Els Mossos d'Esquadra commemoren a la Seu d'Urgell els 25 anys del desplegament a l'Alt Pirineu i Aran
El cos policial, que actualment hi té uns 500 efectius, celebra l'arrelament al territori i afronta els actuals reptes com ara les noves formes de delinqüència o el reforç dels recursos disponibles. A l'acte s'ha presentat el llibre sobre…
El cos policial, que actualment hi té uns 500 efectius, celebra l'arrelament al territori i afronta els actuals reptes com ara les noves formes de delinqüència o el reforç dels recursos disponibles. A l'acte s'ha presentat el llibre sobre la història de la institució a les comarques pirinenques, que es remunta a l'any 1719
El cos de Mossos d'Esquadra ha commemorat aquest dijous a la Seu d'Urgell el 25è aniversari del seu desplegament a l'Alt Pirineu i Aran, en l'època en què van recuperar plenament el seu funcionament com a cos policial. L'acte de record s'ha dut a terme a la Sala de la Immaculada tot coincidint amb la presentació d'un llibre d'història que resumeix la presència de l'organisme policial català a les comarques pirinenques, que es remunta a l'any 1719.
La sessió ha comptat amb la presència del director general de la Policia de la Generalitat, Pere Ferrer, i el comissari en cap, Eduard Sallent, acompanyats de l'intendent Daniel Pérez, cap de la Regió Policial pirinenca. Pérez considera "important celebrar els vint-i-cinc anys de presència aquí, tant per a la ciutadania com pel territori com pels mossos", tot "fent-hi partícips la gent que hi treballa ara i la que hi ha treballat abans, com un punt de retrobament fora de l'àmbit laboral". Per això, a l'inici de la commemoració -que va començar aquest any passat- va sorgir la idea de publicar un llibre que rememorés els més de tres segles de presència a l'Alt Pirineu i Aran, tot aprofitant la documentació de què es disposava. Una obra que, assegura, és també "un reconeixement al Pirineu".
Sobre els darrers 25 anys, en què la policia catalana s'ha tornat a desplegar, Daniel Pérez considera que han aconseguit posicionar-se de cara a la població com "la policia del territori, no només quan hi ha fets delictius sinó quan la gent necessita alguna cosa", si bé també vol posar en valor "la bona relació" existent amb els altres cossos de seguretat presents a la zona, "perquè al final la relació personal ho és tot i el fet que al Pirineu som poca gent i les distàncies que hi ha ajuden a ser més solidari" i a reforçar la sensació d'"arrelament". Actualment els Mossos compten amb uns 500 efectius al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran, sumant les comissaries existents a la Seu, Puigcerdà, Sort, Tremp, el Pont de Suert i Vielha.
Sobre els reptes actuals i de futur, el responsable pirinenc dels Mossos ha esmentat nous perills com ara els delictes informàtics i les noves formes de delinqüència, que creu que la policia "ha d'afrontar" per donar-hi resposta. Pérez també considera necessari seguir millorant l'organització interna i, alhora, augmentar-hi la presència femenina tot seguint models com el dels Països Baixos on, tot i tractar-se d'una professió majoritàriament masculina, el percentatge de dones policia hi és més alt des de fa anys.
Des de la Regió Policial també veuen important la renovació de la flota de vehicles i dels uniformes, que s'ha impulsat recentment. I pel que fa a d'altres millores previstes, el director general Pere Ferrer ha avançat que actualment tenen l'objectiu d'ampliar l'espai disponible a la comissaria de la Seu d'Urgell per facilitar la tasca d'àrees com la del laboratori d'investigació. Per això, hi ha en projecte la possibilitat d'ubicar aquest departament a l'edifici que el Departament d'Agricultura té a l'entrada est de la Seu, situada al costat del parc de Bombers i també a poca distància del recinte dels Mossos.
Presència de Xavier Pomés i Josep Lluís Trapero
Entre els assistents a l'acte també hi ha estat l'exconseller Xavier Pomés, que va estar al capdavant del Departament d'Interior entre 1999 i 2002, l'època en què es va fer el desplegament dels Mossos al Pirineu. Pomés recorda que aquell procés no va ser fàcil perquè calia garantir que es feia amb les comissaries ja a punt i amb una dotació d'efectius suficient i motivada, tenint en compte que la majoria d'ells van ser-hi destinats des d'altres zones del país. Tampoc no hi ha faltat Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos d'Esquadra entre 2013 i 2021, que durant els anys 90 havia estat responsable de l'Oficina de Denúncies de la comissaria de Vielha, en l'època en què es va dur a terme el desplegament a la Val d'Aran. I entre els convidats hi havia l'alcalde de la Seu, Joan Barrera; i el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín; el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, a més de responsables locals d'altres cossos de seguretat.
De la seva part, Manel Batllori, excap de la Regió Policial i actual cap de la Unitat de Proximitat i Atenció Ciutadana, ha volgut posar en valor, en una taula rodona moderada per la periodista Rosa Talamàs, la importància de mantenir el contacte amb la població en el dia a dia perquè això ajuda a millorar tant la feina com la confiança amb la població. Rosalia Carracedo, primera dona que es va incorporar com a agent dels Mossos d'Esquadra a la comissaria de Vielha. Carracedo, que segueix vivint i treballant a l'Aran, també ha incidit en el valor afegit que suposa mantenir un contacte fluid amb els veïns i formar part de la comunitat, especialment en aquelles èpoques en què hi ha menys activitat turística i disminueix la població flotant.
Llibre commemoratiu
Pel que fa al llibre Mossos d'Esquadra a l'Alt Pirineu–Aran. 1719-2023, els seus coautors, el sotstinspector Manel Félix i el caporal David Hidalgo, han explicat que l'objectiu principal ha estat deixar constància no només d'aquest 25è aniversari del desplegament sinó de tota la història de presència al Pirineu, que ja està datada des de la primera meitat del segle XVIII, quan es va crear la institució en un context de pèrdua de poder i drets a Catalunya, per la victòria de Felip V a la Guerra de Successió, cinc anys enrere. L'obra arrenca des d'aquests orígens i explica les funcions que tenia la policia catalana en aquella època, marcada per la persecució del contraban i el bandolerisme i per la creació dels desplegaments forestals, com també, més endavant, per conflictes com les guerres carlines del segle XIX i la Guerra Civil al segle XX, quan l'alçament militar de Franco va causar que el cos no recuperés completament les seves funcions com a policia fins ara fa tres dècades. El llibre, de Bresca Editorial, ja està disponible a les llibreries i per Internet.
