El Pallars Jussà i el Sobirà, les comarques amb més descens de població estrangera
Tot i la reducció d'immigrants dels darrers anys, creixen les peticions de reagrupament familiar. La comunitat estrangera amb més presència a l'Alt Urgell segueix sent la portuguesa
El Pallars Jussà i el Pallars Sobirà són les dues comarques catalanes on més ha disminuït la població estrangera durant l'any 2016, segons les dades que ha presentat aquest dilluns la subdelegada de l'Estat a Lleida, Inma Manso. En totes dues comarques pirinenques, la població immigrada es va reduir un 7%, molt per sobre de la mitjana. Al conjunt de Catalunya també hi va haver un descens, però va ser més moderat, de només el 0,5%.
El Pallars Sobirà, a banda de ser la comarca on més s'ha reduït la població estrangera, també és la que en té menys en percentatge al conjunt de l'Alt Pirineu i a tota la demarcació. Els nouvinguts hi representen un 10,25%. Una xifra allunyada de comarques on gairebé un de cada quatre habitants ja és d'origen estranger, com ara l'Alt Empordà (24,9%) i la Segarra (24,8). També concentren una elevada taxa de població immigrant el Baix Empordà, el Segrià, el Pla d'Urgell, el Gironès i la Selva, amb percentatges d'entre 18 i 19 punts.
A l'altre extrem d'aquests casos, les comarques centrals i del Prepirineu són les que tenen més població autòctona. Al Berguedà, el Ripollès i l'Anoia, els estrangers tot just superen el 7%. El Moianès és la comarca amb la xifra més baixa (7,2%).
Pel que fa a la ciutat de la Seu d'Urgell, segons el padró a data del 31 de desembre passat, el percentatge és de l'11,55%. Justament amb relació a l'Alt Urgell, l'informe destaca que la portuguesa segueix sent la comunitat forana més nombrosa a la comarca (a la Seu són prop de 400 persones), mentre que a la Cerdanya ho és la boliviana i a l'Aran la romanesa. Al conjunt de Catalunya, els marroquins són el principal grup d'immigrants en 26 comarques. A Barcelona, en canvi, el grup d'estrangers més nombrós ja és el pakistanès.
Tot i aquesta moderació en l'arribada d'immigrants, Inma Manso ha advertit que sí que han notat un increment de les sol·licituds de reagrupament familiar i residència inicial, que han augmentat un 29% a la demarcació de Lleida. Manso ho ha atribuït a la recuperació econòmica, tenint en compte que el primer requisit per a aquesta petició és acreditar que es disposa de feina estable i d'un habitatge en condicions perquè hi visqui una família. Per contra, han descendit un 5,4% les sol·licituds de residència, tot passant de les 6.272 del 2015 a les 5.930 d'aquest any passat.
