El Consell de l'Alt Urgell aprova demanar el conveni amb l'ACA per renovar l'EDAR de Montferrer

Avancen els tràmits del principal projecte comarcal dels pròxims anys, amb una inversió de 15 milions d'euros. També s'ha acordat la modificació de la depuradora d'Organyà i l'adhesió a la Fundació S21. Desestimada, amb els vots de Junts, ERC i la CUP, una moció de Compromís en què es qüestiona l'execució del pla Camina Pirineus

El ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha aprovat aquest dijous, amb els vots favorables de Junts, ERC i la CUP, el decret de sol·licitud de conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de cara a executar el contracte d'obres per remodelar l'Estació Depuradora d'Aigües (EDAR) de Montferrer. Aquest és un dels projectes més importants que afronta aquesta dècada el Consell, atès que comportarà una inversió de més de 15 milions d'euros, la més gran dels darrers anys, i és previst que es dugui a terme en un mínim de quatre anys.

Per l'equip de Govern (Junts) la presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, ha recordat que l'EDAR de Montferrer depura les aigües de la Seu d'Urgell i de quasi tota la plana de l'Urgellet, que és on es concentra la gran majoria tant de la població com de l'activitat econòmica de la comarca. Lladós ha avançat que, de fet, aquesta obra suposarà, a efectes pràctics, la construcció d'una nova depuradora i per tot plegat esdevé un projecte clau i, ara mateix, necessari de cara al futur i a les perspectives de creixement de la zona. 

En aquest mateix terreny, el ple ha aprovat la ratificació per sol·licitar a l'ACA un nou conveni en la modificació del projecte de la nova depuradora d'Organyà. Es va determinar que el lloc escollit inicialment no era l'adient i per això l'ACA i l'Incasòl han acordat ubicar aquest equipament al futur polígon industrial de Vilansats. D'aquesta manera, indiquen, s'atendrà millor tant les necessitats actuals de la població d'Organyà i del seu entorn com del nou recinte industrial. El grup de Compromís pel Pirineu es va abstenir en aquests dos punts. En nom de la formació, Toni Mas ho va justificar perquè, afirma, continuen constatant una manca de depuradores en moltes poblacions de la comarca i també "problemes amb les analítiques"; concretament, casos en que l'aigua de boca es es barreja amb aigua del Segre que conté microorganismes. ERC i la CUP hi han votat a favor. 

Actualització dels preus del menjador escolar

Un altre punt destacat del ple ha estat l'aprovació dels preus del menjador escolar pel curs 2025-2026, que a grans trets s'apugen uns vint cèntims. Des del grup de Junts, Josefina Lladós recorda que segueixen els preus que fixa el Departament d'Educació de la Generalitat i que la revisió només afecta poc més del 20% de les famílies usuàries, perquè actualment gairebé el 80% restant reben beques per diferents vies i amb diferents imports. Lladós subratlla que aquestes actualitzacions són necessàries per mantenir la viabilitat econòmica del servei, que a més a més aposta dins les seves possibilitats per oferir aliments de proximitat, i que cal mantenir el rigor en la seva gestió econòmica.

Compromís es va abstenir tot adduint que d'una banda defensen la municipalització del servei, però de l'altra entenen que les actualitzacions de preus són necessàries. De la seva part, ERC i la CUP hi van votar a favor. La consellera de la CUP, Gisela Sellés, va defensar-ho pel fet que el menjador el gestiona una empresa pública i la seva formació hi ha de donar suport per coherència i per demostrar que pot ser viable. Encara en l'àmbit econòmic, s'ha aprovat les bases per contractar una operació de tresoreria a curt termini, per valor d'1,7 milions i a dotze mesos. En aquest punt CP també es va abstenir. 

Pel que fa al funcionament intern, el ple ha acordat una reducció de jornada per als treballadors de la corporació, d'acord amb el fet que recentment s'ha superat per poc el 8% de temporalitat a partir del qual la llei estatal permet fixar-la en 35 hores setmanals. Els darrers anys ja s'havien fet diverses modificacions en aquest sentit, d'acord amb els canvis que hi ha hagut en els convenis. Compromís i la CUP es van afegir al vot favorable de l'equip de govern (Junts), en considerar que és una passa endavant per mirar de reduir jornada sense reduir sous. ERC es va abstenir. La seva portaveu, Carme Lostao, considera que els treballadors públics sempre han d'estar a l'avantguarda de les millores laborals, però alhora creu que aquest canvi s'hauria de fer de forma més esglaonada, tenint en compte que actualment molts empleats del sector privat segueixen treballant quaranta hores setmanals o fins i tot més. Sobre aquest punt, Josefina Lladós va voler defensar que la plantilla del Consell, com la d'altres ens públics de la comarca, està molt compromesa amb el servei públic i que, a efectes pràctics, en molts casos acaben dedicant-hi més hores que les que fixa oficialment la seva jornada. 

En l'àmbit social, el Consell ha aprovat per unanimitat l'encàrrec de gestió al CAPAU del Contracte Programa 2022-2025 per a serveis socials, la modificació d'estatuts del Consell Consultiu de Gent Gran i l'adhesió a la Fundació S21, de cara a la nova gestió de l'atenció domiciliària. La mesura va tirar endavant amb els vots favorables de Junts i ERC, mentre que Compromís i la CUP es van abstenir, perquè d'una banda defensen la municipalització o almenys la gestió totalment pública d'aquest servei, però de l'altra entenen que en el context actual no és possible. Finalment, pel que fa a obres, s'ha acordat destinar 150.000 euros del Pla de Camins a la reparació d'urgència de l'accés a Castellar de Tost, que al març va patir una greu esllavissada per les fortes pluges. La inversió necessària ascendeix a quasi 400.000 € i per això s'ha demanat una subvenció d'emergència al Departament de Territori per valor de 249.000 €, amb la idea que ja es pugui executar la reparació al començament de l'any vinent. 

