El cicle 'Parlem d'Història-Desenterrant el passat' parla de les anteriors pandèmies a la Seu d'Urgell
Julio Quílez explicarà com el còlera i la grip espanyola van motivar canvis decisius a nivell sanitari, social i també urbanístic entre 1833 i 1920. La conferència, aquest dimecres a les 8 del vespre a porta tancada, es podrà seguir des…

Julio Quílez explicarà com el còlera i la grip espanyola van motivar canvis decisius a nivell sanitari, social i també urbanístic entre 1833 i 1920. La conferència, aquest dimecres a les 8 del vespre a porta tancada, es podrà seguir des de YouTube
El cicle 'Parlem d'Història-Desenterrant el passat' oferirà aquest dimecres dia 28 al vespre (20.00 h) una conferència sobre el tema d'actualitat per excel·lència: la pandèmia. Concretament, s'explicarà com es va viure a la Seu els dos episodis semblants més recents que van afectar la ciutat:
Sota el títol 'Temps de pandèmies recents (segles XIX i XX): el còlera i la grip espanyola a la Seu d'Urgell', el director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Julio Quílez, explicarà l'impacte que van tenir aquests dos episodis a la ciutat d'acord amb la documentació històrica de què es disposa d'aquells temps. La conferència serà des de l'Arxiu mateix, però precisament a causa de la situació sanitària no s'hi permetrà l'assistència presencial. Sí que es podrà seguir mitjançant la retransmissió en directe a l'enllaç de YouTube: https://youtu.be/RJk3LiZxhG8.
Un fet poc conegut de les pandèmies del còlera i la grip espanyola a escala local és que, a banda de canvis a nivell sanitari i social, també van marcar decisivament l'evolució urbanística de la Seu d'Urgell al llarg d'un segle; concretament, des de 1833 i fins a finals de la dècada de 1920. Tot i que la capital alturgellenca no va ser afectada directament pel còlera, l'evolució dels corrents higienistes, juntament amb el desplegament de l'assistència en matèria sanitària per part de l'estat lliberal, van provocar la necessitat d'aplicar mesures decisives en el camp de la infraestructura urbana, les comunicacions i la vigilància i atenció sanitàries.
Unes disposicions que van passar de la teoria a la pràctica després dels estralls que la grip espanyola va provocar entre la població ara fa just cent anys. Aquell episodi va motivar l'execució del projecte del nou eixample urbanístic de la Seu, obra de l'arquitecte Joan Bergós i que actualment ja ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciutat.
La xerrada s'inclou dins dels actes de commemoració del 10è aniversari de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.





