Descobert un jaciment arqueològic a la Seu d'Urgell en les obres d'una central de biomassa

Les obres d’excavació per instal·lar una central tèrmica de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges han deixat al descobert un jaciment arqueològic de diferents cronologies i estructures. De moment s'ha pogut constatar que les restes més antigues corresponen a una fase baixmedieval (segles XIII-XV), però també s'hi ha identificat dues etapes més: una fase moderna (segles XVI-XVII-XVIII) i una fase contemporània (segle XIX). La trobada l'han presentat aquest dilluns l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega; el vicealcalde urgellenc, Francesc Viaplana; el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural, Carlos Guàrdia, i l’arqueòleg responsable de l‘excavació, Òscar Augé.

Des de l'Ajuntament es mostren convençuts que és una "important troballa arqueològica". Per això, Jordi Fàbrega ha anunciat que “l’equip de govern té l’objectiu de museïtzar aquest espai per poder ensenyar aquest ric patrimoni cultural que té la ciutat”. L'alcalde de la Seu ha explicat que, per això, ja s'ha concretat amb la Diputació de Lleida el canvi d’ubicació de la caldera de biomassa, que ha de donar servei tant al complex de Les Monges com a l'Escola Pau Claris: en lloc d’instal·lar-la a l’antic pati del col·legi Lestonnac (actual centre Les Monges), s’ubicarà al centre públic de primària que hi ha a pocs metres. “Així, els treballs d’instal·lació d’aquest servei continuaran el seu curs, amb un petit sobrecost econòmic que assumirà l’Ajuntament". Fàbrega ho considera justificat perquè entén que el consistori té "l'obligació de preservar el nostre patrimoni cultural, històric i patrimonial”.

Francesc Viaplana ha remarcat que “és una gran sort poder descobrir un tros del nostre passat que no teníem coneixement, fet que complementa el relat del projecte de La Seu Medieval”. “No  ens conformem en mantenir aquest jaciment sinó que l’aposta de l’equip de govern és aixecar tot el pati de l’antic col·legi de Les Monges i, en funció del què es descobreixi, veurem quin projecte museístic en pugui sortir”, ha manifestat Viaplana.

Valoració patrimonial del jaciment

De la seva part, Carlos Guàrdia ha explicat que, en situar-se dins el perímetre del centre històric de la Seu d’Urgell, d’acord amb el PGOU i el Pla de Millora Urbana del Centre Històric, la troballa ha obligat a elaborar un informe que ha dut a terme l’arqueòleg urgellenc Òscar Augé. Guàrdia ha avançat que aquest jaciment té “una importància molt gran a nivell arqueològic i històric, perquè representa una part de la trama urbana medieval que es desconeixia absolutament", i creu que alhora "ens explica quina és l’evolució de la Seu en aquest sector, que tampoc no es coneixia”.

Els reptes i possibilitats que comporta aquest jaciment a partir d’ara tenen "dues velocitats", segons Guàrdia. A curt termini, i de manera paral·lela, és donar a conèixer aquest jaciment a la ciutadania en forma de conferència, que impartirà Òscar Augé en el marc del cicle Parlem d’Història-Desenterrant el Passat, que tindrà lloc aquest mes d’octubre. L'altre vessant serà la mateixa conservació del jaciment, que l’informe arqueològic ja apunta com ha de ser.  

A mitjà i llarg termini, la idea és donar continuar al jaciment: aixecar i investigar què hi ha sota el pati de Les Monges i fer aflorar tot un seguit de documentació d’època medieval o més remota si és el cas. Guàrdia hi ha afegit que tot això caldrà planificar-ho mitjançant recursos municipals, però també des de la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya. També caldrà elaborar un calendari i definir els actors implicats, que poden ser l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’Institut Joan Brudieu (amb treballs de batxillerat) i centres universitaris que ofereixin titulacions vinculades amb la Història i l’Arqueologia per si volen participar-hi i donar a conèixer el jaciment. L'ús que se'n vol fer és tant educatiu com turístic, perquè l'Ajuntament considera que pot esdevenir "un molt bon complement pel projecte de La Seu Medieval”.  

Jaciment "únic al Pirineu"

Segons Òscar Augé, la part més antiga del jaciment és "un petit tram de la trama urbana baixmedieval de la Seu d’Urgell" i l'han trobat en un estat de conservació "immillorable", cosa que permet conèixer de prop com era la Seu d’Urgell dels segles XIII i XIV, que són les fases més antigues que s’han trobat en aquest jaciment. Els treballs han fet aflorar un tram de carrer empedrat on, a banda i banda, s’hi disposen façanes de cases (se n’han descobert fins a quatre). En un moment determinat, aquest espai es va tapar amb  per un paviment de còdols, una acció que es creu que es va fer possiblement a causa de l’epidèmia de pesta negra que hi va haver a la segona meitat del segle XIV. A mitjan segle XVI i al començament del XVII, tota la zona es va tornar a reurbanitzar. “Per això, hi apareix un gran paviment empedrat que no sabem definir si es tracta d’una plaça o d’un paviment intern o d’un àmbit més gran que tapa totes aquestes fases baixmedievals”, ha subratllat Augé.

L'arqueòleg urgellenc ha palesat la seva "sorpresa per la magnitud" del jaciment. Assegura que “a nivell de la Seu és bastant únic, però també per l’estat de conservació; i a nivell de Pirineu, un tram de trama urbana baixmedieval com el que tenim aquí, no es coneix”. Augé ha remarcat que als segles XIII i XIV la Seu d’Urgell era el nucli de població més important del Pirineu català. També s'han trobat fragments de ceràmica d’una gerra, d’una servidora o plat en verd i manganès anteriors al segle XIV; un fragment de ceràmica de principis del segle XV, i d’altres del segle XVII.