El cas dels set joves de la Seu d'Urgell encausats amb relació a la vaga general que es va dur a terme a Catalunya el 21 febrer de 2019 arriba finalment a judici aquest dijous, 3 de febrer, tres anys després dels fets. Inicialment la vista s'havia programant pel setembre passat i s'hi havia citat només un dels identificats, però en aquell moment va quedar ajornada. El demandat s'enfronta a una pena d'un any i mig de presó per presumpte delicte d'atemptat a l'autoritat, tot i que la defensa en demana l'absolució.
A les portes d'aquest judici, el grup de suport Encausades Alt Urgell va organitzar aquest dissabte passat una jornada informativa a la plaça Patalín de la Seu. Pol Vidal, portaveu del col·lectiu, ha reiterat que considera que el cas s'hauria de resoldre amb l'absolució, si bé recorda que no seria el primer cop que hi ha una condemna en relació a protestes de suport als presos polítics catalans. Segons ha explicat Vidal a RàdioSeu, la vaga per la qual se'ls ha investigat es va produir "en un context en què encara no s'havia fet el judici als presos, però en què alguns d'ells ja estaven a la presó i ja es veia molt clarament que s'estaven atacant les llibertats de tots, no només d'aquelles persones que s'estava empresonant per motius polítics". Aquella jornada, es va organitzar un tall a la carretera N-260 a l'entrada de la Seu. L'activista assegura que en el moment del desallotjament de la via "no es va avisar ningú ni es va requerir a ningú que s'identifiqués com és protocol·lari" i que, tanmateix, un mes després set dels assistents van rebre la citació per presumptes desordres, desobediència i atemptat a l'autoritat.
La vista d'aquest dijous a l'Audiència de Lleida començarà a les 10 del matí i es preveu que duri unes quantes hores. Per a mitja hora abans, segons ha indicat Vidal, s'ha convocat a les portes de l'edifici judicial una "jornada antirepressiva" en què volen explicar perquè consideren que aquest "no és un cas aïllat".
L'advocada de la defensa, Eva Pous, ha dit que demana l'absolució perquè creu que aquesta causa "no té cap mena de fonament i no s'hauria d'haver instruït". Ben al contrari, opina que "l'actuació dels Mossos sí que hauria d'haver sigut objecte de persecució judicial perquè no poden anar en detriment dels drets humans, i manifestar-se és un dels drets més bàsics en democràcia". Pous afirma que el principal argument de l'acusació és "la declaració del mosso d'esquadra que diu que suposadament va rebre l'agressió", i conclou que, des del seu punt de vista, "les suposades situacions de tensió que es van crear van ser precisament per l'actuació dels Mossos", que creu que va ser "injustificada i desproporcionada per impedir que la gent es manifestés aquell dia".
L'agost de 2019, el Jutjat d'Instrucció número 1 de la Seu va decidir continuar el procediment contra un dels set activistes que havien estat identificats. En canvi, es va arxivar la causa contra els altres sis implicats, que havien estat detinguts prèviament després de negar-se a prestar declaració.
Talls de carretera d'Stop JJOO a Berga i Ripoll
D'altra banda, la plataforma Stop JJOO ha dut a terme aquest diumenge a la tarda sengles talls de carretera simultanis a la C-16, al terme municipal de Berga, i a la C-17, a Ripoll. A la capital del Berguedà, segons informa l'ACN, es van sumar a l'acció uns 200 veïns i activistes, mentre que a la del Ripollès la resposta va ser més minoritària i només hi van participar una quarantena de persones.
El col·lectiu havia justificat la doble ocupació de la via, en hora punta a ambdues carreteres, per mostrar el seu rebuig al fet que la consulta prevista pel Govern per aquesta primavera, sobre la candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern 2030, "exclou" aquestes dues comarques. El Departament de la Presidència contempla que hi podran votar tots els habitants majors de 16 anys de les cinc comarques de l'Alt Pirineu i també els residents fixos de l'Aran. A l'acte de Berga hi va participar el portaveu d'Stop JJOO i regidor de la CUP a la Seu, Bernat Lavaquiol, que va acusar l'executiu de "voler silenciar" el Berguedà i el Ripollès, i opina que això es deu a que "són les comarques més crítiques amb el projecte olímpic". En canvi, la Generalitat ha reiterat aquesta darrera setmana que el procés participatiu s'ha de circumscriure als territoris pirinencs on s'hauran de celebrar les competicions, en el supòsit que la candidatura sigui escollida pel COI, si bé asseguren que també valoraran l'opinió dels representants de la resta de comarques de muntanya.
La concentració s'havia convocat a les hores de més trànsit del cap de setmana en aquestes dues vies. Això va provocar llargues cues tant a la C-16 -de fins a 15 quilòmetres- com a la C-17, i també moltes crítiques dels visitants i veïns afectats, tant pel moment com per la manera de dur a terme la protesta. Molts d'ells fins i tot van expressar des de les xarxes socials que aquest fet els motiva a donar suport al projecte olímpic, tot i que alguns usuaris van mostrar-se a favor de la concentració. Molts conductors van optar per desviar-se per l'interior de Berga o de Ripoll per esquivar les cues, una situació que de fet es produeix des de fa temps cada cop que hi ha retencions al pas per aquests municipis. Sobre aquest punt, des d'Stop JJOO creuen que el Berguedà i el Ripollès "pateixen cada cap de setmana les conseqüències d'aquest model territorial" i que no se'n beneficien.