Coll de Nargó farà tasques de manteniment al Mirador del Cretaci

L'Ajuntament de Coll de Nargó té previst dur a terme aquesta primavera tasques de manteniment al Mirador del Cretaci, un espai situat en plena natura i preparat perquè els visitants hi puguin observar una gran varietat de nius i ous de dinosaure, a més d'una zona amb grans petjades i restes vegetals fòssils, com palmeres i manglars.

El mirador, ubicat al jaciment paleontològic de la partida de Pinyes, a la vall del riu de Sallent, va ser inaugurat el 2008 i compta amb una sèrie de plafons informatius relacionats amb les restes. Tanmateix, l'alcalde del municipi, Benet Fité, alerta del deteriorament de la zona "a causa de les inclemències meteorològiques i el pas del temps".

La inversió per a l'adequació es farà amb l'ajut d'entitats sense ànim de lucre. Es preveu que hi col.laborin voluntaris i que la Generalitat i l'Institut Crusafont facilitin l'assessorament tècnic. Fité subratlla que "la neteja acurada de la pedra solta i la consolidació de les restes fòssils, a  través d'especialistes, permetrà observar de nou el jaciment, funció per a la qual es va museïtzar".

Un dels tres jaciments d'ous de dinosaure més importants del món

El Mirador del Cretaci de Coll de Nargó es va adequar gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i altres institucions, entre elles el Consorci Paleontologia i Entorn, l’Associació d’Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de Coll de Nargó, amb l’objectiu d’atansar el patrimoni als ciutadans i fer-los partícips del coneixement adquirit gràcies a la seva conservació, preservació i protecció.

La zona és d'una gran importància per la concentració i distribució de postes d’ous de dinosaure, així com abundants restes de vegetació fossilitzada i les icnites. Amb els treballs realitzats es computen més de sis-centes restes d’ous. Els nius es reparteixen en més de 200 metres de sèrie estratigràfica i se’n pot deduir que es tracta d’un hàbitat preferent per a la nidificació, un indret ideal durant un llarg període de temps. Tot això aporta una informació cabdal per entendre els hàbits i entorns reproductius dels darrers grans dinosaures que van habitar la Terra a finals del període Cretaci, en un moment molt pròxim a la gran extinció que van patir a l’anomenat límit K-T (Cretaci – Terciari).

Quatre tipus d'ous fòssils

Un estudi liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu per primera vegada i de forma detallada el registre d'ous fòssils atribuïts a dinosaures del jaciment de Coll de Nargó. Fins fa poc, només s'havia identificat a la zona un tipus d'ou, però després de l'anàlisi de més de 25 estrats s'ha trobat de forma abundant restes de peles, ous i nius atribuïts a sauròpodes, segons ha explicat l'investigador Albert Garcia Sellés en declaracions al Servei d'Informació i Notícies Científiques (SINC).

Les restes fòssils que s'han localitzat pertanyen a quatre tipus d'ous, un dels quals és el 'cairanoolithus' que, per primer cop, s'ha trobat a la Península. Gràcies a aquestes troballes, els investigadors han pogut establir que el jaciment de Coll de Nargó té una edat compresa d'entre 71 i 67 milions d'anys. Les darreres investigacions científiques demostren que els exemplars de dinosaure del continent europeu que van viure poc temps abans de la gran extinció de fa 66 milions d'anys es troben precisament a la zona sud dels Pirineus.