Arrenca la vista pel 'Cas BPA', el judici més gran fet a Andorra
A la primera jornada, els advocats defensors han vinculat la intervenció del banc amb l''Operació Catalunya', en què la Policia espanyola va amenaçar presumptament els dirigents de l'entitat andorrana
El primer dels judicis sobre el 'cas BPA' s'ha iniciat aquest dilluns a la sala Prada Casadet d'Andorra la Vella amb el debat de les primeres qüestions prèvies presentades. És el cas judicial més gran que ha arribat mai als tribunals andorrans, motiu pel qual s'ha hagut d'habilitar una sala especialment, fora de la seu de la justícia, per poder encabir tots els testimonis, lletrats, públic i mitjans de comunicació previstos, tenint en compte que els fets jutjats també tenen ramificacions a l'Estat espanyol.
En les primeres hores del macrojudici, un dels advocats defensors ja ha vinculat les acusacions a la denominada 'Operació Catalunya', amb la qual presumptament membres de la Policia espanyola van amenaçar els dirigents i els màxims accionistes de BPA perquè revelessin dades de la família Pujol, ja que pensaven que així debilitarien l'independentisme a Catalunya. Segons ha informat l'ACN, Antoni Riestra, advocat de l'ex-director financer del banc, Santiago de Rosselló, aquesta intromissió de l'Estat espanyol en un banc estranger va ser el detonant de la nota emesa al 2015 pel FinCEN, la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units, que va destapar el conegut ara com a 'Cas BPA'. Riestra ha argumentat que s'ha vulnerat la defensa del seu client ja que, ha al·legat, la investigació s'està duent a terme en una peça separada de la causa per la que ara està acusat. De la seva part, el fiscal Alfons Alberca ha denunciat que s'estigui "barrejant tot".
La defensa dels petits accionistes de BPA, a càrrec de Jean Michel Rascagneres -també advocat dels Pujol-, ha afegit que hi ha una investigació en marxa per "revelació de secret bancari" i que "la família Pujol està cansada d'això".
En el torn de rèplica, l'advocat de Santiago de Rosselló ha insistit en el lligam que hi ha entre la informació publicada pel FinCEN amb el 'cas Pujol' i les amenaces de la policia espanyola, que també van afectar a l'exconseller delegat de Banca Privada d'Andorra, Joan Pau Miquel Prats, un dels principals acusats. Tot i això, ha reconegut la dificultat per poder-ho provar. En aquest sentit, ha criticat que no han pogut accedir a l'informe d'aquesta agència nord-americana i que tampoc no se'ls ha deixat participar en la investigació d'aquesta causa separada, motiu pel qual, ha conclòs, senten "indefensió".
La trama de Gao Ping
Una altra de les parts que s'han presentat en aquesta primera vista oral ha estat la defensa de Miquel, que ha considerat que la investigació s'ha fet en base "a les persones i no als delictes". També ha assegurat que l'origen s'hauria de situar en el presumpte blanqueig de capitals per part de l'empresari valencià Rafael Pallardó, que entre els anys 2008 i 2011 hauria enviat a la Xina prop de 70 milions d'euros procedents de les activitats il·lícites de la trama liderada pel xinès Gao Ping a l'Estat espanyol. En aquest sentit, el lletrat ha argumentat que aquests fets ja s'investiguen en una causa anterior i que, per tant, no s'hauria d'haver obert el procediment que s'està començant a jutjar. A més, ha criticat que Pallardó sigui citat ara com a testimoni i no com a acusat.
Les primeres dues qüestions les ha presentades Jesús Jiménez, l'advocat de Joan Pau Miquel, i tenen a veure amb la idoneïtat del procediment, ja que consideren que el presumpte delicte de blanqueig de capitals per part de l'empresari valencià Rafael Pallardó, que hauria enviat a la Xina prop de 70 milions d'euros procedents de les activitats il·lícites de la trama Gao Ping, ja s'estava investigant amb anterioritat. Des de la fiscalia, però, asseguren que el judici vol resoldre si, com s'afirmava en la nota emesa pel FinCEN - la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units- BPA actuava com a "organització criminal" que permetia i participava del suposat blanqueig.
El lletrat defensor, de la seva banda, ha insistit que no es pot jutjar aquesta presumpta estructura sense que hi hagi un delicte d'origen que, segons ell, ha de ser el de l'evasió fiscal. A més, ha defensat que Pallardó hauria d'haver estat citat en el judici com a acusat i no com a testimoni.
