Albert Villaró publica una "biografia" del Cadí inspirada en l'observació de la serra

Aquest dimecres arriba a les llibreries Cadí [Una biografia], el nou llibre d'Albert Villaró en què, entre d'altres conceptes, recull vivències familiars i històries estretament vinculades amb aquesta serra, que ha esdevingut un símbol tant de la Seu d'Urgell com de les altres poblacions que l'envolten, ja sigui a l'Alt Urgell, la Cerdanya o el Berguedà.

L'obra combina l'assaig amb d'altres gèneres propis d'un dietari personal. Tot plegat, seguint l'ordre alfabètic de les paraules que, en molts casos, han estat el punt de partida de la inspiració de cadascun dels relats. Aquests han estat ideats des d'Estamariu, municipi on viu actualment i que li permet observar la serra des de primera fins a última hora del dia. El llibre, de Símbol Editors, és el segon volum que es publica de la col·lecció Fontalba, que recopila obres dedicades a diversos massissos i serralades.

L'obra aconsegueix que el lector estableixi una connexió emocional amb la serralada del Cadí. A partir d'aquí, es crea una atmosfera en què cadascuna de les paraules que apareixen en aquest particular diccionari activen records i vivències que estan "conservades" dins la muntanya. Villaró també explica que el llibre recull "percepcions del paisatge d'ara, reflexions sobre la vida a la muntanya o sobre el paper que té aquesta manifestació geològica tan contundent" en la quotidianitat de les persones que viuen en el seu entorn.

L'escriptor diu que ha optat per un format on "sota una aparent capa d'ordenacions" es dona "una il·lusió fictícia d'estructura en la qual hi ha de tot". Amb tot plegat, s'aconsegueix formar una imatge del Cadí que, com es pot observar, és "una muntanya calidoscopi, on en cada minut canvia la llum i definició". A més, Villaró defensa que aquesta serra "irradia presència" i converteix en especial cada lloc des d'on es pot apreciar, establint en cadascun d'ells "una connexió diferent".

De fet, en el cas del seu pare aquesta devia ser tan forta que a principis del 1939 va decidir, i posteriorment complir, que s'establiria a la Seu d'Urgell, on va obrir la pastisseria Cadí. "El Cadí ha sigut el sostre, el marc, l'embolcall de molts anys de la meva vida", afirma l'escriptor urgellenc, que guarda en el seu record el contrast de magnituds entre la botiga de la seva família, de petites dimensions, i la grandesa de la muntanya que, finalment, han multiplicat "la caixa de ressonància de les vivències".

Una serra per ser observada amb perspectiva

"És una muntanya que és molt diferent quan hi ets que quan la veus des de fora", apunta l'autor de la biografia del Cadí. Així detalla que, quan s'està damunt d'aquest massís, la visió és "més trencada i indefinida, perquè està formada de moltes unitats" i que, en canvi, "amb una certa perspectiva, té una forma molt harmònica dins la verticalitat".

Villaró ha deixat clar que el llibre defuig totalment del format d'una guia tradicional de viatges, on es dona a conèixer un lloc, i que la seva intenció era portar l'entorn del Cadí a la seva part "més personal, íntima i reflexiva". L'obra està escrita a partir de les històries, pensaments i reflexions que l'autor ha experimentat des de la nit de Cap d'Any fins a Sant Joan, període en què la visió de la muntanya va evolucionant en funció de la meteorologia i les nevades.

A més, l'autor es mostra emocionat amb el fet que als lectors se'ls "activin els seus propis mecanismes de reconeixement i de record de la muntanya". En el cas d'aquelles persones que pràcticament no han tingut contacte amb el Cadí o l'han observat de forma més casual, l'escriptor creu que l'obra els pot ajudar a entendre que el contacte directe amb la serralada "modela una mica el caràcter i la percepció estètica".

Muntanyes emblemàtiques del país

El llibre forma part de la col·lecció Fontalba, que es va estrenar el mes de març passat amb el volum corresponent a Sant Llorenç del Munt, obra de l'escriptor terrassenc Vicenç Villatoro. Els pròxims títols estaran dedicats al Collsacabra, a càrrec de Blanca Busquets; el Montseny, escrit per Jordi Cabré; Montserrat, amb una biografia feta per Jordi Llavina; i el Montsant, per part de Roser Vernet Anguera. En tots ells, els autors ofereixen la seva visió més personal d'una muntanya o serra amb què mantenen una relació especial.