El Govern retira el decret d'inundabilitat dels càmpings i en negociarà un de nou

El Departament d’Interior de la Generalitat retirarà el decret sobre la inundabilitat dels càmpings, que havia aprovat el Govern ara fa tres setmanes i que aquest dimecres havia de ser ratificat al Parlament. La rectificació arriba després que l'executiu ha constatat que el document proposat no comptava amb prou suports per superar el tràmit parlamentari perquè el rebutjaven, entre d'altres, els grups de Junts i ERC, que sumen respectivament 35 i 20 diputats.

En aquest sentit, aquest diumenge passat la diputada d'Esquerra Ester Capella ja va fer públic que havien assolit el compromís del PSC per retirar el decret plantejat des d'Interior i per encetar converses amb el sector dels càmpings. Des del novembre passat, quan es va anunciar la intenció de tirar endavant la nova normativa, els professionals ja hi van mostrar el seu rebuig i van qüestionar el fet que no se'ls consultés com a principals afectats. Uns retrets que han confirmat els darrers dies, quan han pogut llegir el decret ja aprovat pel Govern i han constatat que podria tenir unes conseqüències nefastes per als seus negocis.

Una de les zones que ha alçat més la veu és el Pirineu i especialment el Pallars Sobirà, on actualment hi ha 21 càmpings de muntanya. La setmana passada, i després de reunir-se amb els propietaris, els alcaldes pallaresos van mostrar davant el Govern el seu rebuig al text perquè, d'acord amb el que els havien expressat els professionals, a efectes pràctics forçaria el tancament de dos de cada tres càmpings de la comarca i això causaria un impacte econòmic molt negatiu. El president del Consell Comarcal del Sobirà, Carlos Isus (ERC-AM), havia amenaçat de portar la protesta fins a la plaça de Sant Jaume si no es feia marxa enrere i si no els rebia el president Salvador Illa per parlar-ne.

El Departament d'Interior ha anunciat ara que crearà un "grup de treball" amb el sector amb l’objectiu d’aconseguir un “ampli consens institucional i sectorial”. Davant d'aquest canvi, el president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, ha agraït la “voluntat de diàleg” de la consellera Núria Parlon, amb qui s'ha reunit aquest dilluns. Gotanegra considera que ha prevalgut el sentit comú perquè "al final, aquest decret llei tenia moltes mancances i moltes incongruències".

Les noves converses s'encetaran després de Setmana Santa, unes dates de molta activitat per al sector. El seu representant nacional ha aprofitat per reivindicar que el càmping és un perfil de negoci "segur" i que "fa molts anys que treballa per gestionar els riscos”. També ha dit que des que es va fer públic el decret ja han fet "molts dies de diàleg" amb la Generalitat, alhora que ha agraït la col·laboració de les diferents forces polítiques per donar resposta a la principal petició que havien fet: que se'ls escolti i que el redactat de la llei es faci amb més calma i amb més criteri.

Sobre aquesta qüestió, Miquel Gotanegra ha negat que el decret comptés amb "consens", perquè el gremi no hi estava d'acord i el Govern tampoc no n'havia parlat amb les altres forces polítiques malgrat que el volia sotmetre a aprovació aquest dimecres mateix. Gotanegra, doncs, ha celebrat que ara s’obre una etapa de diàleg perquè els equips jurídics dels càmpings i de la Generalitat treballin el nou text conjuntament.

Diferents organismes implicats

De la seva banda, el Departament d’Interior ha confirmat que la reunió per oficialitzar la retirada del decret ha estat "molt positiva" i “constructiva". Núria Parlon ha anunciat que la comissió de treball serà coordinada pel secretari general d’Interior i Seguretat Pública i estarà formada per representants dels diferents organismes implicats: els departaments d'Interior, de Territori i d'Empresa; la Federació Catalana de Càmpings, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, entre d'altres membres i organitzacions. Segons Parlon, s'hi buscarà consensuar "al màxim" el contingut per "garantir l’equilibri entre la seguretat de les persones, la sostenibilitat i l’activitat econòmica".

Sobre aquesta darrera qüestió, la Federació ha reiterat que ja fa temps que proposen posar sobre la taula nous elements per millorar la seguretat dels càmpings, com la IA, radars o sistemes d’alertes primerenques, que poden permetre no arribar a l'extrem d'obligar a tancar àrees d'acampada o fins i tot càmpings sencers.

Junts impulsa a la Diputació de Lleida una moció contra el decret

Tornant a l'àmbit purament polític, aquest dilluns mateix el grup de Junts-Impulsem a la Diputació de Lleida havia presentat una moció, per debatre's la setmana vinent, en què es demanava que l'ens provincial insti la Generalitat a retirar el decret o tramitar-lo com a llei, per recuperar així "el diàleg amb el sector" i per "tenir en compte les activitats preexistents en els càmpings. El principal grup de la Diputació coincideix amb els afectats a dir que el text inicial "posa en risc a molts dels càmpings de les comarques del Pirineu, especialment a l’Aran i el Pallars Sobirà", i que si s'apliqués al peu de la lletra "podria suposar la pèrdua de molts llocs de feina a la zona", a més de "dificultar-hi la dinamització de l’economia".

En un comunicat, Junts també ha denunciat "que el decret s’ha fet sense comptar amb les aportacions del sector, tot prioritzant el tancament dels càmpings en comptes de cercar alternatives per mitigar els riscos", i es fa ressò concretament de les propostes per "invertir en sistemes d’alerta primerenca d’inundacions que, amb els avenços tecnològics actuals, permeten predir la quantitat de pluja amb una antelació de dues hores". La formació juntaire aprofita per reclamar que les formacions amb presència al Congrés i al Senat "intercedeixin en la modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic, a fi que s’apliquin els mateixos criteris de prevenció d’inundacions que en la normativa europea" i "que no siguin molt més restrictius".