Debat sobre el tancament d'execució del Camina Pirineus

A l'apartat de mocions, el ple ha rebutjat una proposta presentada per Compromís pel Pirineu en què reclamaven "transparència respecte del projecte Camina Pirineus". El document va rebre els vots en contra de Junts, ERC i la CUP i els vot favoable de CP. 

El portaveu del primer grup de l'oposició, Toni Mas, va justificar la petició tot assegurant que volien "corregir desequilibris" i perquè opina que "els fons FEDER no són per penjar-se medalles sinó per millorar la vida de la gent, especialment en territoris desfavorits". Mas va titllar l'execució del Camina Pirineus d'"estafa política, amb una gran campanya i grans discursos", i va acusar la institució d'haver-la dut a terme amb "desordre, manca de control i opacitat", tot assenyalant una presumpta existència de "préstecs no justificats", "possible malbaratament" i "crisi de confiança". Malgrat aquests arguments, va negar que volgués fer "un atac polític" i va justificar-ho perquè creu que cal "exigir una rendició de comptes, conèixer la veritat i accedir als documents", per la qual cosa demana que es publiqui l’informe final. Sobre aquest balanç, Mas va suggerir que hi ha uns 600.000 euros que han quedat sense justificar, per la qual cosa la UE no els assumirà, i afirma que ara aquests diners "s'hauran de retallar d'altres partides".

Sobre tot plegat, Josefina Lladós va criticar Compromís per suggerir que s'amaga informació i va instar Toni Mas a aclarir "si algun conseller socialista pot dir que se li ha denegat formalment l’accés a un document?". Lladós defensa que "la informació hi és sempre, i hi és tota, també a les juntes de govern", i va aprofitar per recordar que "la Diputació de Lleida ha perdut més d’un FEDER perquè no els tenien a punt". En aquest sentit, la presidenta del Consell va suggerir que abans de presentar una moció com aquesta cal “entendre com funcionen els FEDER". I pel que fa al tancament del Camina Pirineus, va subratllar que aquest pla "ha estat auditat, cada any, per la Generalitat i per la Sindicatura de Comptes", i que l'únic que han detectat "són irregularitats purament administratives", habituals en projectes d'aquestes dimensions perquè els ens locals no solen ser experts en uns procediments complexos com són els del FEDER, i que en cap cas ni el Govern ni la UE les ha considerat com a greus. Lladós, finalment, va dir que l'equip de govern i els tècnics "sabem què vol dir gestionar diners públics" i recorda que "avui en dia la fiscalització es total". En aquest sentit, la presidenta va assegurar que la quantitat que ha quedat sense justificar és força inferior a l'exposada per Compromís i que se situaria en uns 245.000 euros, sobre un pressupost total de més de 2 milions. 

Per ERC, Carme Lostao també es va mostrar crítica amb el to de la moció i va defensar que "ni ens qüestionem la transparència" en un projecte com el Camina Pirineus. Alhora, Lostao va qüestionar el fet que en l'exposició de motius Compromís s'adrecés a ells per reclamar-los que s'afegissin al vot favorable, perquè considera que des d'aquest grup no els poden donar "cap lliçó de moral ni de com fer oposició".

En la mateixa línia, per la CUP Gisela Sellés va criticar que la moció de CP intentés "qüestionar la feina dels tècnics", tot i matisar que també veu "criticable" el fet que des del Consell "s’ha carregat de feina als tècnics, amb dos FEDER alhora, i que no s’ha pogut justificar 245.000 euros". En tot cas, Sellés recorda que "actualment hi ha més fiscalització que mai" i que "els FEDER són complicats", tal com ho demostra que són moltes les administracions locals que hi tenen problemes o que acaben renunciant-hi per la gran quantitat d'exigències que comporta. La representant cupaire també va rebutjar que Compromís afirmés que ara les inversions del Camina Pirineus ja comencen a estar abandonades, perquè ella mateixa n'és usuària i agraeix molt la recuperació de camins que s'ha fet gràcies a aquest pla. Finalment, va assenyalar que encara esperen que la Diputació de Lleida aboni el 25% d'inversió que li correspon. 

Intervenció sobre l'adhesió a S21

D'altra banda, al final del ple representants del Sindicat de Cuidadores van fer una intervenció en què van qüestionar l'aprovació, en aquest ple, de l'adhesió a la Fundació S21. Les portaveus asseguren que, segons les informacions i dades que han pogut contrastar, aquesta entitat és una fundació privada i no és un "mitjà propi" per gestionar l'atenció domiciliària. També han afirmat que tenen dades pendents de validar i que haurien d’haver canviat ja els seus estatuts per esdevenir mitjà propi, o si més no canviar la informació que tenen publicada. En aquest sentit, han apuntat que hi ha una llei que exigeix que estiguin adscrits a una administració pública i hi afegeixen que S21 ha tingut alguns conflictes legals per presumptes incompliments de convenis, per la qual cosa temen que s'acabin reproduint els problemes que ja han denunciat anteriorment. Sobre tot plegat, la presidenta del Consell Comarcal ha dit que l'adhesió encara s'està gestionant, però que, en tot cas, saben que S21 treballa amb moltes altres administracions de la resta del país i que per tant entenen que tenen l'autorització per fer-ho i que no els consta cal il·legalitat al respecte.