El Govern espanyol hauria comprat la informació sobre comptes de la família Pujol a Andorra
Segons informa el Diari d'Andorra, els bancs ja han identificat un sospitós d'haver filtrat les dades a l'Estat veí a canvi de diners
Els bancs andorrans tenen indicis que un sospitós va vendre la informació sobre els comptes bancaris de la família Pujol a l'estat espanyol a canvi de diners. Així ho assegura aquest dimecres el Diari d'Andorra, que cita fonts properes al cas i que parla d'una operació "de l'àmbit policíac-tributari" de l'Estat espanyol, començada fa dos anys, que buscava, específicament, informació sobre diners de personatges vinculats, directament o indirecta, amb el procés sobiranista català.
Segons aquestes informacions, Madrid hauria destinat diners públics a subornar un alt càrrec d'un banc andorrà, presumiblement BPA, a canvi de la informació, que després s'hauria filtrat al diari El Mundo. El presumpte delator, detalla el Diari d'Andorra, tenia una relació complicada amb la direcció del banc al qual treballava, perquè no va rebre el suport que esperava a l'hora de pagar la indemnització que li reclamava el banc on havia treballat anteriorment per haver-ne marxat de manera unilateral. Aquesta tensió va acabar fent que el seu nou banc decidís acomiadar-lo.
L'home s'hauria assabentat de la iniciativa que havia iniciat l'Estat espanyol d'oferir diners a qui revelés informació sobre comptes no declarats a l'estranger, però que fossin explícitament de "personatges destacats del moviment pel dret de decidir i a favor de la independència de Catalunya".
Amb aquesta recompensa, el delator hauria pogut pagar els diners que encara li reclamava en concepte d'indemnització el primer banc. El mateix article apunta que, quan va començar a transcendir la figura del delator, les autoritats espanyoles van començar a parlar de "diversos filtradors" i de "captures de pantalla" per intentar desviar l'atenció, tot i que la banca andorrana ja té identificat clarament a un sol autor dels fets. L'operació també contemplava la compra d'informació a empleats de bancs de Suïssa i Leichtenstein, entre d'altres països.
Possible multa o pena de presó
La llei andorrana del secret bancari del 1995 estableix que els directius i treballadors de banca que revelin informació sobre comptes de clients poden ser sancionats amb multes d'entre 12.000 i 300.000 euros i amb penes de fins a tres anys de presó.
