Al Parc Natural de l'Alt Pirineu hi ha més de 450 bordes i cabanes

Les construccions tradicionals per a ús ramader són actualment una icona del paisatge pirinenc

Agricultura i ramaderiaL'Alt Pirineu

El Parc Natural de l'Alt Pirineu compta amb més de 450 construccions tradicionals, entre bordes i cabanes. Així ho recull el llibre 'Les bordes al Parc Natural de l'Alt Pirineu', que és el resultat d'una recerca de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu sobre aquestes instal·lacions agroramaderes, tota una icona del paisatge pirinenc.

La construcció de les bordes està condicionada per una gran varietat de factors però el punt comú és l'existència de dos pisos: el superior per a l'herba i la palla i l'inferior per al bestiar. Entre les anècdotes que ha posat de manifest l'estudi hi ha l'existència de rellotges de sol en moltes bordes. El llibre narra que les cabanes també tenien utilitat durant els mesos d'hivern i no només a l'estiu.

Cristina Simó, autora del llibre, ha explicat a l'ACN que les bordes no apareixen documentades fins a l'època moderna al Pallars Sobirà. La data més antiga trobada és de finals del segle XVII per la situació de la mil·lèsima (inscripció gravada a la pedra).

Actualment tenen un ús ramader i ja no n'hi ha cap per a ús agrícola. Un 5% estan autoritzades com a segona residència o equipament turístic, com ara les Bordes de Virós, reconvertides en refugi. Per a la ubicació es tenia en compte tres factors de risc: el risc d'allaus, el d'esllavissades de terra i el d'inundacions. Moltes de les bordes enrunades per motius de desastres naturals era per culpa d'allaus.

La més gran del Parc, la de Perosa (Alt Àneu), fa 33 metres de llargada per 12,5 metres d'amplada i la cantonada més alta té 5,70 metres sense comptar l'alçada del llosat. La més petita, la Mingo de Soriguera, mesura 4,30 metres de llarg per 4 metres d'ample i una cantonada d'1,80 metres.

La cabana era la substitució de la llar, el lloc on es viuria durant períodes més o menys llargs, i té els elements bàsics per a la quotidianitat. Simó hi ha afegit que la majoria de bordes que queden són tardanes, però probablement unes excavacions arqueològiques mostrarien edificis anteriors.