El Govern limita el preu dels lloguers de pisos a la Seu d'Urgell, Puigcerdà i Tremp

Ester Capella anuncia que la mesura, que afecta 140 municipis catalans, ja entrarà en vigor al febrer després del vistiplau estatal. La regulació de "zones tenses" no inclou Vielha, malgrat que a l'Aran és on han pujat més els preus el darrer any

El preu dels lloguers de pisos estarà limitat per llei a la Seu d'Urgell, Puigcerdà i Tremp, entre d'altres poblacions -140 municipis en total- d'arreu de Catalunya, arran de l'aprovació de l'índex de preus de referència per a aquesta activitat econòmica. La consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, ha confirmat aquest dijous l'aplicació de la mesura i ha detallat que ja entrarà en vigor aquest mes de febrer.

Capella ho ha comunicat des de Madrid, després de reunir-se amb la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i ha explicat que els governs català i espanyol han pactat acabar en les setmanes vinents la feina per aprovar i publicar aquest índex i per declarar com  zones tenses els 140 municipis assenyalats per Territori, en un mapa que ja es va presentar aquest any passat. La consellera creu que "és una molt bona notícia" que s'hagi pogut "desencallar" la publicació d'aquest índex, perquè el veu "imprescindible per fer efectiva la contenció de rendes".

A més de la Seu, Puigcerdà i Tremp, els tres municipis de l'Alt Pirineu que s'hi ha inclòs, a les comarques de muntanya també hi figuren quatre capitals comarcals més: Solsona, Berga, Ripoll i Olot. En canvi, la limitació no inclou algunes poblacions pirinenques més petites però amb preus tant o més elevats que aquestes ciutats. L'absència més sorprenent és la de Vielha, tenint en compte que actualment la Val Aran és la zona de tota la meitat nord de Catalunya amb els lloguers més elevats (788 €/mes de mitjana), superant comarques com la Cerdanya i el Gironès, i que és amb diferència on més han augmentat el darrer any (+34,4%). Malgrat això, el mapa del Departament de Territori ha considerat la capital aranesa, i la resta de l'Aran, com a zona "no tensada". Tampoc no hi apareixen Sort i el Pont de Suert. 

Segons la nova norma, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del contracte vigent en els darrers 5 anys després de l'actualització anual. Si es tracta d'habitatges d'un gran tenidor (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans d'ús residencial), el preu no podrà ser superior a l'índex de referència del preu del lloguer.

Més del doble de municipis que en el planejament inicial

Tal com ha detallat Capella, la nova norma no té efectes retroactius i tindrà una aplicació diferent en funció de si l'amo del pis és un petit propietari o bé un gran tenidor. Segons la política pirinenca, l'acord era "esperat" i mostra "certa sintonia" amb la nova ministra Rodríguez. Tot i això, ha lamentat que el pacte sobre els índexs arribi més tard del que preveien. El juny passat, el Govern va ampliar de 60 a 140 els municipis amb "zones tensades" pel preu de l'habitatge, on els propietaris hauran de limitar el preu del lloguer. Aquest conjunt de poblacions o termes sumen un total de 6,2 milions d'habitants, el 80% de l'actual població catalana, que aquest any passat ja ha superat els 8 milions tal com ha confirmat l'executiu a través del seu Institut d'Estadística.

La gran majoria dels municipis inclosos formen part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la seva perifèria, en una àmplia franja que va des de Cunit fins a Lloret de Mar i, en direcció nord, des de la capital catalana fins a poblacions com Esparreguera, Castellar del Vallès i la Garriga. Fora d'aquesta gran àrea, també hi apareixen la gran majoria de capitals comarcals, entre les quals destaquen Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Vic, Igualada, Figueres, Reus, Tortosa, Valls i Tàrrega.

Transferències per a rehabilitació i regeneració

En un comunicat, de la seva part, el Ministeri d'Habitatge també ha informat que té previst publicar "durant el mes de febrer" l'Índex de Preus de Referència del Lloguer. I sobre el retard en la publicació, han volgut defensar el seu "esforç inversor a Catalunya" en matèria d'habitatge, tot esmentant que el pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ha transferit a la Generalitat 298 milions d'euros per a la rehabilitació i regeneració de barris. Una quantitat que, indiquen, s'afegeix als 126 milions d'euros per a la promoció d'habitatge de lloguer social a edificis energèticament eficients.

El Sindicat de Llogateres creu que la mesura arriba "molt tard"

El Sindicat de Llogateres de Barcelona, un dels col·lectius que més ha reclamat aquesta mesura, creu que la regulació "arriba molt tard", segons ha dit la seva portaveu, Carme Arcarazo, que ha recordat que la Llei de l'Habitatge es va aprovar ja fa vuit mesos. En aquest sentit, l'entitat ha dit que no vol "celebrar res" fins que vegi "els detalls i la lletra petita" de l'acord.

Aquest grup també ha qüestionat el nou índex que publicarà l'executiu de l'Estat, perquè temen que "pot ser que tingui forats i que no acabi fent baixar els lloguers" tant com creuen que "seria just". Arcarazo hi ha afegit que "cada mes que la regulació no entra en vigor són desnonaments, pujades dels lloguers, famílies que tenen menys diners i més diners a l'especulació". I en el cas concret de Barcelona, on la mitjana la supera els 1.100 euros al mes, denuncia que "la població dedica la meitat del que guanya a pagar el lloguer" i per aquest motiu ha qualificat de "crucial" que la regulació es comenci a aplicar, perquè creu que en aquests mesos s'ha "donat oxigen a la patronal immobiliària"

El sector immobiliari dubta que es faci baixar els preus

A l'altre extrem d'aquestes valoracions, el portal immobiliari Pisos.com ha emès un comunicat en què augura que aquesta limitació, al contrari del que es pretén, pot "comportar un augment de l'import de les rendes" a causa de la "reducció de l'oferta". Creuen que la normativa "causarà incertesa" i això farà que hi hagi propietaris que retirin pisos del mercat de lloguer, de manera que l'oferta es reduirà encara més. Segons el director d'Estudis d'aquest portal, Ferran Font, es tracta d'una situació que "genera forces dubtes", com per exemple com s'aplicarà i com s'actualitzarà, i una "heterogeneïtat" entre els diferents territoris de l'Estat. Per Font, també es traduirà en una "incertesa" que pot provocar "un desequilibri entre oferta i demanda" i que, segons admet, les "inversions en matèria de lloguer" es traslladin a d'altres zones de l'Estat.

Font ha recordat que el preu del lloguer ha pujat fins a un 20% a Barcelona durant el 2023, mentre que a la resta de Catalunya l'increment s'ha situat en un 3,8%, tot coincidint també amb un augment fort i constant del nombre d'habitants. "Aquesta potencial reducció de l'oferta, que va acompanyada d'un augment cada vegada més important de la demanda, fa que els preus continuïn disparant-se", ha conclòs. En tot cas, apunta que "caldrà veure com reaccions el mercat".