Els municipis de muntanya reclamen compensacions fiscals per a les empreses que s'instal·lin al territori

Els municipis de muntanya de l'Estat espanyol reclamen compensacions fiscals per a les empreses que s'instal·lin al territori, així com també una fiscalitat pròpia que ajudi els ajuntaments d'aquestes zones a tirar endavant polítiques per frenar la despoblació. Aquestes reivindicacions s'han posat de manifest al II Congrés de l'Associació espanyola de Municipis de Muntanya que es duu a terme a Lleida amb el lema 'Oportunitats i reptes de la muntanya del futur'.

L'entitat també exigeix un repartiment dels fons de l'Estat que no "discrimini" les poblacions de muntanya, ja que actualment el criteri que preval és el de la quantitat d'habitants, segons ha afirmat el seu president, l'aranès Francesc Boya. A més, la introducció de les noves tecnologies de telecomunicació, la formació i la millora de les infraestructures són elements que es consideren essencials per revitalitzar unes zones que ocupen el 40% del territori espanyol.

La trobada s'emmarca en la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya de Lleida i reuneix un centenar de representants d'ajuntaments i diputacions d'arreu de l'estat. A les 84 comarques de muntanya de l'Estat hi viuen actualment un milió i mig de persones sobre una població total de 46,5 milions (el 3,2%), mentre que l'any 1950 hi vivien dos milions de persones sobre un total de 28 (el 7,1%).

Problema de despoblament

El president de l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya (esMontañas), Francesc Boya, ha explicat que l'objectiu bàsic del congrés és evidenciar la problemàtica dels municipis de muntanya, començant pels problemes demogràfics, i reivindicar davant les administracions i la societat en general "el valor que tenen les muntanyes, la seva conservació i preservació, entenent que aquestes muntanyes no s'entenen sense la gent que hi viu". La petició és alhora "una queixa i una proposta de tirar endavant aquests territoris a través del projecte de les smart mountains", entès com l'aplicació de la formació i noves tecnologies al servei de l'emprenedoria.

Boya ha posat l'accent en la fiscalitat com a eina de reequilibri territorial i també en el repartiment dels fons de l’Estat. “Actualment hi ha una diferència molt substancial entre el que rep un habitant de la ciutat i un habitant de la muntanya, que surt molt perjudicat en aquest repartiment", ha afirmat. A banda d'això, el president de l'entitat ha afegit que "aquelles empreses que s'instal·lin en zones on hi ha un procés de despoblació i, per tant, hi ha una manca d'activitat econòmica, han de ser compensades fiscalment; això ens sembla que és un instrument molt potent que ja s'utilitza a altres països i que també s'ha d'utilitzat aquí".

Carlos Barrabés, ponent estrella del congrés

El congrés ha comptat amb diverses ponències. Carlos Barrabés, prestigiós emprenedor especialista en l'àmbit de la muntanya i president del Grup Barrabés, ha destacat que la base del futur de les muntanyes és la formació i el talent, un talent que és “el catalitzador de la societat del coneixement” i que, al seu entendre, és molt més decisiu que infraestructures com les carreteres.

Barrabés, considera que "en aquests moments la muntanya no és amigable amb el talent" i que el gran repte que tenim és "ser capaços d'atreure talent i formar el talent que ja tenim en les noves capacitats". L'expert en temes de muntanya ha afirmat que la recerca de talent "és un repte semblant al de totes les indústries, però amb l'inconvenient de que parlem de zones remotes, un inconvenient que només es pot salvar omplint-nos de contingut, tenint una història que contar". "Som simples i necessitem ser més complexos, perquè només la complexitat és una bona recepta per al món que ve", ha reblat.

Barrabés creu que hi ha una nova població que aniria a treballar a la muntanya sempre que disposi d'un model basat en la tecnologia —agricultura tecnològica, treball remot a través del "núvol" (disseny, arquitectura, etc.)— i, sobretot, en la construcció de marques i productes que recullin l'herència dels llocs de muntanya. Segons Barrabés, el món de la muntanya està en un moment de transició important, ja que "la seva indústria bàsica és el turisme, un sector que funciona però que és insuficient per a mantenir una comunitat que actualment es caracteritza per la desigualtat i la despoblació".

Barrabés considera que promoure la tecnologia industrial i la tecnologia de la informació "és el camí per a la construcció de la nova societat a la muntanya en el decurs de la que serà una tercera revolució industrial, que afectarà al món urbà, però moltíssim al món rural i d'una forma definitiva a les zones remotes".

Barrabés, ponent estrella del II Congrés de Municipis de Muntanya d'Espanya, ha dissertat sobre 'Quines oportunitats ofereix el futur a les zones de muntanya?', acompanyat d'Aurelio García, Director de l’Escola de Negocis del Pirineu, i Marc Canavaggia, expert ens plans de desenvolupament turístic. Aurelio García ha parlat sobre 'Smart Mountains', una eina per a l'emprenedoria a la muntanya", mentre que Marc Canavaggia ha exposat el projecte 'Montañas vivas', una xarxa de municipis per impulsar la marca de qualitat per a la preservació dels valors de les zones de muntanya. La trobada ha comptat amb un centenar de representants de municipis de muntanya de tot l'Estat.