El curs escolar 2022-2023 d'infantil i primària començarà el 5 de setembre, amb horari intensiu al primer mes

Al cap de dos dies s'inciarà ESO, FP i Batxillerat, mentre que s'ampliarà en un dia les vacances de Nadal i els dies de lliure disposició. Associacions d'ensenyament i de famílies qüestionen els canvis anunciats pel Govern i asseguren que no se'ls ha consultat

El curs escolar 2022-2023 a Catalunya començarà  el 5 de setembre, per als cicles d'infantil i primària, i el dia 7 per a l'ESO, el batxillerat i l'FP. És a dir, aproximadament una setmana abans de l'habitual fins ara. Ho ha anunciat personalment el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha detallat que el primer mes -setembre- hi haurà jornada reduïda a infantil i primària, i que per Nadal hi haurà un dia més de vacances. Alhora, s'ampliarà de tres a quatre els dies de lliure disposició dels centres. Tot i aquests canvis, Aragonès ha assegurat que la reorganització del calendari escolar no suposarà un increment d'hores lectives. El curs s'acabarà el 22 de juny per a infantil i primària i el 20 de juny per a la resta d'etapes.

Aragonès ha afirmat que el canvi respon a necessitats pedagògiques i també té l'objectiu de facilitar la "conciliació familiar", atès que és "una demanda històrica" d'una part de la societat. També ha dit que volen reduir la "desconnexió" que creu que es produeix actualment amb el període escolar de vacances d'estiu, que tradicionalment per als escolars ha estat de Sant Joan al 15 de setembre, aproximadament.

Al setembre, l'horari lectiu finalitzarà a la 1 del migdia, però es garantirà el servei de menjador i l'espai del migdia fins més tard (15.30 h). Aquest nou calendari serà d'aplicació per a tots els centres de Catalunya, independentmetn de la seva titularitat. Així, els centres concertats, que ara no fan jornada continuada al juny, sí l'hauran de fer al setembre.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha dit que més enllà de les 15.30 hores seran els centres els que hauran d'organitzar l'activitat de lleure, com ha afirmat que ja es fa al juny. Tanmateix, ha matisat al setembre els alumnes tindran l'opció de quedar-se a l'escola a la tarda, sense cost afegit. Des del Govern han dit que així pretenen "generar més igualtat d'oportunitats i beneficiar especialment aquells alumnes que a l'estiu no tenen recursos econòmics per poder participar de les activitats de lleure educatiu".

Reacció de les associacions

La Federació d'Ensenyament catalana (FEUSOC) ha rebut aquests anuncis amb crítiques i ha considerat "inversemblant" deixar "només dos dies" al professorat per preparar el curs escolar. Un termini que, segons l'entitat, és el que quedarà amb el nou calendari anunciat per Aragonès i Gonzàlez-Cambray. Segons l'entitat, "elaborar un horari per al mes de setembre i un altre per a la resta del curs és una complexitat afegida", i lamenten que la decisió s'ha pres "sense haver-se consultat amb les entitats representatives de la Comunitat Educativa". Per això, demanen al Departament d'Educació que "rectifiqui". A parer de FEUSOC, el nou calendari "no ajuda" a la conciliació familiar i laboral de les famílies perquè caldria "buscar una solució no per cinc dies, sinó per totes les tardes del 5 al 30 de setembre".

Precisament des de les famílies, les associacions que les representen han rebut la notícia amb "sorpresa". Consultades per l'ACN, tant les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) com la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (Fapel) -representants de l'escola pública i la concertada, respectivament- retreuen a Educació la manca de diàleg amb la comunitat educativa.

Belén Tascón, presidenta de l'aFFaC, explica que tot el que passa al voltant de la jornada escolar té moltes "derivades", com ara el benestar dels infants, els horaris dels professionals o les famílies. Per això, creu que abans d'anunciar una mesura així és necessari "consensuar, informar, debatre" i veure també quines afectacions pot tenir, perquè el que beneficia a alguns pot perjudicar d'altres. En qualsevol cas, Tascón apunta que caldrà veure "la lletra petita" de la normativa per conèixer amb més detall l'horari, si contractar més dies el servei de menjador suposa un sobrecost per les famílies o quin impacte té la jornada en entorns rurals o urbans.

Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, hi afegeix que els centres educatius han rebut la notícia en un moment "de molta tensió" pel context covid i la sentència sobre el castellà a les aules, entre altres.