Concentració a la Seu en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

L'ANC i Òmnium denuncien que els dos activistes ja porten quatre mesos en presó preventiva "per les seves idees polítiques" i acusen l'Estat espanyol d'actuar "com una dictadura"

PolíticaLa Seu
Protesta pels quatre mesos d'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
Protesta pels quatre mesos d'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

Un centenar de persones s'han concentrat aquest divendres a la plaça dels Oms de la Seu d'Urgell per recordar que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart porten quatre mesos en presó preventiva.

La protesta, organitzada per Òmnium i l'ANC, s'ha fet simultàniament en capitals comarcals d'arreu de Catalunya. En el cas de la Seu, sota el lema 'Il·luminem la llibertat', els manifestants s'han aplegat al voltant d'un gran llaç groc, acompanyat de la paraula "Llibertat" en lletres gegants, i han encès els focus dels seus telèfons mòbils per il·luminar simbòlicament la plaça.

En el manifest de la jornada, l'ANC i Òmnium de l'Alt Urgell han denunciat que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez "fa 123 dies que són a la presó per les seves idees polítiques: per defensar el dret d'autodeterminació de Catalunya, tal com ha passat amb Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que porten 106 dies tancats a Estremera". El text recorda que "el dret de manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia, però l'Estat espanyol actua com una dictadura".

En aquest sentit, les dues formacions han reiterat que "les entitats no hem comès cap delicte, Jordi Sànchez no ha comès cap delicte i Jordi Cuixart no ha comès cap delicte", alhora que remarquen que "juristes, advocats i organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta presó preventiva".

El CDR denuncia multes pels talls de carretera sense identificació prèvia

D'altra banda, durant la concentració, el CDR de l'Alt Urgell ha denunciat que alguns dels participants en els talls de carretera de l'octubre passat, en les protestes per la repressió policial de l'1-O, han rebut aquests darrers dies sancions administratives. Segons el CDR, però, es dóna la circumstància que els receptors de les multes no van ser identificats pels Mossos d'Esquadra durant aquelles accions.

Per això, el col·lectiu sospita que el procediment podria estar vinculat al fet que, asseguren, "a les comissaries catalanes existeixen registres de persones sense antecedents penals, als quals se'ls registra pel sol fet de tenir un determinat pensament polític". A més a més, el grup recorda que "el 3 d'octubre, el comandament dels Mossos d'Esquadra no estava intervingut pel 155". Per tot plegat, el CDR ha fet una crida a seguir participant en properes mobilitzacions que es convoquin, a "exigir que es faci front al mandat popular sorgit de l'1 d'octubre i impulsar el procés constituent per a la República Catalana" i a "no acceptar de cap manera un procés cap enrere ni un govern autonomista que acati el 155".

Notícies relacionades