DEPANA i la Fundación Oso Pardo detecten quinze ossos bruns diferents a la Val d’Aran
La població de plantígrads al Pirineu segueix creixent i actualment se situa al voltant del centenar d’exemplars. Durant el 2024 es van registrar 10 nous naixements a Catalunya
Les entitats conservacionistes DEPANA i Fundación Oso Pardo ha detectat aquesta primavera fins a 15 exemplars diferents d’os bru a la Val d’Aran. Aquestes observacions són fruit de les tasques de seguiment i vigilància que coordina Marc Alonso, membre de totes dues organitzacions. Aquesta actuació, segons han dit forma part d’"un programa més ampli de conservació i sensibilització" amb l’objectiu, afirmen, "de garantir la coexistència entre l’os bru i les activitats humanes al Pirineu".
Des de les dues associacions han assegurat que mantenen "contacte regular amb el Conselh Generau d’Aran" i que veuen "molt important que aquesta tasca que fan sigui coincident amb les diferents administracions competents". En aquest sentit, elogien la Generalitat de Catalunya per "desplegar mesures de prevenció de danys a la ramaderia, com ara l’agrupació de ramats, la instal·lació de tancats electrificats i la protecció amb gossos de guarda, així com compensacions econòmiques pels danys ocasionats".
Actualment la població total d’ossos bruns al conjunt dels Pirineus s’estima ja en un mínim de 96 exemplars, segons ha reconegut recentment el mateix Grup de Seguiment Transfronterer (GSTOP). I d’aquests la meitat, 47, es localitzen al Pirineu català, sobretot al Pallars Sobirà i la Val d'Aran. A més a més, només durant el 2024 es van registrar 10 nous naixements a Catalunya.
Els ecologistes segueixen veient l'os bru "en perill d'extinció"
Malgrat aquest augment exponencial (ara fa tot just cinc anys només n'hi havia una seixantena) i el fet que els experts auguren que encara es pot tornar a doblar la població fins a arribar als 200, DEPANA i Fundación Oso Pardo addueixen que "l'ós bru està catalogat com a espècie en perill d’extinció al Pirineu" i subratllen el fet que "és objecte de protecció prioritària segons la normativa europea". Les entitats ecologistes també creuen que l'os bru "és un indicador de salut ecològica i pot esdevenir un motor de desenvolupament sostenible a través de l’ecoturisme responsable, com ja passa a la serralada Cantàbrica".
Un punt de vista, però, que és totalment oposat al de molts habitants d'aquestes valls i especialment al dels més afectats, els agricultors i ramaders, que denuncien des de fa anys els danys greus causats per l'ós, els diversos atacs mortals contra el bestiar, el tancament d'explotacions i l'atansament de plantígrads a nuclis habitats fruit d'aquest augment constant d'exemplars. Precisament l'excés de fauna salvatge, i especialment de l'ós en el cas del Pirineu, és una de les principals queixes que les organitzacions agràries han posat sobre la taula a les tractorades i talls de carreteres que han protagonitzat els dos darrers anys.
I a nivell polític, aquesta setmana passada l'alcalde de Llavorsí i diputat al Parlament per ERC Pepe Vidal ha denunciat nous atacs recents i ha exigit al Govern català "solucions contundents", com també que aclareixi quantes depredacions de bestiar hi ha hagut els darrers cinc anys a l'Alt Pirineu i Aran, en quina situació estan les indemnitzacions previstes, quan es triga a pagar aquestes compensacions i que es detalli la localització de tots els atacs, l'espècia atacant, l'espècia atacada i si s'ha indemnitzat.
