El Senat aprova exigir que es garanteixi els serveis financers en municipis rurals

ERC ha denunciat que els darrers dotze anys, a Catalunya, els bancs han tancat més de 5.200 sucursals, una reducció de més del 64% quan a nivell estatal ha estat del 51%. Sara Bailac exposa que a la demarcació de Lleida ja hi ha 130 municipis sense cap oficina, molts d'ells al Pirineu

El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres una moció, presentada per ERC, que reclama "accions per garantir la inclusió financera en el món rural", després que els darrers anys àrees com l'Alt Pirineu han patit "una contínua successió de tancament d’oficines i de caixers automàtics fins a arribar, en alguns casos, a deixar pobles sencers sense cap servei".

La moció l'ha defensat la senadora lleidatana Sara Bailac, que ha denunciat que els darrers 12 anys, només a Catalunya, els bancs han tancat 5.256 sucursals, cosa que ha provocat una reducció radical (-64%) dels punts d'atenció directa de les entitats financeres amb els clients. Una destralada dràstica que supera àmpliament la mitjana estatal, on tot i ser també molt gran no ha passat del 51%. Aquest percentatge és semblant al que s'ha produït al País Valencià i a les Illes Balears, on el nombre d'oficines s'ha quedat igualment a la meitat.

La moció d’Esquerra Republicana-EH Bildu, que comparteixen grup parlamentari al Senat, ha tirat endavant amb una esmena transaccional que han subscrit PSOE, PNB, Izquierda Confederal i el PP. El que estableix el text és la creació d’una ponència dins la comissió de Despoblament i Repte Demogràfic del Senat per a l’elaboració d’un informe" on s’apuntin les accions per garantir la inclusió financera i la igualtat d’oportunitats per al conjunt de la població, i que haurà de tenir en compte les especificitats i mancances del món rural".

Els municipis petits, que són la majoria, són a més els que concentren la major part de problemes de connectivitat. En el cas de Catalunya, actualment hi ha 480 municipis i 253.988 habitants sense oficina bancària. Com ha recordat Bailac, tot citant dades del Banc d'Espanya, Lleida és "la demarcació catalana on falten més punts de retirada d'efectiu" amb un total de 130 municipis sense accés, i fins a 38.558 persones s'han de desplaçar almenys 5 quilòmetres per accedir a un caixer, la qual cosa equival a un 8,8% de la població de la demarcació. La mitjana estatal, en canvi, és de només un 2,5%.

Quasi cap oficina entre Alp i la Seu

Un dels casos més flagrants d'aquesta deixadesa per part dels bancs és a la zona de la Batllia i el Baridà, a la part occidental de Cerdanya, on darrerament els veïns han denunciat que els bancs els estan deixant sense atenció presencial a les seves dues principals poblacions (Bellver i Martinet), atès que les entitats tanquen oficines, només hi deixen actiu el caixer automàtic o bé, en el millor dels casos, només atenen presencialment amb cita prèvia i a hores convingudes.

Això pot acabar provocant, alerten els residents, que es quedi sense serveis bancaris a efectes pràctics una àrea que aproximadament va des d'Alp fins a la Seu d'Urgell, d'uns 45 quilòmetres. Una situació que, a més a més, es produeix en un moment en què molts d'aquests municipis guanyen població fixa i en què, segons el padró actualitzat, Bellver ja supera àmpliament els 2.000 habitants, als quals cal sumar un gran nombre de veïns de segona residència.

Tancaments i acomiadaments enmig de beneficis de rècord

Per Bailac, resulta "molt difícil d'explicar que, mentre els bancs impulsen EROs massius que suposen enormes retallades de plantilla i tancaments continus de sucursals, les sis entitats que estan a borsa sumaran uns resultats conjunts per sobre dels 20.000 milions d'euros de beneficis”. Un volum "mai vist". Mentre la banca impulsa fusions per tal d’augmentar el volum de capitalització, hi afegeix la senadora, “retalla tota la seva estructura de serveis al territori i ho fa presentant rècord de beneficis”.

La moció d’Esquerra Republicana recorda que "existeix més d’una generació que va créixer sense internet, i a qui ara se'ls està demanant massa"  quan se'ls obliga a efectes pràctics a fer servir la banca electrònica. És, recorda, "la generació que va viure la postguerra, les generacions dels nostres padrins o dels pares i mares de molts de vosaltres (adreçant-se als senadors i senadores)", que veuen la revolució digital que els imposen els bancs “com un gran greuge que avança massa ràpid, i a qui molt sovint es demana que facin quilòmetres per tal de tenir un servei que fins fa quatre dies tenien al costat de casa, i tot perquè les entitats bancàries van decidir un dia per ells, i van jubilar als 50 anys a qui atenia cada matí els seus serveis”.

Per Bailac, “hem de garantir l’accés de la ciutadania, en peu d’igualtat, a tots aquells serveis bàsics en el marc socioeconòmic en el que es desenvolupa la nostra societat, i en especial, a les operatives bancàries, l’accés al diner efectiu i les gestions bancàries personalitzades fora de l’àmbit digital” . És la missió en què treballarà, d’acord amb la moció aprovada, la ponència que es posarà en marxa al Senat.