Arxivada una denúncia per un accident de pònting a Esterri d'Àneu

L'Audiència de Lleida ha arxivat la denúncia presentada per un jove de 25 anys que va quedar ferit crític en trencar-se-li l'arnés mentre feia pònting a Esterri d'Àneu, el 29 d'abril de 2017. La Sala descarta mala praxi de l'empresa encarregada de l'activitat, pel fet que el mateix sistema de subjecció ja s'havia estat utilitzant amb normalitat durant dos anys i també el mateix dia de l'accident, concretament per part d'un company de l'accidentat.

El ferit anava amb un grup de vuit persones amb l'empresa especialitzada en esports d'aventura Rafting Catalunya, que tenia menys de dos anys d'antiguitat. El jove, P. X., veí de Barcelona, va impactar contra el terra d'una de les lleres del riu després de fer el salt al buit des del pont d'Isil, d'uns 20 metres d'altura i que passa per sobre del riu Noguera Pallaresa. Va trigar 314 dies a curar i li han quedat seqüeles.

El jutjat d'instrucció 1 de Tremp ja va arxivar el cas el 10 de maig de 2018. L'afectat, però, va recórrer aquesta decisió i ara l'Audiència de Lleida s'ha pronunciat en el mateix sentit, tot ordenant el sobreseïment del cas, una decisió que ara ja és ferma. Tot i que el denunciant entén que l'accident es va produir "per una imprudència greu o professional dels organitzadors, per no haver escollit l'arnés adequat per saltar" i per una "mala praxis del guia al moment d'ancorar les cordes de seguretat a l'arnés", la Sala no hi veu infracció penal ni creu que existís aquesta imprudència.

En la seva decisió, l'Audiència hi té en compte que el pònting, a diferència d'altres esports a l'aire lliure, és una modalitat que no està regulada per cap norma específica que defineixi els criteris d'instal·lació, els paràmetres de seguretat ni els materials i equips que cal fer servir. La resolució, a la qual ha tingut accés l'ACN, també recull que tampoc no existeix una formació reglada específica que habiliti un tècnic per fer l'activitat, i hi afegeix que la pràctica d'aquest esport "implica un risc que és assumit voluntàriament per la persona que el practica".

Arnés d'ús habitual

L'escrit final també fa constar que l'arnés utilitzat era l'únic de què disposava l'empresa i s'havia estat fent servir per fer tots els salts durant els anys 2016 i el 2017, com també que s'havia estat utilitzant just abans de l'accident per part d'un company del demandant.

L'informe de la Unitat d'Intervenció de muntanya (UIM) dels Mossos d'Esquadra conclou que l'arnés es va trencar per les costures d'unió. Hi afegeixen que les maniobres del salt es van fer tot seguint les normes de bon ús basades en l'experiència dels guies i que els dos errors van ser no escollir l'arnés adequat per fer el salt i que el guia no va respectar els punts d'ancoratge que recomana el fabricant de l'arnés. Tot i això, l'informe de Prolesogal conclou que l'arnés seleccionat era correcte ja que permetia elements de subjecció per fer diversos tipus de salts. Tant Prolesogal com l'informe de l'UIM conclouen que no es pot imputar als investigats els fets sinó, en tot cas, al fabricant. I que, per tant, s'hauria de reclamar per via civil però no per la penal.

El sinistre es va produir al quilòmetre 127 de la C-147, just a la sortida d'Esterri d'Àneu. Com a conseqüència de l'impacte, la víctima va patir policontusions i inicialment va ser evacuada en estat crític a l'Hospital de Tremp, tot i que poc després va ser derivada a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

L'alcalde d'Esterri, Ramon Villuendas, va explicar llavors que al pont on va passar l'accident feia més de trenta anys que s'hi feien salts i que, durant aquell temps, només es tenia constància d'un altre accident, que va passar feia més de deu anys i en què també va resultar ferida una persona. L'alcalde explicava llavors que "són activitats de risc i pot acabar passant un accident alguna vegada o altra" però puntualitzava que "el percentatge de casos en relació amb el volum de gent que les practica és molt baix" i que "la seguretat que ofereixen les empreses del sector qualificades, com les que hi ha al Pallars Sobirà, és molt alta".