Catalunya disposa de 20.000 quilòmetres de camins transhumants dels quals només el 15 per cent estan classificats

Els experts recomanen l'elaboració d'una llei catalana i el desenvolupament de polítiques específiques que permetin preservar, catalogar i recuperar els camins transhumants. Aquesta xarxa agropecuària és un patrimoni natural, cultural i històric del país que compta amb 20.000 quilòmetres de camins, dels quals només estan catalogats el 15 per cent. Aquesta és una de les principals de la jornada inicial del I Congrés de Transhumància de Catalunya que ha tingut lloc aquest divendres a Lleida i que continuarà el 21 d'octubre a Santa Maria i els Monjos i el 28 d'octubre a Tremp.

El congrés ha estat impulsat per la Fundació del Món Rural i l'Institut de Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i l'Aran i té com a objectiu donar a conèixer la transhumància i la xarxa de camins ramaders, aprofundint-ne en el coneixement, establint criteris i prioritats per recuperar-los i mantenir-los, a més de fomentar els nous usos econòmics.

A la jornada de Lleida, titulada “Els camins ramaders”, s'ha abordat la situació de la infraestructura de les xarxes transhumants a Catalunya, la seva història, els equipaments associats, el marc legal i propostes legislatives, la gestió i la planificació de les actuacions de manteniment i millora. S'han analitzat des del punt de vista històric l’evolució de la transhumància a Espanya i la classificació dels camins ramaders a Navarra. En la jornada Lleida generar línies de treball consensuades per classificar els camins a Catalunya i poder promoure un marc legal català propi com eines de preservació.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha inaugurat l'acte, en el qual també hi han participat el vicepresident de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich, vicepresident tercer de la Diputació de Lleida.; el director de l’IDAPA, Pere Porta; el director de la Fundació Món Rural, Marc Riera; el director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (UdL), Narciso Pastor, i el vicerretor de Campus de la UdL, Jesús Avilla.

Usos turístics, esportius i de lleure

A la primera jornada d'avui a Lleida, escollida per ser zona tradicional de pastura d’hivern dels ramats pirinencs, la segueixen dues més distribuïdes pel territori. La segona es realizarà a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) el proper 21 d'octubre en la qual s'abordaran “Els usos complementaris” (principalment l'aprofitament turístic dels camins ramaders) com a eina de preservació d'aquest patrimoni cultural. La tecera i última tindrà lloc a Tremp (Pallars Jussà) el proper 28 d'octubre que sota el títol “Les activitats i usos transhumants” debatrà sobre la situació de la ramaderia extensiva i la Política Agrària Comuna (PAC).

Un dels elements centrals el Congrés és l'anàlisi dels nous usos que s'estan produint en l'actualitat de la xarxa que camins transhumants, que ja no té un ús emimentment ramader, com a eina de preservació, recuperació i manteniment. Si bé també es reclama la promoció de la ramaderia extensiva com una de les polítiques de preservació, els usos turístics promou el desenvolupament local a partir de la generació d'activitat econòmica i eviten l'abandonament de la infraestructura. La jornada de Santa Margalida i els Monjos servirà per explorar els usos vinculats a la producció agropecuària de proximitat, el turisme rural, el senderisme, el manteniment d’espais naturals i la divulgació cultural. La Llei espanyola de vies pecuàries, aprovada el 1995, regula l'ús d'aquests camins per al al desenvolupament d'activitats esportives no motoritzades, turístiques i de lleure.

Intervenció de l'urgellenc Carlos Guàrdia

El geògraf Carlos Guàrdia presentarà la comunicació 'El pas ramader a la cara nord de la serra del Cadí', en el bloc de comunicacions de la tarda del dia 21. El programa complet es pot consultar en aquest enllaç: http://transhumancia.cat/ca/programa/

La transhumància a Catalunya

La transhumància consisteix en el desplaçament de ramats de bestiar entre la plana i la muntanya a la recerca de pastures d’hivern i d’estiu, transitant per vies pecuàries. A Catalunya s’estima que hi ha una quinzena de camins ramaders de primer ordre als quals els segueix una gran quantitat de vies secundàries que suposen en conjunt 20.000 km. Si bé l'origen se situa en l'època preromana, és al segle XII quan es comença a regular l’activitat i es crea una xarxa estable de camins. El declivi s’inicia a principis del segle XX fins l'actualitat en què s'estima que dels 1.700 ramats d’oví i cabrum que recorren aquests camins només 30 fan transhumància de llarg recorregut. La ramaderia extensiva ha tingut un paper transformador del territori i configurador del paisatge de Catalunya a partir de les infraestructures creades per al bestiar com ara ponts, punts d’abeurada i murs de pedra seca.