El Govern d'Andorra vol frenar el creixement demogràfic del país

Xavier Espot adverteix que el Principat "no està dimensionat per tenir 100.000 habitants" i que actualment ja hi ha situacions de "col·lapse" en el trànsit, la sanitat i l'ensenyament. El cap de Govern advoca per una "revisió" del model migratori i més limitacions en les quotes d'estrangers

El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, ha assegurat que cal "frenar" el fort augment demogràfic que ha experimentat el país aquests darrers anys, després que les darreres estadístiques oficials han indicat que el Principat ja supera actualment els 88.000 habitants fixos. 

En una entrevista a Ràdio Nacional d'Andorra, aquest dimarts al matí, Espot ha afirmat que amb la dinàmica actual a mitjà termini es podria arribar fins als 100.000 habitants i que aquesta és una quantitat de població que no es pot permetre perquè, assenyala, "no tenim el país dimensionat per tenir 100.000 habitants". En aquest sentit, el dirigent andorrà creu que actualment "la xarxa viària ja està col·lapsada, el sistema sanitari està a la vora del col·lapse, amb llistes d'espera cada cop més importants, i el sector educatiu està sotmès a molta pressió". 

Per tot plegat, Xavier Espot veu necessari limitar el creixement poblacional del país mitjançant una "revisió" del model migratori, que al llarg dels darrers anys ha incentivat una arribada massiva de nous habitants i que després de la pandèmia ha destacat, com a novetat, per una forta entrada de ciutadans llatinoamericans, mentre que en les dècades anteriors s'havia centrat en l'arribada de treballadors dels estats més propers: Espanya, França i Portugal.

El cap de Govern veu ara "inassumible" continuar amb la línia que s'ha seguit des de l'inici de l'actual dècada. I hi afegeix que ja han començat a explicar aquest plantejament als sectors empresarials del país que al llarg dels darrers mesos han demanat ampliacions, encara més grans, de les quotes de treballadors estrangers per cobrir llocs de feina. Per això, creu que cal centrar menys el creixement econòmic en la construcció i el turisme, tot i matisar que segueixen sent molt importants pel país, i apostar per d'altres sectors "amb més valor afegit i que no requereixin de tanta mà d'obra" ni siguin "a nivell general tan devoradors de recursos".

Espot creu que cal trobar mesures "equilibrades" per limitar la pujada de població. I en aquest sentit, a la mateixa entrevista a RNA ha descartat totalment les propostes fetes pel grup parlamentari d'Andorra Endavant, que considera que vol "atendre totes les peticions dels empresaris" per fer entrar més mà d'obra. També rebutja, però, els plantejaments del primer grup de l'oposició, Concòrdia, perquè entén que passarien per "tancar les quotes d'un dia per l'altre". Sigui com sigui, Espot sí que coincideix amb Concòrdia en la necessitat de "contenir" l'arribada de més població per la "pressió" que això suposa en molts àmbits del país. Entre ells, a banda del ja conegut de l'habitatge, ha esmentat el de la gent gran, perquè el Govern tem que el Principat "no serà capaç d'atendre" les necessitats futures de tota aquesta nova població si decideixen quedar-s'hi a viure.

Fort creixement els darrers deu anys

Aquest mes passat el Servei d'Estadística va informar que al final de juliol la població censada d'Andorra ja s'havia enfilat fins als 88.306 habitants fixos, amb un augment de més de 2.000 en només un any (+2,2%) i de 335 respecte del juny. La xifra representa unes 10.000 persones més que a l'inici de la pandèmia (2020), quan hi havia 78.000 residents registrats, i 17.000 més que deu anys enrere (2015), quan el cens oficial era de 71.700. Per tant, un augment demogràfic del 23,7% en un decenni.

L'actualització de dades que fa Estadística mostren des de fa temps que l'augment constant dels darrers anys es deu sobretot a l'arribada d'estrangers de l'apartat "altres nacionalitats", que correspon sobretot a immigrants llatinoamericans. En aquest sentit, per exemple, la població originària de Colòmbia ha augmentat un 27,3% en dotze mesos, passant de 1.202 registrats l'estiu de 2024 als 1.530 que ja hi havia aquest juliol. També augmentava en dos dígits la població provinent del Perú, que ha passat de 712 a 906. I pel que fa als provinents de l'Argentina, el darrer any hi ha hagut un increment del 4,9%, fins a arribar a 3.279 (+154). Actualment el col·lectiu d'"altres nacionalitats", que són bàsicament les de fora d'Europa, ja sumen 9.583 persones.

Aquesta actualització indicava que la població amb nacionalitat andorrana és de de 39.670 persones, un augment de tot just un 1% respecte d'un any enrere. I pel que fa a les comunitats estrangeres més nombroses, també han augmentat però en menor proporció que la d'"altres nacionalitats", i en algun cas ha baixat. Així, la de nacionalitat espanyola (que inclou molts residents catalans) és de 20.853 (+1,8%); la de francesos, de 4.011 (+5,2%), i la de portuguesos, de 8.611 (-1,6%). En aquest darrer cas és l'únic en què es constata des de fa temps una lleu però constant davallada de residents, ja sigui perquè adquireixen la nacionalitat andorrana o bé perquè decideixen tornar al seu país.