Alerten del perill de l'expansió del seneci del Cap a pastures i boscos del Pirineu
Aquesta planta invasora ja ha arribat a alguns espais del projecte europeu Life Pyrenees4Clima. Els senecis són abundants també a Collserola, el Garraf o el Montseny
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha alertat aquest dimarts de l'expansió del seneci, una planta invasora que ja és abundant en diverses zones de Catalunya. Tot i que alguns senecis són autòctons, altres han estat reintroduïts recentment pels humans i s’han convertit en una problemàtica. Aquest és el cas del seneci del Cap (Senecio inaequidens), ben conegut al Pirineu, però també del Senecio pterophorus, que recentment s'ha localitzat en molts espais naturals del litoral i el prelitoral català.
Pel que fa al seneci del Cap, és originari del sud d’Àfrica i s'ha adaptat fàcilment als climes temperats de la mediterrània. Els darrers anys, a causa de les temperatures cada cop més suaus de l’hivern, s'ha reproduït a les àrees de muntanya i ha afectat la ramaderia, perquè és tòxic per al bestiar. La planta també repercuteix en l’ecosistema i pot incidir en la conservació dels prats de pastura pirinencs, que són un important refugi de biodiversitat. Actualment, abunda localment al nord-est de Catalunya, i es troba de manera aïllada en algunes zones del País Basc, Astúries i l’est de Castella i Lleó.
El CREAF constata que el seneci del Cap també ha arribat a alguns dels espais pilot del projecte europeu Life Pyrenees4Clima, a la Cerdanya i al parc natural de l'Albera. "Actualment estem avaluant, juntament amb la Facultat de Veterinària de la UAB, si el seneci representa un risc per a aquestes zones, ja sigui per la seva capacitat d’empobrir el valor farratger de les pastures naturals o pels possibles efectes sobre el bestiar", ha explicat Diana Pascual, investigadora del CREAF. I ha afegit: "A més, també volem identificar quina gestió forestal, ramadera i de pastures és més eficaç per controlar-ne la proliferació".
Controlar l'expansió
Precisament, Joan Pino, director del CREAF i coordinador de la iniciativa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores de Catalunya EXOCAT, ha manifestat que l'objectiu és intentar la progressió de la planta invasora en algunes zones especialment valuoses, on hi hagi hàbitats interessants o en espais protegits. Tanmateix, lamenta que "no es pot fer res més que això, perquè un cop una espècie s'ha establert en un ecosistema i està en plena fase de colonització, és molt difícil i costós erradicar-la". A més, el seneci del Cap compta amb una gran capacitat de dispersió. Les llavors es disseminen molt bé amb el vent i aguanten en fase de latència durant llargs períodes fins que tenen l’oportunitat de germinar. L’única manera d’eliminar-les és arrencar-les directament, perquè són resistents als herbicides que, d’altra banda, no són una opció recomanable en hàbitats com els prats de pastura com els de muntanya. Per això els esforços s'han de posar en les fases de prevenció i vigilància de l'arribada d'invasions.
En aquest sentit, el CREAF ha liderat el desenvolupament de dues llistes, la negra (més urgent) i la vermella, amb les espècies més perilloses que podrien entrar a Catalunya i sobre les que s’ha de treballar de forma prioritària. Ho ha fet en la marxa del projecte EXOCAT, que fa més de 10 anys que estudia el conjunt d’espècies exòtiques de Catalunya i, en particular, d’aquelles que passen a ser invasores.
Senecis “barcelonins”
Malgrat que el més mediàtic dels senecis que han envaït Catalunya és el seneci del Cap, sobretot per la problemàtica amb la pagesia d’alta muntanya, també existeixen dues espècies de seneci amb impacte a la regió metropolitana de Barcelona en l’actualitat. Són el Senecio ptherophorus i el Senecio angulatus. Ambdós floreixen ara a la primavera i són de procedència sud-africana. "L’entrada del seneci a la península Ibèrica és provocada per l’humà, que probablement el va introduir en forma de llavors amagades en la llana d'Àfrica i el va traspassar als rius amb el rentat d’aquest material", ha concretat Pino.
El Senecio pterophorus és una espècie arbustiva que va ser localitzada per primer cop a Catalunya a principis dels anys 80, i des de llavors ha experimentat una gran expansió en àrees del litoral i prelitoral i després a moltes serralades veïnes. Ara mateix aquest seneci ja ha entrat amb força en espais protegits com Collserola, el Montnegre-Corredor o el Montseny entre d’altres.
Una altra espècie present a la regió metropolitana és el Senecio angulatus, de port enfiladís i fulles carnoses que sembla preferir climes càlids. Per això es troba especialment per la costa i el litoral, essent ja un problema en espais com Montjuïc, el vessant sud de Collserola o les costes de Garraf.
“Les principals problemàtiques dels senecis invasors és que poden competir amb la flora autòctona, especialment per determinats recursos com els pol·linitzadors, ja que ten un període de floració bastant llarg i són unes espècies molt resistents”, ha puntualitzat l’ecòleg.
