El col·lectiu APiA reivindica la presència mediàtica del terme 'Alt Pirineu i Aran'

El col·lectiu APiA, de recent creació, ha tramès una carta a diversos mitjans de comunicació per sol·licitar-los una referència més precisa cap a les comarques del Pirineu català. L'associació denuncia l'ús abusiu dels termes 'Pirineu de Lleida' o 'Pirineu de Girona' per referir-se a les comarques de muntanya des dels mitjans d'abast nacional. Alhora, lamenten el fet que pràcticament no s'esmenti termes amb els quals els habitants de la zona se senten més identificats, com ara "Alt Pirineu i Aran", el nom propi de la comarca referida o, de manera més genèrica, 'Pirineu occidental' i ''Pirineu central'.

El comunicat considera que la terminologia actual genera confusió ja que la majoria de gent no associa els conceptes 'Lleida', 'Terres de Lleida' o 'Comarques de Girona' als territoris d'alta muntanya, sinó als més propers a les respectives capitals de demarcació.  Sobre aquest punt, recorden que "les províncies, tal com les coneixem avui, són un fet administratiu decretat al 1833 i, malgrat el que varen significar al seu moment, el catalanisme sempre ha rebutjat aquesta divisió" i ha preferit la denominació per vegueries o comarques. Per això, fan una crida a "no confondre la tradició cultural lleidatana o gironina amb la pròpia de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran".

Els signants reconeixen que és "una temàtica complicada", però lamenten "que el Pirineu no té un reconeixement de la seva personalitat pròpia a molts mitjans de comunicació". Un fet que s'accentua en mitjans d'abast provincial, que es refereixen sistemàticament a tot allò que té a veure amb poblacions o persones del Pirineu com a "lleidatà" o "gironí".

També recorden que al llarg del darrer segle diferents estudis sobre la divisió territorial han reconegut la singularitat geogràfica del Pirineu, com ara els estudis de Pau Vila durant la II República, la nova concepció reconeguda al Congrés de Cultura Catalana de 1976, l'aprovació de la Llei de Muntanya al 1983, la creació de l'IDAPA al 2002 i el manifest pel reconeixement administratiu que van signar al 2005 CDC, ERC, PSC i ICV.

El text qüestiona que "quan plou a Bellver de Cerdanya es digui que plou a Lleida, i quan plou a Alp ho faci a Girona".

Entre els signants del manifest hi ha personatges públics de totes les comarques pirinenques i també d'Andorra, com ara Joan Obiols, Jordi Dalmau, Albert Villaró, Manel Figuera, Pilar Farrero, Carles Gascón, Mari Pau Gómez, Ricard Lobo, Carles Pont, Josep Isern, Montse Guiu, Alfred Pérez-Bastardas, Àngel Portet i Josep Tallaferro, a més a més de representants de diferents partits polítics.