El deure d'hospitalitat centra la 22a Càtedra de Pensament Cristià a la Seu d'Urgell

En aquest àmbit, enguany també s'hi ha parlat de com serà el Centre de Salut Mental del Pirineu, que es construeix actualment a l'edifici del Seminari. La jornada ha comptat amb les ponències dels doctors Joseba Achotegui, Joan Orrit i Francesc Torralba

La XXII Càtedra de Pensament Cristià s'ha centrat en "El deure d'hospitalitat", amb les ponències dels doctors Joseba Achotegui, psiquiatra i professor de la Universitat de Barcelona; Joan Orrit, director gerent de la Fundació Hospitalària Sant Boi; i Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià i Doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona. Els tres experts han ofert diverses perspectives reflexionant sobre el paper de l’amfitrió i el paper de l’hoste, sobre l’acte d’acollir en un sentit ampli pensant en clau cristiana i mediant sobre el carisma de l’hospitalitat que tan fecund ha estat en la història de l’Església.

L'esdeveniment es va celebrar dissabte passat al Seminari Diocesà de la Seu d’Urgell, organitzat per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell i presidit per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, acompanyat del bisbe coadjutor, Josep-Lluís Serrano, i amb l’assistència d’una setantena de persones, entre els que hi havia molts equips de pastoral de parròquies, laics compromesos, seglars interessats en aquesta temàtica i sacerdots.

A la benvinguda, monsenyor Vives va destacar "la importància de l’hospitalitat com un element distintiu del cristià tot i que, no exclusiu", i animava els presents a "tornar-se més hospitalaris" tot esmentant exemples com el de les Germanes Hospitalàries de Sant Benet Menni, la congregació que s’encarregarà de la gestió del nou Centre de Salut Mental del Pirineu que actualment s’està construint a l’ala de Sant Lluís del Seminari Diocesà. L'arquebisbe conclou que "l’hospitalitat és un element central de la vida del creient" i és "un gest social, però també un acte d’amor". 

A la primera ponència, titulada La síndrome d’Ulisses. Radiografia de l’hoste que arriba, el doctor Joseba Achotegui, va centrar-se en el "dol migratori extrem", vinculat a aquells casos en què hi ha "soledat forçada al separar-se dels seus éssers estimats, absència d’oportunitats" o "exclusió social estructural", que generen d'altres efectes com "la tristesa, la por, la indefensió o la lluita per la supervivència, que l’aboca a un estrès crònic" que ja entra en l'àmbit psicològic. Achotegui va al·ludir així a la "síndrome d’Ulisses”, que defineix com "un quadre reactiu a la situació extrema i de vulnerabilitat, i no un trastorn mental estàndard", per la qual cosa creu que cal implicar-hi no només psicòlegs o psiquiatres, sinó també treballadors i educadors socials o d'infermeria.

Previsions del Centre de Salut Mental

La ponència del doctor Joan Orrit, titulada El carisma de l’hospitalitat a la llum de les Germanes Hospitalàries de Sant Benet Menni, va destacar que aquesta congregació "no es limita a l’oferta de recursos materials, sinó que troba la seva veritable essència en el consol espiritual i en la companyia sincera" prioritzant la "vulnerabilitat compartida", perquè "tots som fràgils i és precisament aquesta fragilitat la que fa possible l’autenticitat de l’hospitalitat". Segons Orrit, aquest valor "contribueix a humanitzar els sistemes sanitaris, ja que no es tracta únicament d’oferir assistència mèdica, sinó d’acompanyar la persona malalta en totes les seves dimensions: física, emocional, social i espiritual", tot seguint el model del "Bon Samarità, símbol d’amor incondicional, acollida i cura dels més vulnerables, en sintonia amb els valors centrals del magisteri de l’Església". L’entitat promou activament el diàleg intercultural i interreligiós, i actualment és present a 24 països, amb la previsió actual d’estendre la seva tasca al Principat d’Andorra.

En aquest punt, Joan Orrit també es va referir al projecte de Centre de Salut Mental de l’Alt Pirineu, actualment en construcció al mateix edifici del Seminari, i va destacar-ne que s'hi oferirà serveis d’hospitalització polivalent d’adults i infanto-juvenil, hospital de dia infanto-juvenil i d’adults, llar residència oberta i un espai multidisciplinari , anomenat 'Àgora'. En total el complex tindrà capacitat per atendre fins a 97 persones.

Dilemes ètics de l'hospitalitat

A la part final de la Càtedra, el doctor Francesc Torralba va oferir la ponència Dilemes ètics en la pràctica de l’hospitalitat. Feia referència no només a l’àmbit clínic, sinó també als serveis socials i l’àmbit assistencial en sentit ampli. Per Torralba, "és indispensable que persones i institucions identifiquin on són els dilemes, intentin reflexionar-los i busquin solucions acordades encara que siguin només provisionals". Tot esmentant pensadors com Emanuel Levinas, Jacques Derrida i Daniel Innerarity, el professor esmentava l'"angoixa" que genera com triar l'ajuda que cal donar a una persona; una situació, però, que ajuda a "activar la racionalitat al obligar-nos a raonar".

Torralba va manifestar que "l'hospitalitat, o és universal o no és de qualitat", tot recordant que el Papa Francesc afirmava que aquesta acció "no ha de sucumbir a la cultura del descart". Pel que fa a aquests dilemes, en va esmentar set: com compaginar-ho amb la saturació dels espais i els temps; els casos de dependència crònica, la manca de consciència de la vulnerabilitat per part de l'hoste, la invasió de la intimitat de l’hoste, la seguretat, la vulnerabilitat de l’amfitrió i la incidència actual de la tecnologia en l'hospitalitat.