El Ball Cerdà celebra la seva edició més concorreguda
Un total de 182 parelles, 143 d'adults i 39 de petits i mitjans, han protagonitzat aquest diumenge el moment més emblemàtic i distintiu de la Festa Major de la Seu d'Urgell. L'augment de participació ha obligat a adaptar l'escenari de la…
Un total de 182 parelles, 143 d'adults i 39 de petits i mitjans, han protagonitzat aquest diumenge el moment més emblemàtic i distintiu de la Festa Major de la Seu d'Urgell. L'augment de participació ha obligat a adaptar l'escenari de la plaça Patalín
El Ball Cerdà ha demostrat aquest diumenge la seva vitalitat amb la participació de 182 parelles, 143 d'adults i 39 de petits i mitjans. Un total de 364 persones han protagonitzat el moment més emblemàtic i distintiu de la Festa Major de la Seu d'Urgell.
Com a novetat, la plaça Patalín, el punt neuràlgic de la dansa, s'ha hagut d'adaptar per a l'augment de parelles balladores. Així, s'ha enretirat la tarima des d'on toca la Bellpuig Cobla i s'ha canviat de lloc les tanques de protecció, deixant més espai.
La regidora de Festes, Christina Moreno, ha fet un agraïment a la Junta que organitza el Ball Cerdà per l'esforç que suposa dur a terme un esdeveniment d'aquest tipus. Alhora, ha expressat la necessitat que els més joves s'involucrin en la tradició perquè no retrocedeixi.
La ballada ha començat amb la passa a través del carrer Major, que ha sortit des del Passeig i ha culminat a la plaça del Mercat amb l'ordre habitual dels darrers anys: el ball Infantil i el ball dels adults, amb el moment culminant de la formació del cargol, tant per part del grup dels petits, com dels mitjans i d'adults. Un any més també s'ha fet la ballada dels gegants Ot i Urgell, engalanats per a l'ocasió.
Desena edició com a Element d'Interès Nacional
Aquest any ha fet deu anys des que el Ball Cerdà de la Seu d'Urgell va ser declarat com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. La distinció es basa en "la seva elegància i arrelament, tot destacant la música i coreografia, a més dels seus trets històrics i socials", segons va destacar el Departament de Cultura de la Generalitat quan li va atorgar aquesta distinció. La designació es va fer pública concretament el 19 de juliol de 2016.
Veure la publicació a Facebook
