Els Premis Internacionals Ramon Llull distingeixen traductors i entitats de Xile, Grècia i Itàlia

Entre els guardonats d'enguany hi ha William Cisilino, director de l'Agència per la Llengua Friüliana, i la Fundación Roser Bru de Xile. Els reconeixements impulsats per la Fundació Ramon Llull, que dirigeix Teresa Colom, s'han lliurat aquest dimecres a Encamp

La Fundació Roser Bru (Xile), Tiziana Camerani (Itàlia), Maria Khatziemmanuïl (Grècia) i William Cisilino (Friül) han rebut aquest dimecres els Premis Internacionals Ramon Llull 2025. Aquests guardons impulsats per la Fundació Ramon Llull, ubicada a Andorra i que dirigeix l'escriptora urgellenca Teresa Colom, estan destinats a reconèixer persones o institucions de fora el domini lingüístic català que treballen per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

L’acte de lliurament s’ha fet a l’antiga sala d’emissors de Ràdio Andorra, a Encamp, en una cerimònia presidida pel cap de Govern, Xavier Espot. També hi han pres part la ministra de Cultura, Joventut i Esports d'Andorra, Mònica Bonell; el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila; el vice-president del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolas Garcia; i la directora en funcions de l’Institut Ramon Llull, Antònia Andúgar, al costat d'altres representants de diferents territoris de parla catalana.  

Premi a la promoció internacional de la creació catalana: Fundación Roser Bru

Dotat amb 4.000 euros, en aquesta 13a edició el premi a la promoció internacional s'ha concedit a la Fundación Roser Bru, per la seva tasca de difusió, preservació i investigació del llegat artístic i cultural de l’artista catalana Roser Bru i Llop (Barcelona 1923 – Santiago de Xile 2021), exiliada a Xile el 1939 amb la seva família en el mític vaixell Winnipeg organitzat per Pablo Neruda.

El jurat valora el fet que la Fundación Roser Bru ha permès catalogar i afavorir la circulació de les seves obres a Xile, impulsant la mostra itinerant "Roser Bru de Norte a Sur" que va commemorar el centenari del naixement de l'artista el 2023. L'entitat ha desenvolupat un paper fonamental per fer possible l’exposició retrospectiva dedicada a l'artista al Museu d’Art de Girona: “Roser Bru. Superar la distància” (del 23 de novembre de 2024 al 30 de març de 2025). La seva obra interpel·la el present des de l’exili, la resistència i la poètica del record.

Premide traducció literària: Tiziana Camerani

El tretzè Premi Ramon Llull de Traducció Literària, també dotat amb 4.000 €, reconeix la millor traducció del català publicada l’any anterior. Enguany s'ha concedit a Tiziana Camerani, en reconeixement a la seva traducció a l’italià de la novel·la Terres mortes, de Núria Bendicho, publicada amb el títol Terre morte per l’editorial Voland.

El jurat destaca que la traductora ha estat capaç d’abordar amb èxit l'enorme repte lingüístic que planteja l'obra de Bendicho, mantenint els diversos matisos i registres dels personatges i el to hipnòtic de l'original. L'epíleg dona algunes de les claus teòriques que fonamenten les tries i els criteris de la traductora a l'hora de traslladar aquesta obra rellevant de les lletres catalanes contemporànies.

Premi de traducció literària (trajectòria): Maria Khatziemmanuïl

Els aspirants a aquest premi cal que hagin publicat més de 5 obres de literatura catalana. Dotat amb 6.000 euros, enguany ha estat per a Maria Khatziemmanuïl, per la seva tasca de difusió de la literatura catalana a Grècia, en particular pel que fa al teatre contemporani.

Des del 2012 Khatziemmanuïl és la directora artística del Festival Iberoamericà de Lectures Dramatitzades, que es realitza en col·laboració amb l’Instituto Cervantes d’Atenes, on s’han presentat nombroses obres del teatre català per primera vegada en grec. Compta amb més de cinquanta traduccions del català al grec d’obres de Josep Maria Benet i Jornet, Cristina Clemente, Josep Maria Miró, Marta Buchaca, Guillem Clua, Lluïsa Cunillé o Sergi Belbel, entre d’altres.

Premi Internacional Ramon Llull de catalanística i a la diversitat lingüística: William Cisilino

Aquest guardó valora el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora el domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i "que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana", o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. Aquest darrer premi el convoquen conjuntament la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana i té una dotació de 6.000 euros.

Enguany el jurat l'ha atorgat per unanimitat a William Cisilino, director de l’Agència Regional per a la Llengua Friülana, organisme públic de la Regió Autònoma de Friül-Venècia Júlia. Cisilino ha estat responsable de planificar i implementar accions de política lingüística per a la llengua friülana. N'han valorat especialment la seva tasca per a la valorització de les llengües minoritzades a Itàlia i la seva vinculació amb la promoció i l’ús del friülà en tots els àmbits de la comunicació. El guardonat va ser vicepresident de la la Xarxa Europea de Minories Lingüístiques (NPLD), amb seu a Brussel·les. El jurat ha apreciat, a més, el coneixement i l’atenció que ha dedicat a la realitat lingüística del català i la implicació en iniciatives sorgides als territoris de llengua catalana. I és que cal recordar que entre les llengües minoritzades al territori italià també hi ha el català, que es parla a l'Alguer.

La regió històrica del Friül abasta les actuals províncies italianes d'Udin, Pordenon i Gurize i representa el 90% de la regió administrativa de Friül-Venècia Júlia. Té més d'un milió d'habitants, una superfície d'uns 8.200 km2 i limita a l'est amb Eslovènia, al nord amb Àustria i a l'oest amb la regió del Vèneto.  

Acte de lliurament

En el seu discurs, Xavier Espot ha assegurat que l’àmbit de la cultura catalana viu "un moment de vitalitat extraordinària" i que el Govern treballa perquè Andorra “continuï sent l’escenari de la projecció internacional del català, amb aquest projecte comú que és la Fundació Ramon Llull", i perquè la llengua i la cultura que compartim amb catalans del nord i del sud, valencians, balears, aragonesos de la Franja o algueresos, amb totes i tots, continuï sent sinònim d’obertura, de modernitat, de llibertat creativa, d’identitat i de respecte a la diversitat”.

Per la seva banda, Francesc Xavier Vila ha defensat el "Pacte Nacional per la Llengua" impulsat per la Generalitat, perquè creu que "com el Pla d’Acció Nacional d'Andorra" són "dues eines per transformar els reptes comuns en actuacions concretes i palpables". Abans del lliurament, Vila ha visitat les reserves de patrimoni cultural andorranes, acompanyat de la ministra Mònica Bonell, a la seu del Ministeri de Cultura que és a l’antic Hotel Rosaleda.