Aran Amassa confirma el seu rebuig a la candidatura olímpica perquè creu que "exhalta l'enfrontament entre territoris"

La formació presenta un manifest en què també qüestionen el model turístic. El grup demana als alcaldes aranesos i al Conselh Generau, que defensen els Jocs de manera unànime, "obrir-se al diàleg amb les veus crítiques"

PolíticaL'Alt Pirineu
Nucli urbà de l'estació de Baqueira Beret (Foto: ACN / arxiu)
Nucli urbà de l'estació de Baqueira Beret (Foto: ACN / arxiu)

La plataforma Aran Amassa ha confirmat aquest dimecres el seu posicionament contrari a la candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs d'Hivern 2030. Entre d'altres motius, la formació addueix que creuen que aquesta proposta fomenta una "exaltació interessada de l'enfrontament entre territoris", sense concretar a quins territoris es refereixen, i consideren que cal "un procés participatiu democràtic, honest i transparent".

Entre els arguments del manifest, Aran Amassa afirma que "fa anys que el Pirineu viu hipotecat" per un model turístic "que ha comportat massificació, temporalitat i precarietat laboral, mancances greus en serveis públics i habitatge i afectacions al medi natural". Per aquest motiu, i al·ludint també a "un context d'emergència climàtica", emplacen els alcaldes aranesos i el Conselh Generau a "obrir-se al diàleg amb les veus crítiques" i "pensar en un futur realment sostenible". La formació té entre les seves membres l'exdiputada de la CUP Mireia Boya i la cantant Alidé Sans, que aquesta tardor passada ja es va adherir al manifest d'Stop JJOO.

En el manifest, el grup assegura que han sentit "vergonya" per "l'intent de fomentar l’enfrontament entre territoris", perquè des del seu punt de vista "el veritable debat és entre els interessos econòmics d'una minoria i les conseqüències que afecten la majoria". I proposen buscar "la solidaritat entre els habitants del Pirineu". Pel que fa a la consulta, defensen la participació ciutadana i que cal un procés "transparent" d’informació" que eviti "filtracions, declaracions, promeses buides, tergiversació i manipulació de l’opinió pública".

Finalment, quant al model econòmic de les comarques de muntanya, el partit creu que "el que va ser un motor de canvi i progrés en un moment històric determinat s'ha convertit en un desordre que afecta tothom", i rebutgen que es faci "campanyes de reciclatge" que, afirmen,  fomenten "un turisme inconscient" que "contribueix a la contaminació". I acaben afegint-hi que el Pirineu pateix un dèficit d'inversions "crònic", per la qual cosa demanen "no deixar-se endur per les promeses a curt termini i pensar en un futur realment sostenible".

Suport de totes les institucions de l'Aran als Jocs

Aran Amassa es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals l'any 2019 i actualment té una representació minoritària -un regidor- en quatre dels nou ajuntaments aranesos. Al Conselh Generau no hi té cap representant, després que als comicis d'ara fa tres anys la llista que encapçalava Mireia Boya va quedar en tercer lloc amb el 10,86% de vots. Aquesta institució està formada actualment per 9 consellers d'Unitat d'Aran, que té majoria absoluta, i 4 de CDA. Els darrers mesos, tant el Conselh com la totalitat de consistoris de la vall han refermat el seu ple suport a la candidatura als Jocs d'Hivern del 2030.

Notícies relacionades