El Govern inicia el procés d'elaboració de l'Agenda estratègica del Pirineu 2030

El document, que se sotmetrà a un procés de participació ciutadana, ha de ser el full de ruta per impulsar el desenvolupament de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran prioritzant la dinamització econòmica, la sostenibilitat i l’arrelament de la ciutadania

El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha donat compte al Consell Executiu de l’inici de l’elaboració de l’Agenda Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. El document serà un full de ruta per "orientar el desenvolupament sostenible de les comarques pirinenques els propers anys amb un segell i identitat propi".

A partir d'ara s'endega un procés participació, que s'allargarà fins al mes d'octubre, per analitzar prèviament "les potencialitats i reptes" de cara a "orientar el futur sostenible del Pirineu, tant pel que fa a la seva població -tot garantint-ne l’arrelament- com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital", segons explica el Govern. L’Agenda haurà d’ajudar a "trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions". S'hi vol prioritzar "les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les mateixes comarques del Pirineu".

Quatre pilars de debat

La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets. En primer lloc, les persones i la governança, amb accions per a l’arrelament de la població i la garantia d’accés als serveis bàsics, l’accés a l’habitatge, la creació de serveis mancomunats, la posada en marxa de l’Agència de Desenvolupament del Pirineu, el desplegament de la Vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran o l’aplicació de l’Agenda Rural i l’Agenda Urbana de Catalunya.
En aquest eix s’hi inclou també el desplegament d’un "paquet legislatiu específic" que passa per una nova Llei de Muntanya, la Llei de Territori i la creació d’un "codi de legislació local que reculli la singularitat dels municipis rurals".

Pel que fa al medi ambient i sostenibilitat, s’hi inclou "l’accés i l’ús sostenible, inclusiu i equitatiu als recursos naturals", la gestió dels boscos i sòls agrícoles, la potenciació d’una indústria verda, els parcs naturals com a "porta d’entrada al Pirineu" o el desplegament de les energies renovables i de punts de càrrega de vehicles elèctrics, a més d'un Pla Sectorial de Turisme.

El tercer àmbit és el del desenvolupament econòmic i innovació. L’Agenda debatrà com "aprofitar el patrimoni cultural i l’esport com a motor de desenvolupament", la creació del Museu Virtual del Pirineu o les mesures per esdevenir un "territori intel·ligent" i aprofitar les possibilitats del teletreball per atraure talent. El Llibre Blanc de les Estacions de Muntanya, aprovat al 2020, servirà per guiar la diversificació d’aquestes infraestructures.

Finalment, pel que fa a mobilitat i connectivitat, es parlarà de la millora de les infraestructures, l’arribada de la fibra òptica a tots els municipis, la garantia de cobertura de mòbil, els plans directors de mobilitat, la integració tarifària i el transport a la demanda, juntament amb el manteniment dels camins i el desplegament de la xarxa d’heliports públics H24.

Necessitats reals

L’Agenda, segons el Govern, vol ser un procés de "participació i concertació territorial a tots els nivells administratius i amb tots els agents locals", amb la "dinamització econòmica sostenible i l’arrelament de la població com a prioritats". S'hi vol recollir "les necessitats reals de les comarques pirinenques" d'acord amb les demandes dels seus mateixos habitants.