El sector d'esports d'aventura de l'Alt Pirineu i Aran confia a mantenir el volum d'activitat de l'any passat

Les comarques pirinenques tenen al voltant de 220 empreses d'aquest àmbit, de les quals 60 són al Pallars Sobirà, 44 a l'Aran i 31 a l'Alt Urgell. El conjunt de propostes que ofereixen generen un impacte econòmic de 111 milions d'euros al conjunt de la demarcació de Lleida

La campanya d'esports d'aventura a la demarcació de Lleida, que es concentra principalment a l'Alt Pirineu i Aran, ha arrencat enguany amb 277 empreses en funcionament, de les quals 218 (el 78%) són a les comarques pirinenques, una xifra que s'eleva molt més enllà de les 220 si s'hi afegeix la part de la Cerdanya que depèn de la demarcació de Girona. El sector aspira a revalidar les dades de l'any passat, que es va tancar amb 801.383 activitats contractades, la xifra més alta des que es tenen registres. El Pallars Sobirà manté el lideratge atès que concentra 60 empreses, seguit de la Val d'Aran amb 44 i l'Alt Urgell amb 31.

El sector va generar l'any passat un impacte econòmic de 111,47 milions d'euros, un 2,6% més que al 2019, l'últim any prepandèmia. De les empreses registrades, 229 ofereixen activitats de terra (i concentren el 48,6% de les contractacions), 31 es dediquen a propostes d'aigua (i sumen el 47,9% de les activitats) i les 17 restants es dediquen a esports aeris com ara el parapent, que representen el 3,5% de les contractacions. El ràfting segueix sent l'esport rei en la modalitat d'aigües braves, tot i que també hi ha demanda de piragüisme, hidrospeed o descens de barrancs.

El president de les Associacions d'esports d'aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, s'ha expressat en la mateixa línia i ha dit que el sector està molt conscienciat i vetlla per no malgastar cap litre d'aigua. Dolcet ha explicat que la temporada d'activitats d'aigua al riu Noguera Pallaresa s'allargarà fins al 15 d'octubre, quan finalitza el conveni d'Endesa amb l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà i el consell del Pallars Sobirà. Aquest permet la regulació del cabal del riu per la pràctica d'esports com el ràfting.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha parlat de l'ús de l'aigua que fan les empreses d'esports d'aventura i ha dit que es tracta d'una aigua que més avall s'aprofita per a altres usos, com ara el reg.

El 68% de visitants, catalans

El vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antoni Serrano, ha destacat el lideratge de les comarques del Pirineu pel que fa a la pràctica del ràfting i ha dit que difícilment a cap altre lloc del món s'ofereix aquest servei amb la mateixa qualitat. Quant a la procedència dels visitants que practiquen turisme actiu, el 68% són catalans, el 19% són de la resta de l'Estat, el 12% són de la resta d'Europa i l'últim 1%, de la resta del món.

De la seva part, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isus, ha explicat a l'ACN que el sector dels esports d'aventura és "un model d'èxit", però que han passat molts anys des de la seva implantació al Pirineu i que ha arribat l'hora de replantejar el model turístic i tenir molt en compte el canvi climàtic. Isus ha apostat perquè ho facin conjuntament les institucions públiques i el sector privat.

L'estudi de la Càtedra de Turisme d'Interior i Muntanya també subratlla que la despesa mitjana del client que es va desplaçar l'any passat a la demarcació atret per les propostes dels esports d'aventura es va situar en 149,4 euros per dia. D'aquests, 52,1 euros corresponen a l'activitat i els altres 97,3 euros a l'allotjament, els àpats i altres despeses.

L'estudi posa de manifest que els esports d’aventura van generar l’any passat un impacte econòmic de 111,47 milions d’euros. D’aquests, 33,7 procedeixen de l’activitat mateixa i la resta, de l’hostaleria, restauració i comerç. Això suposa un increment del 2,6% respecte a la campanya de 2019, quan va ser de 108,6 milions.