El ple de l'Ajuntament de la Pobla de Segur aprova el canvi de nom del passeig de Josep Borrell

El ple de l'ajuntament de la Pobla de Segur ha aprovat aquest dijous el canvi de nom del que fins ara ha estat el Passeig de Josep Borrell i Fontelles. La mesura s'ha debatut i acordat amb 8 vots a favor, dels regidors d'ERC i Junts, i només 3 en contra, del grup del PSC. 

L'espai, que inclou un carrer i el passeig, passarà a tenir dos noms diferents. Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur, ha especificat que el pas que voreja el riu passarà a dir-se Passeig del Flamisell, mentre que el vial paral·lel s'anomenarà Carrer de l'1 d'Octubre, en homenatge al referèndum d'independència de l'any 2017.

La decisió culmina el procés que el consistori ja havia endegat la legislatura passada, a petició d'un nombrós grup de veïns, i que ha inclòs una consulta popular. En aquella votació hi van participar 322 persones, de les quals la gran majoria, 250, van mostrar el seu suport al canvi de nom, mentre que 64 van votar per seguir-lo dedicant a l'actual alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

La mesura ha estat rebuda amb dures crítiques per part del PSC. El seu portaveu municipal Carles Boix, ha afirmat a l'ACN que aquest plenari "no serà recordat com un dia d'unió i retrobament, sinó com un dia a lamentar", i opina que la majoria de la corporació municipal -8 dels 11 regidors- ha decidit "castigar" Josep Borrell, a qui qualifica com "un poblatà il·lustre".

Boix creu que el canvi ve donat "pel simple fet d'expressar en públic les seves opinions polítiques" i fins i tot ha dit que és "un dia trist per a la democràcia". En aquest sentit, el regidor socialista ha acusat l'equip de govern d'ERC de "practicar la més rància actitud inquisitorial i la més dura prepotència". Alhora, ha volgut recordar que la consulta va tenir un 75 per cent d'abstenció i "una participació irrisòria, de poc més d'un 10 per cent de la població".

Tanmateix, els impulsors del canvi han expressat anteriorment que un dels motius de la petició ha estat precisament el caràcter poc conciliador de Josep Borrell. La petició es va començar a impulsar tot coincidint amb una onada de declaracions molt crítiques, o directament ofensives, de Borrell contra l'independentisme i, per extensió, contra la celebració del referèndum del 2017. En aquella època, entre d'altres afirmacions, el llavors eurodiputat va dir que "cal desinfectar Catalunya", i en un míting es va mofar d'Oriol Junqueras, tot titllant-lo de "mossèn", quan el president d'ERC ja estava en presó preventiva. Aquests darrers anys, ja com a ministre d'Afers Exteriors i com a actual alt representant europeu, també ha protagonitzat polèmiques a escala internacional, com per exemple quan va dir que durant l'expansió dels Estats Units "l'únic que es va fer va ser matar quatre indis", en referència al genocidi perpetrat contra els nadius nord-americans.

Josep Borrell va néixer a la Pobla de Segur el 1947, tot i que des de fa dècades té la residència a Madrid, on ha desenvolupat bona part de la seva carrera política. Entre 1979 i 1983 va ser regidor de l'ajuntament de Majadahonda i als anys 80 va esdevenir diputat al Congrés. A la dècada dels 90 va ser ministre d'Obres Públiques i entre 2004 i 2007 va presidir el Parlament Europeu, on va mantenir l'acta de diputat fins al 2009. Al 2018 va rebre una sanció de 30.000 euros per la venda d'accions d'Abengoa amb informació privilegiada, just abans que aquesta companyia entrés en concurs de creditors.