El Govern cedirà una parcel·la pública de la Seu d'Urgell perquè s'hi construeixin pisos de lloguer social
La mesura s'aplicarà mitjançant la col·laboració amb promotors privats, que els gestionaran al llarg de 75 anys amb la condició d'oferir-los a preu assequible. Forma part d'un pla que s'inicia també d'altres municipis catalans
La Generalitat cedirà una parcel·la de sòl públic de la Seu d'Urgell a promotors privats perquè aquests hi construeixin pisos de lloguer social abans de l'any 2026. De moment el Govern no ha detallat quants habitatges s'hi podrà crear, tot i que podrien un centenar, si es té en compte que aquesta mesura forma part d'un pla conjunt amb dos municipis més, Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) i Begues (Baix Llobregat), i que entre els tres sumaran més de 400 pisos.
La consellera de Territori, Ester Capella, ho ha anunciat en el marc de la presentació de la primera actuació d'aquest pla de cessions de terreny, que afectarà la zona coneguda com a ARE Montesa d'Esplugues de Llobregat, on s'hi preveu fer 341 habitatges. Es tracta d'un acord publico-privat que establirà que els promotors disposaran del sòl durant 75 anys, però que al llarg d'aquest període hauran de gestionar habitatge públic i oferir-lo a preus assequibles. Quan hagin passat aquests 75 anys (cap a l'any 2100), els terrenys retornaran a l’Institut Català del Sòl o a l'organisme públic equivalent que hi hagi en aquell moment.
Capella ha volgut subratllar que els pisos “mantindran sempre una funció social”, encara que en aquests tres quarts de segle siguin gestionats per promotors privats, i defensa la idea de recuperar "una fórmula que era marca de país" com és la col·laboració entre ens públics i privats, perquè creu que "permet accelerar la construcció". Una opció que, lamenta, "els darrers anys s’havia deixat de fer". A nivell més general, amb aquesta línia d'actuació el Govern aspira a impulsar la construcció de fins a 10.000 nous habitatges de lloguer social abans del 2026. A part del mètode presentat aquest dilluns, la política pirinenca ha recordat que la Generalitat també està comprant habitatges a la SAREB (el conegut com a "banc dolent" sorgit del rescat als banquers) i que també impulsa la construcció directa o bé la col·laboració en habitatges cooperatius.
La directora de l’Incasòl, Maria Sisternas, ha apuntat que el concurs establirà que els pisos hauran d’estar ocupats en un termini màxim de 5 anys des que es signi la cessió del sòl a cada municipi implicat. També ha precisat que el preu màxim de lloguer haurà de ser de 10 euros/m2, que és el que actualment estableix la llei que regula l’habitatge protegit.
Sisternas ha destacat que una de les innovacions de la cessió de terrenys rau en el cànon de dret de superfície que hauran de pagar els promotors, que serà “residual” els primers 30 anys, ja que s’ha establert en un 0,5% dels ingressos que generin els edificis, amb subvenció per part de la Generalitat. A partir de l’any 31 i fins arribar als 75 que durarà la cessió, el canon passarà a ser d’un 8%. Aquests diners, ha ressaltat, retornaran a l’Incasòl per impulsar més habitatge públic.
Tot i que no s'ha donat detalls de com s'aplicarà a la Seu, en el cas d’Esplugues s'ha explicat que per accedir-hi els sol·licitants hauran d'estar al municipi almenys des d'un any abans de la sol·licitud, i que n’hi haurà un 25% reservats per a joves menors de 35 anys. Estaran qualificats com a habitatge amb protecció oficial de règim general i la renda que hauran de satisfer els destinataris no podrà suposar un esforç econòmic superior al 30% dels ingressos de la unitat de convivència.
A la presentació, el president de l’Associació de Promotors (APCE), Xavier Vilajoana, ha celebrat la col·laboració amb la Generalitat i ha demanat “trencar” els prejudicis socials que arrossega el sector immobliari. Vilajoana assegura que "el 80% de l’habitatge públic l’impulsen els promotors" i que estan "disposats a fer tots els pisos socials que calguin”. Per això, ha demanat que es valori la seva tasca i ha instat la Generalitat a “desencallar” diversos projectes arreu del territori per poder impulsar més pisos de lloguer social.
Per Vilajoana, "cal un esforç perquè grans actuacions urbanístiques vegin la llum més aviat que tard", i ha lamentat que, per exemple, en el cas esmentat d'Esplugues fa quasi 20 anys que es va començar a gestar el projecte urbanístic.
