El Govern preveu aprovar la nova Llei d'Alta Muntanya al final d'aquest any

L'executiu català crearà una oficina tècnica per detectar actuacions estratègiques i elaborar un pla d'una vigència de sis anys. La normativa inclou tota la regió de l'Alt Pirineu i Aran i les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès

La futura Llei d'Alta Muntanya, que preveu sotmetre's a informació pública al març i podria aprovar-se a final d'any, contempla "un nou model de governança", segons ha dit aquest divendres a Puigcerdà la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, en un acte per explicar l'estat actual d'aquesta tramitació. Així, es vol reformular el Consell General de Muntanya i aconseguir que sigui el territori el que tingui el poder de decisió.

L'àmbit d'actuació de la norma englobarà un total de nou comarques: la regió de l'Alt Pirineu i Aran (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d'Aran) més les comarques del Berguedà, el Ripollès i el Solsonès. Tant la nova composició com el funcionament de l'òrgan de governança quedarà regit per un reglament. A més, des del Govern es crearà enguany una Oficina Tècnica de l'Alta Muntanya que farà "d'observatori d'aquest territori i detectarà possibles actuacions estratègiques", a partir de les quals es conformarà un pla, que tindrà una vigència de sis anys.

El nou observatori, que estarà circumscrit a l'oficina tècnica, s'encarregarà d'elaborar una diagnosi de la realitat territorial per identificar reptes i necessitats i extreure'n, cada any, un informe de conclusions. Mentre, el pla d'actuacions estratègiques preveu garantir un finançament plurianual d'aquestes, amb la idea de poder fer-n'hi una planificació i execució més acurada. La seva aprovació provisional anirà a càrrec del Consell General de Muntanya -integrat per representants de diversos departaments de la Generalitat, ens locals i organitzacions de sectors econòmics i socials- i, posteriorment, s'elevarà al Govern per què hi doni el vistiplau definitiu.

Ester Capella ha explicat l'avantprojecte de llei en el marc de la reunió del consell rector de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), que ha presidit a la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya. Capella ha dit que preveuen que aquest ens "continuï vigent i es reforci". També ha dit que l'òrgan "conviurà amb les tasques de la nova oficina tècnica, que se situarà dins les comarques de muntanya", sense especificar a quina població estarà, si bé hi ha afegit que implicarà també el trasllat de la Direcció General de Polítiques de Muntanya.

Capella ha explicat que el pla d'acció de l'Estratègia Pirineu, que s'aprovarà al març, actuarà de prova pilot de cara al desplegament de la futura llei. La consellera ha afirmat que amb tot plegat volen fomentar "una relació entre l'alta muntanya i la resta del país en termes que vagin en la línia de la cooperació, la solidaritat i l'equitat territorial" i ha dit que es necessiten "instruments legals" per adaptar les "noves realitats i dinàmiques territorials". La titular del departament de Territori també ha ressaltat la importància de fomentar i dinamitzar l'alta muntanya partint de la seva "singularitat" i ha defensat la substitució de l'actual llei, del 1983, per fer front als nous reptes socials, econòmics, ambientals i institucionals. En aquesta presentació, la consellera ha estat acompanyada de la directora general de Polítiques de Muntanya i de Litoral, Roser Bombardó; el director general d'Estratègia Territorial, Joan Masferrer, i el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells.

Criteris per delimitar les comarques de muntanya

La nova llei vol posar l'accent, segons el Departament, "en les eines de foment i de desenvolupament territorial". Tot plegat, donant resposta als nous reptes i necessitats de les zones de muntanya, així com també ajustant les polítiques públiques a les especificitats d'aquests territoris. L'objectiu és atreure capital humà a l'alta muntanya i afavorir el desenvolupament d'empreses i projectes econòmics, amb llocs de treball més estables i no tant estacionals i apostant per la diversificació de l'economia.

Per tal de definir l'àmbit d'actuació de la nova llei, s'han establert les comarques com a unitat de referència. A partir d'aquí, s'han fixat diversos criteris, com ara que més d'un 60% de la superfície estigui per sobre dels 700 metres d'altitud sobre el nivell del mar i que el pendent mitjà del terreny superi el 30%. També que hi hagi més d'un 40% dels nuclis amb una població de menys de 50 habitants i que un 40% dels pobles estiguin per damunt dels 750 metres. Finalment, en l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran s'ha tingut en compte la distància amb les grans capitals i el pes que té el sector serveis en l'economia.