Crides al boicot a la cadena Veritas, que ha acomiadat una treballadora de Puigcerdà per parlar català

Responsables de l'empresa es van fer passar per clients per forçar-ne l'acomiadament, després que prèviament una companya de feina s'havia queixat perquè no se li adreçava en castellà. La Plataforma per la Llengua insta la companyia a readmetre l'empleada despatxada

La Plataforma per la Llengua ha denunciat públicament que la cadena de supermercats Veritas ha acomiadat una treballadora d'un establiment de Puigcerdà pel fet de parlar en català amb naturalitat amb companys i clients que l'entenien. L'entitat ha fet públic un àudio en el qual l'encarregat de l'establiment puigcerdanès li exposa a l'afectada que dos membres de les oficines de l'empresa s'havien fet passar per clients i després havien enviat una queixa perquè els havia respost en català quan ells s'hi havien adreçat en castellà. Tot plegat, després que prèviament una companya de feina, que li havia expressat obertament el seu rebuig a la llengua catalana, li havia exigit que parlés sempre en castellà i s'havia queixat perquè aquesta no ho feia. Al final de la gravació, el gerent també li reconeix que en la decisió hi tenen a veure els màxims responsables de la cadena.

L'anunci d'aquest acomiadament per parlar en català, i especialment la manera com s'ha produït, ha provocat una onada d'indignació arreu del país i en poques hores s'han multiplicat les crides de centenars d'usuaris a fer boicot permanent a Veritas i a no tornar-hi a comprar mai més, tant a l'establiment de Puigcerdà com a tots els que té la cadena a Catalunya i a Andorra. Mentrestant, l'afectada ha rebut el suport legal de l'entitat i ha presentat una demanda als jutjats, perquè considera que ha estat discriminada per raó de llengua i que, per tant, l'acomiadament s'ha de declarar nul i l'empresa l'ha de readmetre i indemnitzar.

Els fets es remunten al 31 de març passat, quan la treballadora va rebre una carta en què Veritas li comunicava que "no havia superat el període de prova" i que l'acomiadava. Hi treballava des del 10 de febrer i, ja al cap de dos dies d'haver-hi començat a treballar, una companya que també hi acabava d'entrar li va exigir que li parlés en castellà, perquè, tot i entendre'l, "el català no li agradava", segons li va dir de manera explícita. La treballadora es va continuar comunicant en català amb els companys de feina, sempre accedint a canviar de llengua si algun client no l'entenia. Tanmateix, al cap de deu dies, l'encarregat va enviar un missatge al grup de WhatsApp dels treballadors en què hi divulgava un conjunt de noves consignes de treball -escrites en castellà- i en una d'elles hi especificava que "a l'hora de parlar entre companys, farem servir l'idioma que sigui més còmode per a totes dues parts". I en una altra, que "a l'hora d'atendre un client, se li ha de respondre en el mateix idioma en què s'està expressant". En tots dos casos, l'encarregat avisava que si no es respectaven les ordres, es podria considerar una falta greu i ser motiu de sanció.

Normes internes amb doble vara de mesurar

L'ordre especificava que la consigna era vàlida tant si el client parlava en castellà com si parlava en català, però la companya de feina abans esmentada no va adoptar en cap cas aquestes consignes i va seguir parlant a tothom només en castellà, encara que els clients se li adrecessin en català. Una pràctica que, d'altra banda, des de fa temps és cada cop més habitual en desenes de botigues, bars i restaurants de Puigcerdà.

Davant aquesta manca de seguiment de la norma, en conseqüència, la denunciant va decidir no atendre-la tampoc i, a l'inrevés d'aquesta altra empleada, va seguir parlant quasi sempre en català. Llavors, però, es va trobar que el seu cas sí que va arribar a la direcció de l'empresa. Dos encarregats d'oficina de Veritas, externs a l'establiment de Puigcerdà, van visitar la botiga d'incògnit, amb el propòsit evident de posar-la a prova, i posteriorment van fer constar com a fet greu que els hagués parlat en català quan ells ho havien fet en castellà. Una prova que, en canvi, no van fer en cap cas a empleats que es neguen a fer servir el català.

Quan, després de ser acomiadada, la treballadora va tornar a l'establiment per recollir les pertinences, va demanar a l'encarregat que li expliqués els motius de l'acomiadament, i ho va enregistrar. En un primer moment, l'encarregat defensa que volien prescindir de les treballadores de 20 hores. Però després, com se sent en l'àudio que ha publicat la Plataforma, acaba reconeixent que la seva superior li va explicar que els "clients d'oficines" (aquests responsables de Veritas que hi havien anat d'incògnit) es van queixar perquè ella no els havia atès en castellà. La treballadora li explica que ella els responia en català perquè veia que l'entenien, i expressa que quan els clients no l'entenen, sí que respon "en castellà, en francès o en alemany", però que aquest cas no li havien demanat pas. A més, la treballadora també li recorda que la seva companya castellanoparlant només parla en castellà amb tothom i que "no ha tingut cap problema", a diferència d'ella que ha estat acomiadada. Una evidència a la qual l'encarregat li respon amb evasives i, en aquest punt, li acaba reconeixent que els superiors de l'empresa també hi tenen a veure en la decisió de fer-la fora.

