El Museu de Llívia vol explicar l'evolució històrica de la salut a la Cerdanya amb el fons de la Farmàcia Esteva

L'equipament es proposa aprofitar el més d'un miler d'objectes que es conserven de establiment. Entre els objectius del nou Pla Estratègic també hi ha potenciar la divulgació del Tractat dels Pirineus i de les seves conseqüències per a la vila i la comarca

El Museu de Llívia vol aprofitar que compta amb més d'un miler d'objectes històrics de farmàcia per explicar l'evolució de la salut a la comarca. La majoria d'aquests elements són de l'antiga Farmàcia Esteva, reconeguda com una de les més antigues d'Europa, però també n'hi ha de la Farmàcia Martí de Puigcerdà. D'aquesta manera, l'equipament patrimonial llivienc pretén "contribuir al benestar de les persones i millorar l'experiència de visita".

Aquesta és una dels accions previstes en el Pla Estratègic 2021-25, que també vol apostar per la digitalització i la funció social de les instal·lacions, entre d'altres. Més enllà d'aquesta etapa, amb un horitzó al 2030, es planteja una ampliació de les actuals dependències, que ara per ara són compartides amb el consistori. Tot plegat, amb l'objectiu de convertir-se en un "motor de creació i cultura a Cerdanya".

El director del Museu Municipal de Llívia, Gerard Cunill, ha explicat a l'ACN que el públic demana una experiència més "immersiva" en l'espai dedicat a l'antiga Farmàcia Esteva i creu que "amb un nou relat de l'exposició permanent es pot contribuir a fer reflexionar als visitants sobre la seva pròpia salut". Cunill ha detallat que disposen d'un fons de productes farmacèutics que permet conèixer l'evolució de la medicina des del segle XVIII fins a l'actualitat. També ha posat èmfasi en l'organització d'activitats de debat com la que es va programar sobre la COVID-19 l'estiu passat i considera que peces com ara les caixes policromades poden servir de base per a certs col·lectius que facin teràpia a través de l'art.

Un altre dels objectius amb què treballa actualment el Museu de Llívia, tal com ja van avançar aquest mes passat, és el de donar més importància a la divulgació del Tractat dels Pirineus, que l'any 1659 va suposar la partició de la Cerdanya entre dos estats i que és clau per explicar la singularitat actual del municipi, com a enclavament de l'Estat espanyol envoltat de territori d'administració francesa. Cunill ha dit que s'ha constatat que una part dels visitants volen conèixer més a fons per què la vall està dividada per motius polítics i, de fet, considera "sorprenent" que a l'actual museografia encara es passi de "puntetes" per aquest episodi històric, quan Llívia "és el millor lloc on explicar-ho". Per això, a la nova etapa també es vol reflexionar sobre les dificultats que tot plegat ha comportat i segueix comportant per a la comarca, tant a nivell administratiu com econòmic, cultural o social.

Restes del Fòrum Romà

Alhora, es volen ampliar els continguts d'arqueologia del Fòrum Romà i sobre l'antiguitat a la Cerdanya. A més a més, l'objectiu és el d'estar al servei del territori i la comunitat amb la programació de diverses activitats dels temes que envolten la museografia de l'equipament, que rep més de 15.000 visitants l'any. Es volen establir diverses col·laboracions que permetin incorporar nous continguts i compartir projectes i serveis amb altres equipaments.

Pel que fa als espais, el primer que s'adequarà serà el del vestíbul i en un futur es pensa en una ampliació per poder acollir les donacions i el material arqueològic de les campanyes anuals d'excavació. L'alcalde de Llívia, Elies Nova, ha assegurat que el pla contribuirà a posicionar més el museu i que és un pas rellevant per a la vila com a "centre cultural i patrimonial molt important dins de la Cerdanya".

El Pla Estratègic, que s'ha anat configurant en els darrers dos anys de forma participativa amb diversos col·lectius professionals i socials de la comarca, fa una diagnosi sobre el present i futur de l'equipament i articula sis eixos d'estratègia. Tant el Departament de Cultura com la Diputació de Girona han mostrat el seu compromís per finançar l'adaptació museogràfica i des de la direcció també es treballa per millorar l'autofinançament.