El ple de la Seu d'Urgell aprova una moció per l'amnistia dels presos polítics i exiliats

Al text presentat per Junts i ERC s'hi ha sumat la CUP, mentre que Compromís ha donat suport al punt que defensa el lliure exercici de drets polítics. El document també reclama una solució política que passi per garantir el dret a l'autodeterminació de Catalunya

El ple de l'Ajunament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns una moció amb què el consistori urgellenc se suma a la reclamació d'amnistia per als presos polítics i exiliats catalans. El document, presentant per Junts i ERC, es va aprovar amb 11 vots favorables en els seus tres punts centrals, després que s'hi va sumar la CUP, i va obtenir la unanimitat en el primer i el cinquè punt, que també van rebre el suport de Compromís.

Concretament, el punt 1 reivindica que "el lliure exercici dels drets polítics no es pot perseguir per la via penal". Per aquest motiu, al punt 2 es reclama que l’Estat espanyol extingeixi les penes vinculades a la lluita democràtica per l’autodeterminació que s'ha dut a terme a Catalunya des de l'any 2013, amb l'inici de les consultes democràtiques sobre la independència en municipis d'arreu de Catalunya. Alhora, s'hi esmenta que, "per ser efectiva", l'amnistia "ha d’anar acompanyada d’una solució" que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació del poble català. Al punt tres, es reclama explícitament l'alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i també la reparació dels danys a les persones que han estat perseguides judicialment per aquest motiu. I el punt 4 fa una crida al poble de Catalunya per defensar aquests drets. Finalment, el cinquè punt preveu donar a conèixer aquest acord municipal a les institucions i entitats implicades.

Per l'equip de govern, el vicealcalde urgellenc, Francesc Viaplana, va recordar alguns dels fets dels darrers anys que han portat a l'actual conflicte entre Catalunya i Espanya, començant per l’Estatut d'autonomia aprovat pel Parlament l'any 2006, que "va saltar pels aires" per culpa de la sentència contrària del Tribunal Constitucional. Aquell fet, recorda Viaplana, va desencadenar el sorgiment d'un corrent majoritari a favor de la independència i de la celebració d'un referèndum, que ja es va reflectir en la consulta de novembre de 2014 i, posteriorment, en la formació d'un govern independentista l'any 2016, la celebració del referèndum l'1 d'octubre de 2017, la proclamació de la República Catalana per part del Parlament, la imposició del 155, l'empresonament o exili de líders polítics catalans i les actuals protestes contra la repressió.

Viaplana conclou que els fets dels darrers anys demostren un greu "augment de la judicialització de la política catalana", en paral·lel a una "vulneració de drets i persecució de tota mena de representants públics i de la població". Una deriva que, lamenta, ha culminat aquesta setmana passada amb l'anul·lació del tercer grau als presos. El regidor d'ERC considera evident que "tenim un conflicte" i que ara "fins i tot l’estat espanyol ho reconeix". I hi afegeix que "per resoldre un conflicte, l’ideal és dialogar", però lamenta que "en les condicions actuals, és impossible". Per això, veu necessària l'amnistia.

El portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, va demanar el vot per separat perquè, com en d'altres mocions semblants, estan d'acord amb algunes reflexions però no amb d'altres, i recorda que ja s'ha debatut sobre aquesta qüestió en d'altres plens. Concretament, Ordeig es mostra d'acord en la necessitat de "no judicialitzar la política", però discrepa amb "discursos unilaterals" pel que fa a punts com el que defensa l'autodeterminació. D'altra banda, Compromís creu que el lloc on s'ha de debatre aquests punts "ja l'han marcat" els partits independentistes, atès que aquest dimarts mateix ja havien previst presentar al Congrés dels Diputats la proposta de Llei d'Amnistia.

Per la CUP, Bernat Lavaquiol es va mostrar "a favor de tots els punts" de la moció. Tot i això, Lavaquiol creu que caldria afegir-hi "un punt més" que demanés "que la Generalitat retiri les acusacions particulars contra independentistes, alguns d’ells ja condemnats per aquestes denúncies".

Al final del debat, Francesc Viaplana va expressar que "la Llei d’Amnistia es vota al Congrés, però ens afecta a tots els nivells, també a nivell local, perquè la situació actual és la que és i té efectes a tot arreu". Pel que fa a la petició de retirada d’acusacions per part de la Generalitat, Viaplana creu que s'hauria d'haver comentat abans amb l'equip de govern i que, en tot cas, es tracta d'una moció impulsada per l’ANC i Òmnium i aquestes entitats demanen que no es modifiqui el text, perquè tingui més validesa. En aquest sentit, va comparar aquesta moció amb la presentada al mateix ple per la CUP, sobre l'avortament, en la qual els grups feministes que l'impulsaven també havien demanat que no s'hi facin canvis ni transaccions.