Demanem la nul·litat de l'acomiadament

Després que la treballadora es posés en contacte amb l'entitat, Plataforma per la Llengua va decidir facilitar-li l'assistència de la lletrada Laura Rodríguez, del despatx Arrrels. L'anàlisi del cas ha culminat aquesta setmana amb la presentació de la demanda contra l'empresa davant de la justícia, a qui es demana que declari nul l'acomiadament i faci que Veritas readmeti i indemnitzi la treballadora.

Per a l'entitat, l'acomiadament és la resposta reactiva de l'empresa davant de l'exercici, per part de la treballadora, dels seus drets lingüístics, i constitueix una discriminació selectiva atès que és una resposta que no es dona, en canvi, en el cas d'una treballadora que fa servir sistemàticament el castellà. Cal recordar que tant la Constitució espanyola com l'Estatut dels Treballadors i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya protegeixen i emparen el dret de fer servir una llengua oficial com el català en un establiment comercial. L'acomiadament, a més, vulnera els articles 4.2 i 17 de l'Estatut dels treballadors, vinculats a la no discriminació en les relacions laborals, i els articles 14, 16, 20 i 23 de la Constitució espanyola, relacionats amb la no discriminació en el si de la feina.

L'ONG del català també reclama a Veritas que indemnitzi la treballadora per danys i perjudicis, perquè l'acomiadament és contrari als drets fonamentals en dos sentits: perquè és una represàlia a l'ús del dret protegit de parlar en català i perquè constitueix un acte discriminatori.

Veritas també discrimina el català en l'etiquetatge

Plataforma per la Llengua també denuncia que les consignes de l'empresa transmeses per WhatsApp en relació amb els usos lingüístics dels treballadors amb els clients i entre treballadors són mesures abusives i contràries a la llei. Cal tenir en compte que, segons el Conveni col·lectiu de treball de supermercats i autoserveis d'alimentació de Catalunya, els avisos als treballadors han de ser redactats, com a mínim, en català, i els treballadors tenen dret "a fer ús oral i escrit del català en totes les activitats que es desenvolupin en el si de l'empresa, sense cap limitació ni restricció".

L'entitat considera que, una vegada més, Veritas s'alinea amb les pràctiques contràries a la responsabilitat lingüística empresarial, un fet insòlit en una empresa que presumeix, en paraules del seu director executiu, Silvio Elías, de practicar un model d'empresa que equilibra els beneficis econòmics i el propòsit social per a tenir un impacte positiu en la societat i el medi ambient". L'empresa, com d'altres firmes catalanes conegudes, no etiqueta en català la majoria de productes de la seva marca. "I ara, a més, també practica polítiques discriminatòries contra el català entre els seus treballadors", denuncien des de la Plataforma per la Llengua, que reclama "un gir de timó a Veritas, que s'alineï amb els valors de la responsabilitat lingüística empresarial i que aposti per un ús normal del català a l'etiquetatge i l'atenció oral" si volen evitar que els consumidors catalans hi deixin de comprar.

🙄 La treballadora acomiadada de #Veritas explica que a companyes que responen en castellà a clients catalanoparlants "no se'ls ha acomiadat pas".

"Si no seguiu la norma ho sabrem. [Per tant] l'ordre va arribar a l'encarregat de més amunt". pic.twitter.com/2ZlviJ08uf

— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) May 5, 2023

 

Per a Plataforma per la Llengua, l'actitud de la treballadora represaliada per Veritas era "una bona pràctica lingüística, atès que no compromet la comunicació, però alhora reforça la normalitat de la llengua". Com indica el manual A l'empresa, en català, que el client no parli el català no vol dir que no vulgui ser atès en aquesta llengua, fins i tot pot ser preferible com a compromís social i pot ser voluntat del client. En aquest sentit, per a l'entitat, canviar de llengua amb clients que parlen poc català o que el barregen amb el castellà pot ser, fins i tot, ofensiu, i cal ser respectuosos amb el procés d'inclusió social del client. 

El manual A l'empresa, en català, publicat el 2012 per Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle, compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i organitzacionals empresarials com PIMEC, el Consell General de Cambres de Catalunya o la CECOT. Però, a més, la Fundació PIMEC també considera en una guia pròpia que el fet de mantenir-se en català amb els clients que s'expressen en castellà és una bona pràctica de responsabilitat social corporativa.