Denuncien el fre per part de Junts i PSC a una declaració de suport a les defensores pel dret a l'avortament a Andorra

Esquerra Republicana, la CUP i En Comú Podem han denunciat aquest dijous que Junts i el PSC hagin frenat una declaració a la Junta de Portaveus del Parlament en suport a l'activista i presidenta de l'associació andorrana Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, que s'enfronta a un judici al Principat per haver parlat a l'ONU de les conseqüències que té la prohibició de l'avortament al país veí. Els grups han anunciat que transformaran el text en una proposta de resolució i que la portaran a la Comissió d'Igualtat i Feminismes del Parlament. Mendoza, que està acusada de difamació i s'exposa a dues sancions de 6.000 euros, ha titllat el seu judici de "feudal" i ha assegurat que "va en contra del feminisme, les dones i la llibertat d'expressió".

Segons informa l'ACN, la diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, Laia Estrada, ha lamentat que no s'hagi pogut llegir la declaració institucional al Ple de la cambra i ha recalcat que Andorra, juntament amb el Vaticà, és l'únic territori d'Europa on l'avortament està totalment penalitzat. Per aquest motiu, ha defensat la importància de donar a conèixer aquesta situació. Estrada ha dit que en una moció presentada per la seva formació al mes d'octubre tots els partits, tret de Vox, PP i Cs, van donar suport a les persones encausades al Principat per aquest motiu. En aquest sentit, ha lamentat el fre per part de Junts i el PSC: "Quan hi posen noms i cognoms, quan hi posem un cas concret ens diuen que no, que millor no parlar-ne".

Per la seva banda, la diputada d'ERC al Parlament, Jenn Díaz, ha afirmat que, en un primer moment, es comptava amb el consens dels juntaires en la declaració i que, amb el seu suport, hi havia una majoria per tirar-la endavant. A més, ha detallat que el text parla de la preocupació que genera en la comunitat internacional la penalització de l'avortament a Andorra. Díaz ha denunciat que, en paral·lel a aquesta declaració, s'ha treballat una proposta de resolució sobre els drets sexuals i reproductius a El Salvador i que aquesta sí que compta amb el suport dels grups de Junts i els socialistes. Així, s'ha preguntat: "Per què quan parlem d'Andorra desapareixen de l'equació?".

Els partits també han rebutjat que el PSC hagi portat un text alternatiu que no feia cap referència al Principat. Per tot plegat, demanen el suport "sense matisos" dels socialistes i de Junts, a qui també han demanat que rectifiqui.

Judici el 4 de desembre a Vanessa Mendoza

Mentre, la presidenta d'Stop Violències, ha criticat que malgrat la proximitat que hi ha entre Catalunya i Andorra, la ciutadania no tingui els mateixos drets i ha afirmat: "Sense les dones, els drets no són humans". "Vosaltres aneu a Andorra a comprar perfums i anar a esquiar i nosaltres venim aquí a comprar un dret humà com és l'avortament", ha lamentat, tot afegint que el cost varia entre els 300 i els 8.000 euros en funció de l'estat gestacional de la dona.

Mendoza ha fet una crida a donar-li suport el dia del judici, el pròxim 4 de desembre, ja sigui a les portes a la Batllia -jutjats- d'Andorra o fent algun altre tipus d'acte. "Abans ens penjaven i ara ens jutgen, abans per bruixes i ara per ser dones que volem drets", ha manifestat. A banda de la seva presència a l'ONU, l'activista ha dit que serà jutjada també per haver participat en un documental emès per TV3 sobre el tema de l'avortament.

La presidenta d'Stop Violències també ha instat a fer boicot a una cadena de perfumeries del cap de govern d'Andorra, la qual compta també amb diversos establiments a Catalunya. Ho ha justificat per, segons ha dit, la manca de respecte que té el Principat en la garantia del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs: "Un país que està en contra de l'avortament, fins i tot per violació a una nena, és un país que està a favor que ens violin", ha reblat.

D'altra banda, la presidenta de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Imma Clarà, ha volgut fer visible el suport que té l'activista en múltiples entitats catalanes, de la resta de l'Estat i de caire internacional. A més, ha expressat que és una "vergonya" que no es reconegui aquest dret avui dia.