L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, esdevindrà els propers dies el nou ambaixador d’Espanya a Andorra, segons ha informat el diari Segre de fonts del govern espanyol. En conseqüència, Ros deixarà de manera imminent la Paeria, que dirigeix des del 2003, i no acabarà l’actual legislatura.
La decisió es va prendre a la reunió del consell de ministres de divendres passat per petició expressa del ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell. Les mateixes informacions apunten, a més a més, que en cas de confirmar-se el nomenament, aquesta serà la primera vegada que es designa com a ambaixador espanyol a Andorra un polític sense trajectòria com a diplomàtic de carrera. De fet, apunten les mateixes informacions, el cos diplomàtic espanyol sol ser bastant reticent a acceptar que representants polítics ocupin càrrecs d’ambaixador, malgrat que ja hi ha alguns precedents com ara Joan Clos, exalcalde de Barcelona, que va ser destinat a Turquia, o bé l’exalcalde de la Corunya, Francisco Vázquez, que va ser ambaixador al Vaticà.
El Govern espanyol va acordar demanar el plàcet a Andorra aquesta mateixa setmana per poder fer efectiu el nomenament de Ros abans no comencin la pausa política del mes d’agost. La previsió d’Espanya és que a la reunió del Govern andorrà d’avui dimecres es concedeixi el plàcet, fet que possibilitaria que l’executiu de Pedro Sánchez el nomeni divendres.
Segons hi ha afegit el Diari d’Andorra, el trasllat d’Àngel Ros també comportarà canvis a l’ajuntament de Lleida, on aquesta legislatura el PSC governa amb el suport implícit de Ciutadans. Ros va arribar a l’alcaldia al final del 2003 en substitució d’Antoni Siurana i després de 14 anys en el càrrec ja fa temps que estava buscant una sortida per deixar la primera línia política. El resultat de les darreres eleccions municipals, la seva posició amb el procés sobiranista català i, especialment, l’acord amb C's i el PP per conservar l’alcaldia, li han suposat un augment de les protestes contra la seva gestió. En un primer moment es va contemplar que Ros pogués ocupar la presidència d’una empresa pública, extrem que ell mateix va descartar.