblacions incloses hi ha les principals de la comarca, com és el cas de Puigcerdà, Bellver, Alp i Llívia. A la capital cerdana, de fet, ara fa pocs dies l'Ajuntament ja es va avançar al Govern i va decidir suspendre l'atorgament de noves llicències per a pisos turístics. Segons han indicat des del consistori a l'ACN, la mesura s'ha adoptat després que el municipi havia estat declarat com a "zona tensionada", juntament amb la resta de capitals comarcals de l'Alt Pirineu, i amb la finalitat d'"obrir un període d'anàlisi i reflexió" i redactar una nova normativa. La mesura s'aplicarà durant un any, tot i que es pot prorrogar a dos si les circumstàncies ho requereixen.

La regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Puigcerdà, Nerea Espada, ha expressat que la situació al municipi i la comarca la veuen ja "insostenible" en aquest àmbit. Per això, Espada creu que cal "continuar treballant en la confecció de noves mesures i en la creació de nou habitatge protegit" per revertir-la. L'opció que el consistori estudia per fer-ho possible és desenvolupar un nou sector urbanístic, el de la Pedregosa, sobre el qual tant govern (Junts i Futur) com oposició (ERC) ja van proposar urbanitzar-lo a la campanya de les eleccions municipals d'enguany.

Al segon municipi de la Cerdanya, Bellver, l'alcaldessa Laia Serra (ERC-AM) creu que la nova regulació pot ser una "molt bona eina" per evitar que "hi hagi un aflorament massiu" de pisos d'aquest tipus. De fet, el consistori va aprovar una ordenança a finals de l'any passat per limitar el nombre de llicències, si bé admeten que l'han hagut de suspendre després de rebre diverses al·legacions. Serra defensa que la solució ha de ser establir "un topall", tenint en compte la situació de manca d'habitatge per a primera residència que considera que hi ha a la comarca. Una altra problemàtica que pateixen, vinculada a aquesta demanda turística, és que darrerament és cada cop més difícil trobar pisos que es lloguin per a tot l'any, perquè als propietaris els surt més a compte llogar-los per temporada o fins i tot per dies.

En el cas de Bellver, tot i no haver superat el màxim que estableix la nova regulació, s'han atorgat prop de 150 llicències d'HUTS. A més a més, una part d'aquestes es van aprovar després d'haver de suspendre l'ordenança municipal que, precisament, pretenia limitar-les. L'alcaldessa, tanmateix, adverteix que la nova normativa suposarà una càrrega de feina administrativa al consistori. En tot cas, Serra creu que era "molt injust" que aquest tipus de llicències no s'haguessin de renovar,

Mentrestant, l'alcaldessa d'Urús, Maria Sans (Junts), constata que hi ha un problema d'accés a l'habitatge, tant al seu municipi com al conjunt del Pirineu, però que també hi és a d'altres àrees del país, sense necessitat que siguin zones turístiques. En aquest sentit, Sans adverteix que un dels principals entrebancs és que no disposen de sòl per poder impulsar pisos socials i que, per obtenir-ne, necessiten créixer urbanísticament. Sans admet que en el cas d'Urús el percentatge d'habitatges que són segona residència arriba fins al 80%. I, sense entrar a valorar els beneficis o perjudicis d'aquest model, creu que el cert és que cal trobar solucions al problema d'accés a l'habitatge per als joves del poble que tinguin la voluntat de quedar-s'hi a viure. Sobre els pisos turístics en concret, ha especificat que actualment tenen una trentena de llicències atorgades i que el topall que els ha marcat ara el Govern se situa en 20.

La batllessa d'Urús, alhora, qüestiona que es vulgui condicionar l'oferta de sòl per fer habitatge públic a l'aprofitament del 10% de la superfície de nova urbanització, perquè això acaba representant un problema per a poblacions com la seva, que no disposa de terrenys municipals per fer pisos socials. Finalment, Sans creu que per adaptar-se a la nova normativa caldrà una regulació conjunta a través del consell comarcal, ja que el seu pla d'ordenació urbanística és de caire supramunicipal i engloba 12 dels 17 termes de la comarca.

D'acord amb la renovació cada cinc anys

El punt en què la majoria d'alcaldes sí que valoren positivament l'anunci és l'obligació de renovar les llicències cada cinc anys, amb un permís que emetran els ajuntaments. Tot i això, alguns han assenyalat que aquest punt els ha agafat per sorpresa i que abans de valorar-ho a fons han de conèixer els detalls de la norma. Al Pallars Sobirà, on la mesura afecta 13 dels seus 15 municipis, l'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich (Junts), ha recordat que l'ajuntament que dirigeix ja tenia limitades les llicències de pisos turístics i que ja no en podran donar més perquè havia arribat al topall. Per Sabarich, el Govern "arriba tard" en aquest tema.

De la seva part, l'alcalde de Llavorsí, Josep Maria Vilal, creu que "l'accés a l'habitatge és un tema que preocupa", si bé coincideix amb Gerard Sabarich a valorar que és un tema que ja fa temps que s'havia d'haver regulat. En una línia semblant s'ha expressat des de l'Alta Ribagorça l'alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera. 

Vielha aplaudeix la nova regulació

Des de l'altre extrem de la regió pirinenca, a la Val d'Aran, l'alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano (Unitat d'Aran), sí que ha rebut amb molta satisfacció la regulació anunciada pel Govern, especialment pel fet que s'obligui a renovar les llicències cada cinc anys. Segons el també vicepresident de la Diputació de Lleida i expresident de Federació d'Hostaleria, aquest nou requisit és "molt important" perquè augura que "permetrà que alguns dels pisos existents no continuïn amb aquesta activitat".

El batlle de la capital aranesa, creu que aquesta regulació "feia molta falta" perquè "l'habitatge és un tema social que preocupa molt" i perquè "la proliferació de pisos turístics impedia que alguna gent es quedés a viure al Pirineu, per falta d'habitatge per tot l'any". Per tot plegat, Juan Antonio Serrano ha felicitat públicament el Departament de Territori i la seva consellera, Ester Capella, per aquesta regulació. El polític socialista, que és hoteler de professió, sempre s'ha destacat per liderar el rebuig als pisos turístics i, de fet, l'ajuntament que governa va ser el primer a limitar-los.

Naut Aran té 1.200 pisos turístics i menys de 2.000 habitants

Finalment, l'alcalde de Naut Aran, César Ruiz, espera que la norma "sigui molt clara" per saber com actuar. Ruiz ha recordat que el seu municipi, que alberga l'estació d'esquí de Baqueira Beret, és un dels indrets de tot Catalunya on els pisos turístics hi tenen més incidència: actualment n'hi ha més de 1.200, mentre que la seva població fixa no arriba ni tan sols als 2.000 habitants. Per tant, sobrepassa de manera exagerada la ràtio a partir de la qual el Govern limita les noves llicències, que és de 5 HUTS per cada 100 habitants, i també el límit que s'ha establert ara, que és de 10 per cada 100 habitants.

Ruiz creu que aquest topall "s'hauria hagut de posar ja en el moment d'autoritzar els ajuntaments a atorgar llicències de pisos turístics", i per tant coincideix amb d'altres alcaldes a valorar que el decret arriba molt tard. En tot cas, espera "que la norma sigui molt clara per saber com actuar" en aquestes més de 1.000 llicències de més que té el seu municipi si s'ha d'atendre a la nova norma del Govern.