Completada la nova campanya d'excavació a l'antic fòrum romà de Iulia Libica

Les restes de l'edifici de Llívia són les úniques d'aquestes característiques identificades fins ara al Pirineu. L'objectiu és museïtzar l'espai en el futur

CulturaL'Alt Pirineu
Evolució de les excavacions al fòrum de Iulia Libica (Museu de Llívia)
Evolució de les excavacions al fòrum de Iulia Libica (Museu de Llívia)

La campanya d’excavació d’enguany al Fòrum de Iulia Libica, a les restes romanes de Llívia, ha finalitzat aquesta setmana passada i ha deixat una nova imatge del jaciment. Diverses graves de colors han cobert els espais més consolidats de l’edifici del fòrum, el quadrant nord-oriental d’aquest edifici, on es pot veure una de les quatre cantonades i on l’espai excavat està gairebé complet.

Aquest pas, segons el Museu de Llívia, mostra la paulatina consolidació que va adquirint aquest jaciment, el qual s’està excavant de forma intensiva des del 2013. L’espai avui consolidat, tanmateix, ja s’havia excavat al començament d'aquest mil·lenni, quan encara no es coneixia com a Fòrum de Iulia Libica.

La col·locació de les graves, amb tons de colors que contrasten, s’ha fet per poder consolidar l’espai, sanejar-lo, i preparar-lo per a una futura divulgació que consistirà, d’aquí uns anys, en una museïtzació del fòrum, construït al segle I abans de Crist i l’únic edifici d’aquestes característiques que de moment s’ha localitzat al Pirineu. Això, remarquen, "demostra la importància de la Llívia romana, com a capital d’un espai inconcret, però que possiblement era més extens que no pas l’actual Cerdanya".

Explicació de l'edifici

Les graves de colors diferencien les funcions dels espais. En primer lloc, les graves vermelles, que simulen un opus signinum, un tipus de paviment romà conformat de teules i terra batuda, situades a les habitacions que queden a la part alta de l’edifici, que possiblement eren habitacions amb una funció administrativa. S'estudia si una d'elles era la cúria, l’espai on es reunien els senadors que conformaven el govern local de l’antiga Iulia Libica.

A la part baixa, s’estén una capa de graves grises, que cobreixen l’espai del pòrtic, un espai porxat que envoltava tot l’edifici, i finalment, les graves blanquinoses, que indiquen l’espai del pati central descobert. Els darrers mesos de campanya s’han concentrat en l’excavació i documentació de l’espai central, un dels darrers testimonis de tota la seqüència cronològica del fòrum de Iulia Libica. Per aquesta raó, s’ha excavat de forma meticulosa per quadres de 5 metres de costat, "per tal d’entendre tot el procés d’enderroc de les estructures des d’època moderna fins la romana". Des de l’excavació inicial del forat de pagès modern, s’ha documentat diversos enderrocs de pedra i argila segurament de fases tardoantigues o altmedievals.

Les darreres setmanes ja s’han visualitzat els murs que delimiten un àmbit nou que aprofita el mur del podi del fòrum, i es construeix –paral·lel a ell– un mur en opus spicatum de cronologia tardoantiga. En espera de confirmar la datació dels materials, tant del seu enderroc com construcció, sembla que es tractaria d’un àmbit de finals del segle IV al VI dC. Un època de remodelació del fòrum que no estava gaire ben documentada.

Les excavacions d’aquesta zona, que continuaran l'any vinent, permeten veure la continuïtat de murs entre la part occidental i oriental. La campanya d’enguany va començar el 17 d’agost, amb un parell de mesos de retard, a causa de la pandèmia.

Enguany la campanya ha tingut el suport econòmic de la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Llívia i la Generalitat de Catalunya, hi han col·laborat, en el suport tècnic, l’empresa arqueòlegs.cat, en la comunicació i resguard dels objectes trobats, el Museu de Llívia, i el suport científic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Es poden anar seguint totes les intervencions a través del blog: https://blogs.uab.cat/iulialibica/.

Notícies relacionades