El Govern presenta al Pallars Jussà el pla per identificar fosses de la Guerra Civil i el franquisme

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presentat el Pla de fosses 2017, any en què es commemora el 80è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil i el 85è de la proclamació de la Segona República. L'acte s'ha fet a Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, una de les comarques on s'ha detectat més casos de cossos enterrats de manera inhumana durant el conflicte armat i la posterior repressió de la dictadura franquista.

Aquest pla contempla enguany una cinquantena d'actuacions en fosses de desapareguts. D'aquestes, quatre seran a l'Alt Pirineu i Aran. També se'n farà 6 al Camp de Tarragona, 3 a la Catalunya Central, 1 a Girona, 8 a Lleida i un mínim de 20 a les Terres de l'Ebre.

Pel que fa als criteris de selecció, són: sol·licituds existents, situació i estat de les restes, nivell de documentació i confirmació de l'existència de les fosses o restes i distribució pel territori. Romeva ha dit que l'objectiu és "contribuir a la recuperació de la memòria històrica i consolidar un país i una societat de pau". El conseller hi ha afegit que aquest Pla d'actuacions ha de ''fer aflorar la història'' i recuperar aquella que ''ha estat amagada intencionadament'', no només pel franquisme sinó també pels posteriors governs espanyols de l'etapa democràtica. En aquest sentit, el titular d'Exteriors ha criticat obertament l'Estat i ha dit que es tracta de passes que ''arriben tard'', però que ara la Generalitat assumeix i que han de ''marcar un camí que no es pot frenar''. Romeva ha dit que ''hi ha un deute'' amb les famílies que han estat víctimes de la guerra o de la dictadura.

Des del 1999 s'han registrat 66 actuacions de recollida de restes òssies humanes trobades en superfície, corresponent a un nombre mínim de 164 persones (que no s'han pogut identificar) i 18 actuacions en fosses, corresponents a 57 persones, de les que se n'han pogut identificar 7.

La primera versió de mapa, elaborada el 2008, localitza 179 fosses. Actualment, el mapa registra 380 fosses, de les quals 166 estan confirmades i 214 són probables. De les 166, n'hi ha 121 que es troben dins de cementiri i 45 fora, normalment en zones de front de guerra i especialment a la vall del Segre, al Pallars i a l'Ebre.

A l'Alt Pirineu, les actuacions es faran a Figuerola d'Orcau i Gavet de la Conca. Al Camp de Tarragona a Guiamets, Torre de Fontaubella i Pradell de Teixeta, el Molar i Salomó. A la Catalunya Central es faran a Prats de Lluçanès i el Bruc. A Girona a Cassà de la Selva. A Lleida a Alguaire, Artesa de Segre, Alfès, Aspa i Soses, Vilanova de Meià i Portell Sant Ramon. A les Terres de l'Ebre a La Fatarella, Corbera d'Ebre, Pinell de Brai i Miravet.

Segons testimonis i un informe emès per la Guàrdia Civil de l'any 1964, a Figuerola d'Orcau hi ha inhumades diverses persones a l'entorn del cementiri municipal. Durant els anys 60, una petita part d'aquestes foren traslladades al Valle de los Caídos. Els morts foren soldats d'ambdós exercits, essent majoritàriament enterrats els del bàndol franquista. Testimonis expliquen que els van enterrar amb una ampolla de vidre amb una inscripció del seu nom, motiu pel qual és previsible que es puguin identificar.

Geolocalització

L'exhumació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista complementa les tasques, realitzades pel mateix Departament, de geolocalització de fosses i del Programa d'Identificació Genètica. La tipologia de les actuacions serà en fossa o restes òssies en superfície. Les fosses poden ser individuals o comunes i poden estar dins o fora de cementiri. Les restes òssies en superfície generalment corresponen a soldats morts en combat que no van ser inhumats correctament o que els van colgar en rases i que afloren a la superfície per erosió o alteracions del terreny. Les restes en superfície, si es troben en connexió, poden indicar l'existència d'una fossa.