Els estudiants de cicles formatius que han de marxar del Pirineu demanen accedir als ajuts APA

Actualment quatre de cada deu joves pirinencs que fan estudis de grau mitjà o superior han d'escollir centres de fora la seva comarca, i entre els universitaris el percentatge arriba a fregar el 100%. L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat una moció perquè el Govern ampliï les beques per transport i allotjament

Quatre de cada deu estudiants del Pirineu català que fan cicles formatius de grau mitjà o superior han de cursar-los fora de la seva comarca. Concretament, representen el 40,78% del total, enfront del 27,48% a la resta de Catalunya, on tres de cada quatre sí que disposen de l'oferta escollida sense haver de sortir del seu àmbit comarcal. Darrerament aquests joves pirinencs han denunciat que, tot i que això els comporta unes despeses semblants a les dels universitaris, actualment no poden accedir a les Beques APA de què disposen des de fa dues dècades aquests estudiants, que actualment reben fins a 2.000 euros l'any per compensar els costos extra que tenen en transport, allotjament i manutenció pel fet de no poder estudiar a prop de casa seva.  

Per comarques, segons les dades recollides per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), al Pallars Sobirà el percentatge d'estudiants d'FP que han de marxar de la seva comarca és molt per sobre de la mitjana i arriba fins al 85,7%; és a dir, gairebé nou de cada deu han de buscar els estudis escollits a fora.

També són elevades les dades del Ripollès (69,6%), l'Alta Ribagorça (45,5%), el Berguedà (també un 45,5%), el Solsonès (44,8%) i la Cerdanya (43,5%), i només es queden per sota la mitjana pirinenca el Pallars Jussà (30,5%) i l'Alt Urgell i la Garrotxa amb un 26,7% a cadascuna.

Oferta molt limitada d'estudis universitaris a muntanya

El percentatge d'estudiants pirinencs que han de marxar de la seva comarca, però, és encara molt més elevat entre els universitaris. De fet, el recull de l'Idescat reconeix gairebé el 100% d'universitaris pirinencs fan els seus estudis fora de la seva comarca, amb dades del curs 2023-2024 (el més recent que s'ha analitzat). Al conjunt de Catalunya, el percentatge d'universitaris que estudien fora de la seva comarca també és elevat però molt més baix: del 61%. A més a més, en el cas dels joves pirinencs la immensa majoria marxar molt més enllà del seu àmbit més proper, perquè l'oferta es concentra sobretot en ciutats com Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Vic i Manresa, cosa que els obliga a fer desplaçaments d'entre 100 i 200 quilòmetres. 

Això es deu a que el Pirineu és la zona de Catalunya amb menys oferta d'estudis superiors presencials. De fet, fins fa tot just cinc anys era inexistent, i actualment es limita al Grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, que es pot cursar a l'INEFC Pirineus de la Seu d'Urgell, i al Grau en Infermeria que s'ha estrenat aquest any passat, amb les aules ubicades a Tremp.

L'import no s'ha adaptat als augments de preus

Per intentar compensar els costos que suposen aquests desplaçaments, tant per a estudiants de cicles com sobretot per als universitaris, aquest mes passat l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat per unanimitat una moció en què demana que la Generalitat ampliï les beques APA en dos fronts. D'una banda, que es dobli la quantitat prevista, que actualment és d'un màxim de 2.000 euros l'any (166 € al mes), perquè aquesta quantitat s'ha mantingut pràcticament congelada els darrers vint anys malgrat l’augment del cost de la vida, de la inflació i, sobretot, de l'habitatge. De l’altra, que reguli normativament aquestes ajudes també als alumnes de formació professional que viuen la mateixa situació de mobilitat forçada.

El text, presentat per Junts per la Seu, va rebre el suport de l'equip de govern (Compromís) i dels grups d'ERC i la CUP. Junts per Catalunya també ha traslladat aquesta mateixa moció al Parlament. El diputat urgellenc Jordi Fàbrega ha aprofitat per advertir que enguany moltes famílies que han sol·licitat l’APA no han pogut accedir als ajuts. Per això, creu que caldria revisar les bases de la convocatòria. Fàbrega hi afegeix que en els casos en què l’ajut arriba, actualment esdevé "insuficient, amb l’increment del cost de vida dels darrers anys”. A la darrera convocatòria, corresponent al curs 2024-2025, de les 606 sol·licituds presentades el Govern només en va concedir 282, menys de la meitat.

Més enllà de les xifres, la mobilitat té un impacte directe en la vida quotidiana dels joves i de les seves famílies. És el cas de Nora Bertran, una jove de disset anys que l’any vinent vol estudiar un grau superior de Pròtesis Dentals. “Aquí no hi ha oferta i hauré d’anar a Girona o a Barcelona”, explica. Ja ha començat a mirar pisos i constata que els preus són molt alts. Davant d’aquesta realitat, es pregunta "per què, si els estudiants universitaris poden accedir a una beca" per compensar les despeses que suposa la mobilitat forçada, "els alumnes de formació professional no poden acollir-se al mateix ajut".

Des de l’àmbit educatiu, el malestar és compartit. “El greuge és evident”, resumeix Lourdes Santos, professora jubilada que havia treballat a l’Institut Joan Brudieu. Durant anys va assessorar els alumnes del centre en els tràmits de beques per continuar estudiant, una tasca que també es fa des de l’Oficina Jove. “Sempre he considerat un greuge que els alumnes dels cicles d'FP no rebin aquesta ajuda”, lamenta. Santos recorda que, tot i que l’oferta en formació professional a les comarques de muntanya és superior a la universitària, continua sent molt minsa i una part important de l’alumnat es veu obligat a marxar. “Molts estudis de grau mitjà no tenen continuïtat, com és el cas del cicle de Cures d’Auxiliar d’Infermeria o d’Atenció a la Dependència”, apunta.  

Alta mobilitat també a d'altres comarques catalanes

Tanmateix, aquesta situació no es limita a les comarques de muntanya, perquè el mateix informe també detecta la problemàtica a d'altres zones rurals, sobretot a l'interior i al sud del país. El cas més explícit és el del Lluçanès, on el 100% d'estudiants d'FP han d'anar a centres de fora la comarca -bàsicament a comarques veïnes- perquè a dins no hi tenen oferta. Gairebé en la mateixa situació està el Moianès (96,4%) i també sobresurten els casos a la Terra Alta (77,8%), les Garrigues (75,6%) i la Conca de Barberà (67,9%).

A l'altre extrem, en canvi, hi ha comarques amb una oferta educativa molt més àmplia i on són molt pocs els joves que han de cercar estudis professionals a fora, com el Barcelonès (5,6%), el Segrià (6,6%), el Bages (12,4%), el Tarragonès (15,2%) o el Gironès (16,4%).

Cal recordar que la Generalitat ofereix també d'altres ajudes que cobreixen, en part, les despeses dels estudiants d'FP com són les beques generals. Tanmateix, aquestes línies no estan dissenyades per compensar explícitament la mobilitat territorial, ni garanteixen que els joves de comarques amb poca oferta educativa rebin un suport similar al dels universitaris.