Catalunya tanca una de les temporades amb perill d'allaus més baix dels darrers 30 anys
En total se n'ha registrat 171, molt per sota de les 250 que solen ser habituals. Un gruix de neu per sota de la mitjana i la fusió avançada del mantell, entre les principals causes del descens
Catalunya va tancar el 31 de maig passat la temporada d'allaus a muntanya registrant un nivell de perill dels més baixos dels darrers 30 anys. Tot plegat, a causa d'una acumulació de gruixos de neu per sota de la mitjana, fins i tot durant la part més freda de l'hivern, i a un avançament insòlit de la fusió del mantell nival. Com a resultat, s'ha registrat 171 allaus, molt per sota de les 250 que solen ser habituals, que no han provocat cap víctima mortal. Les allaus registrades, a més, han estat de mida més aviat mitjana i no han superat el nivell 4.
Catalunya té 1.300 quilòmetres quadrats de terreny allavós. El sector amb més freqüència d'allaus ha estat l'Aran-Franja Nord de la Pallaresa, seguit de la Ribagorçana-Vall Fosca i el Ter-Freser.
Durant la temporada, només han destacat dos episodis amb increment del perill d'allaus i de concentració d'accidents. El primer va ser a meitat de gener al Pirineu occidental, per un problema d'allaus de placa de vent, en què es va assolir el grau de perill marcat (3). El segon es va registrar a finals de febrer, amb l'accidentalitat concentrada al Pirineu oriental, per plaques de vent i neu granulada, també amb grau marcat de perill.
No obstant, en termes generals, el perill d'allaus a tot el Pirineu ha estat d'1,6 en una escala de l'1 al 5 i cap dia s'ha arribat al nivell de perill fort (4), una circumstància del tot excepcional. Així, des de la temporada 1994-95, quan la Generalitat va començar l’emissió dels butlletins de perill d’allaus (BPA), la temporada 2022-23 ha estat la segona amb un grau de perill mig més baix.
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que depèn del Departament de Territori, és l'ens encarregat de la seva vigilància i predicció. Tota la informació és accessible via web i als butlletins diaris.
Poca neu i fusió avançada
La baixa perillositat d'aquesta temporada es deu bàsicament a dos factors: un gruix de neu molt per sota de l'habitual i que, a més, s'ha començat a fondre al mes de març, abans del que acostuma a succeir. La tendència s'ha reflectit en l'estructura del mantell nival. Així, entre novembre de 2022 i el 10 de març d'enguany la neu es va mantenir seca i freda. A partir d'aquesta data, va passar a ser neu humida a causa d'un període molt càlid i amb pluja intensa. Des de llavors, la corba de fusió de la neu no té aturador, fins arribar a desaparèixer del terra a finals de març, inclús a 2.200 metres d'alçada en orientacions nord.
La part positiva d'aquesta temporada de perill baix d'allaus és que no s'ha lamentat cap víctima mortal quan, de mitjana, a Catalunya moren entre 1-2 persones per allaus cada any. Cal dir que en més d'un 70% dels casos la pròpia persona involucrada és qui ha provocat l'allau. Per això l'ICGC també informa de l'accidentalitat per allaus i recomana seguir les indicacions de seguretat que es troben al decàleg de bons hàbits.
Cal recordar que existeixen cinc problemes típics que poden produir perill d'allaus. Aquests són nevades recents; acumulació de neu transportada pel vent; capes de neu febles fruit de la transformació de capes de neu antigues; neu humida, i lliscaments basals de les capes de neu sobre el terra. Els problemes típics d'allaus complementen el grau de perill, que es prediu en base a l'escala europea de perill d'allaus, que va de molt fort (5) a feble (1). La mida de les allaus també està sotmesa a una escala europea de mides d'allaus que va d’1 (petita) a 5 (extremadament gran).
