El Museu Hidroelèctric de Capdella obre la tardor amb l'exposició ‘Quin remei!’, dedicada a la medicina tradicional i la facultativa
L’èxit de públic a les activitats d’estiu confirma la consolidació de l'equipament com a espai cultural de referència a la Vall Fosca
El Museu Hidroelèctric de Capdella enceta la tardor amb una nova exposició temporal, "Quin remei! Medicina tradicional i medicina facultativa", que es podrà visitar el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre a la Pobleta de Bellveí, coincidint amb la fira del poble. La mostra, organitzada amb la col·laboració de les veïnes i veïns de la Vall Fosca, recull remeis casolans utilitzats al territori abans de la implantació generalitzada de la medicina facultativa.
El projecte parteix de testimonis orals que han explicat com s’usaven les plantes per fer infusions i pegats, i exposa una acurada selecció de plantes medicinals, olis i utensilis cedits pel veïnat. També s’hi destaca la convivència entre la medicina popular i la medicina facultativa fins a ben entrat el segle XX: a principis de segle només hi havia dos metges a la Vall Fosca —un a la Pobleta i l’altre a la Central de Capdella—, mentre que la farmàcia de Senterada elaborava fórmules magistrals a partir de plantes i altres substàncies.
La iniciativa permet configurar un relat sobre el pas de l’apotecaria tradicional a la farmàcia moderna i sobre la transformació dels costums de salut en les comunitats rurals.
Èxit de les activitats d’estiu
L'exposició arriba després d’un estiu intens al Museu Hidroelèctric de Capdella, que ha registrat més de 4.000 visitants i la participació de 1.158 persones en les activitats programades. La temporada confirma la consolidació del museu com a motor cultural de la Vall Fosca i espai de trobada entre patrimoni, investigació i comunitat.
El museu ha mantingut la seva aposta per programes amb continuïtat. Així, s'ha fet la presentació de recerques locals, enguany amb treballs sobre safaretjos i coms, de Guillermina Subirà, i sobre campanes i campanars, a càrrec d'Albert Sangenís. A més a més, s'ha dut a terme una jornada dedicada als retaules de les esglésies de la Vall Fosca (Albert Velasco) i s'ha celebrat l’Any Conxita Grangé, amb un acte central molt emotiu que va comptar amb la presència del seu fill, Christian Ramos.
Les exposicions temporals han tingut una gran acollida, especialment "Colònies escolars", amb 2.498 visitants, i "La llum de David Bestué". La 15a Mostra de Cinema Etnogràfic ha estat una de les activitats més concorregudes i el taller de veu Música per l’ànima, dirigit per Aleksandra i Ania Skrzypek, vinculat al projecte Museus i salut del Departament de Cultura, ha consolidat lligams entre cultura i benestar.
Debat i reflexió
El museu també ha esdevingut un espai de debat i reflexió amb les II Jornades d’Educació, que van permetre escoltar el testimoni de dues mestres de les escoles rurals dels anys seixanta i projectar un documental sobre les seves vivències. De l’altra, a l’Hospital de Cartró es van presentar noves recerques dins de les Jornades de Difusió Comunitària, així com i la ponència “Electricitat, central i xarxes” d’Agustí Hereu, que va posar en valor el funcionament i la distribució de l’energia hidroelèctrica.
Altres cites destacades han estat l’entrega de premis del 9è Concurs de Microrelats i l’acte de lliurament del Guardó Vall Fosca, que han contribuït a reforçar el vincle entre museu i comunitat.
Dinamització social i cultural
Amb tot aquest balanç i l’arribada de la nova exposició "Quin remei!", el Museu Hidroelèctric de Capdella referma la seva voluntat de ser molt més que un espai d’interpretació del patrimoni industrial. "Vol ser un centre viu, capaç de generar coneixement, activar la memòria col·lectiva i dinamitzar la vida cultural i social de la Vall Fosca", s'afirma.
El Museu de la Torre de Capdella està emplaçat a l’antic edifici de les oficines i el consultori mèdic, a tocar de la central hidroelèctrica de Capdella, cedit per Endesa a l’Ajuntament des de l’any 2002 amb l’objectiu de promoure’n l’obertura al públic per divulgar i valoritzar el seu patrimoni històric.
La construcció de les centrals hidroelèctriques, entre finals del segle XIX i mitjans del XX, va suposar una transformació econòmica i social per a moltes valls pirinenques, generant ocupació, infraestructures i activitat econòmica. Avui aquest llegat es manté viu i actiu, no només com a font de producció d'energia renovable, sinó com a actiu cultural i turístic.
La visita a l’espai permet fer un recorregut des que va sorgir la idea de la construcció de la central hidroelèctrica fins que es va posar en funcionament el 1914 i analitza els canvis econòmics, socials i d’infraestructura que va representar, alhora que s’hi reflexiona sobre el futur energètic i la sostenibilitat.
Treball en xarxa
El Museu forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) –del qual n’és museu secció–, de la Xarxa Territorial dels Museus de les Terres de Lleida i Aran i de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
