Col·locada a Bescaran una llamborda Stolpersteine en record de Pere Cases Blasi

El veí del municipi va ser deportat pel nazisme a Mauthausen l'any 1940. L'acte s'ha dut a terme aquest dissabte amb la presència del director de Memorial Democràtic, Jordi Font; el president de l'EMD, Josep Maria Peña, i l'advocat Ignasi Doñate

Memorial Democràtic ha instal·lat aquest dissabte a Bescaran una llamborda Stolpersteine en record del veí Pere Cases Blasi, deportat a Mauthausen pel nazisme l'any 1940 i mort l'any següent. L’acte commemoratiu de col·locació de la llamborda Stolpersteine ha comptat amb la presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Bescaran, Josep Maria Peña, i l'advocat i veí de Bescaran Ignasi Doñate.

Les Stolpersteine són plaques artístiques creades per l’artista Gunter Demnig, en record de totes les víctimes del nazisme. Es col·loquen davant de l’última residència on la persona va viure en llibertat i s’hi grava el nom.

Segons recull l'historiador Pau Chica en el treball "Alturgellencs als camps de concentració nazis", Pere Cases Blai va néixer a Cal Quico de Bescaran el 28 de gener de 1902. Els seus pares eren Josep Cases Puigdemassa de Cal Queredà i Maria Blasi Vila, pubilla de Cal Quico. En Pere era el segon de cinc germans: el Josep (1899), la Marcela (1905), la Núria (1907) i la Rosa (1914). Pere Cases visqué a Bescaran només 3 anys, ja que amb aquesta edat la família va marxar a viure a Cal Padrinàs de la Freita, lloc que van deixar a partir de l’any 1922, quan consten com a veïns del poble de Tost. Finalment, els Cases Blasi van arribar a Castellciutat, on van empadronar-se almenys des de l’any 1925 al carrer de la Vinyeta, arrelant-se durant les següents dècades en aquest poble, on encara hi tenen família.

Unes 450 llambordes a tot Catalunya

A Catalunya, la instal·lació de les llambordes està promoguda pel Memorial Democràtic de la Generalitat. Actualment, n'hi ha més de 530 col·locades en més d'una setantena de municipis, de les quals 5 es troben a la Seu d'Urgell, dedicades a Victorià Córdoba Bordoll, Antonio Vial Candia, Remigio Morella Giraut, Bonaventura Aixàs Obiols i Josep Sans Sansa. En total 14 alturgellencs van passar per camps de concentració nazis.

Les Stolpersteine (paraula alemanya que significa "pedres o llambordes per ensopegar"), i que a Catalunya es coneixen com "pedres de memòria", són petits monuments creats l'any 1993 en memòria de les víctimes del nazisme. Segons l'artista, la idea és que qui ho mira s'hagi inclinar i d'aquesta manera es faci un signe de respecte de la persona deportada. En el cas de Catalunya, moltes de les víctimes van ser deportades a camps de concentració i extermini amb la complicitat o suport del règim de Franco, que ja havia rebut l'ajut militar de Hitler i Mussolini durant la Guerra Civil espanyola.

Les peces són fetes de formigó, però el seu tret distintiu és que estan cobertes d'una fulla de llautó, en la qual es graven les dades essencials de l'homenatjat, que habitualment són el seu nom complet, l'any i el lloc de naixement, l'any en què fou deportat, el camp de concentració on va ser internat i, si s'escau, les circumstàncies en què va morir o bé si va patir tortures o se'l va donar per desaparegut. Es vol així "ensenyar l'omnipresència del mal en la vida quotidiana". Cada llambordí està fet a mà, un per un, en un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'eliminació industrialitzada perpetrada pels nazis.

🟧 El municipi de Bescaran instal·la una #stolpersteine en record del veí Pere Cases, deportat pel nazisme al a Mauthausen el 1941.

🧔🏼 Les stolpersteine són plaques artístiques creades per l’artista Gunter Demnig, en record de totes les víctimes del nazisme. pic.twitter.com/KcanxoNjjb

— Memorial Democràtic (@catmemoria) November 9, 2024