ELECCIONS 25-N: L'Estat propi i les retallades centren el debat de la circumscripció de Lleida

Batalla recorda el menyspreu espanyol a les demandes catalanes, Ros advoca pel model federal, López augura un carreró sense sortida i Cosconera defensa la independència com a garantia de benestar En l'àmbit social, CiU vincula la fi dels ajustaments a poder gestionar tots els impostos, el PSC critica que es retalli en educació i sanitat, el PP proposa seguir aprimant l'administració i ERC planteja noves taxes a les grans fortunes

L'aspiració a crear un Estat català i les retallades socials han estat els dos grans eixos del debat entre els caps de llista dels quatre partits amb representació a la circumscripció de Lleida, que ha emès aquest divendres RàdioSeu. Els candidats han ofert opinions clarament enfrontades sobre els temes centrals de la campanya.

Els periodistes han obert el debat preguntant sobre el futur polític de Catalunya. El cap de llista de CiU, Albert Batalla, ha recordat que l'Estat espanyol ha menyspreat sistemàticament totes les demandes que li ha plantejat Catalunya per tal d'encaixar-hi i que, atès que això està perjudicant greument el país, l'única solució és avançar cap a l'Estat propi. Per això, defensa que es decideixi el futur en referèndum. Des del PSC, Àngel Ros ha afirmat que Espanya ha de respectar la identitat i les demandes catalanes, però ha rebutjat que la solució sigui la independència i proposa un model federal. La líder del PP, Dolors López, ha esgrimit l'argument de la por al perjudici que, considera, podria comportar que Catalunya s'independitzi, i proposa suprimir administracions com els consells comarcals. En canvi, per ERC, Josep Cosconera defensa que Catalunya genera prou riquesa per ser independent i conclou que és l'espoli fiscal de l'Estat espanyol, que ha qualificat de "Titanic", el que ha portat Catalunya a l'actual ruïna.

Les següents preguntes han girat entorn a qüestions socials com ara les retallades, el copagament sanitari, els desnonaments i les polítiques d'ocupació. En aquest punt, Batalla ha al·ludit al deute deixat pel govern tripartit i, alhora, ha denunciat que Catalunya perd cada dia 45 milions d'€ per culpa del dèficit fiscal, per la qual cosa vincula el final de les retallades a poder gestionar tots els impostos. Ros ha rebutjat categòricament que s'ataqui qüestions bàsiques com educació, sanitat i recerca, si bé s'ha mostrat d'acord a aprimar més l'administració. López ha posat l'accent a criticar que Catalunya sigui la comunitat més endeutada i amb més impostos, però ha passat de puntetes pel problema del dèficit fiscal. Ben al contrari, Cosconera ha proposat un nou impost a les grans fortunes i a les successions patrimonials més elevades, i ha demanat que s'acabi amb les retallades en serveis bàsics i amb l'euro per recepta.

El futur de la Val d'Aran

L'encaix de la Val d'Aran ha estat un altre dels temes que ha entrat en el debat. CiU ha recordat que tradicionalment Catalunya és qui més ha respectat la identitat aranesa. El PSC ha defensat que la vall pugui decidir el seu futur si hi ha canvis polítics. El PP ha afirmat que a Aran se senten més vinculats a Espanya perquè s'hi parla més castellà, afirmació que li han retret tots els altres candidats. En aquest sentit, ERC ha advertit als aranesos que en anteriors ocasions PP i PSOE han boicotejat legalment que l'aranès sigui llengua d'ús preferent.