Els presidents comarcals de l'Alt Pirineu volen que s'impliqui tota la regió en els Jocs Olímpics d'Hivern

El Pallars Sobirà defensa l'opció d'acollir la competició de telemarc si aquest esport s'incorpora al programa olímpic. L'acord presentat pel Govern preveu que a la Cerdanya s'hi faria les proves d'esquí alpí; a l'Aran, les de surf de neu i freestyle; i a l'Alta Ribagorça, les d'esquí de muntanya

Els presidents de l'Alt Pirineu, juntament amb la síndica d'Aran, volen fer "pressió" al Govern perquè "totes" les comarques de la regió es reparteixin "equitativament" les proves dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030 en cas que la candidatura tiri endavant, segons ha dit el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús. La qüestió s'ha tractat a la reunió mensual de presidents comarcals de la vegueria, que s'ha fet aquest dilluns a Vielha i en què hi ha participat per videoconferència el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que els ha explicat l'acord tècnic per presentar la candidatura conjuntament amb l'Aragó, amb l'aval del Comitè Olímpic Espanyol.

Aragonès ha confirmat que el document tècnic, avalat ja pel Comitè Olímpic Espanyol (COE), contempla que tres comarques el Pirineu català acollirien proves dels Jocs. A la Cerdanya s'hi farien les proves d'esquí alpí (eslàlom, gegant, supergegant, descens i combinada), entre les estacions La Molina i Masella. Al complex de Baqueira Beret, a la Val d'Aran, hi haurà les de surf de neu i freestyle. I a l'Alta Ribagorça, Boí Taüll acolliria l'esquí de muntanya, esport que ja s'estrenarà com a olímpic als propers Jocs de Milà-Cortina 2026. Fora del Pirineu català, a Barcelona s'hi celebraria el torneig d'hoquei gel, concretament al Palau Sant Jordi. La resta de proves serien a l'Aragó: esquí de fons, biatló, patinatge de velocitat, patinatge artístic i cúrling. Aquestes dues últimes modalitats es farien, respectivament, a Saragossa i a Jaca.

Sobre aquest repartiment, Carles Isús ha dit a l'ACN que confia que de cara al 2030 es confirmi la continuïtat de l'esquí de muntanya i la incorporació del telemarc, cosa que creu que garantiria la presència de competicions tant a l'Alta Ribagorça com també al Pallars Sobirà, que ja ha acollit un Mundial i cinc proves de Copa del Món de telemarc, concretament a Espot.

Isús creu que no es poden fer uns Jocs "on quedin comarques relegades". Tot i aquesta afirmació, no ha concretat de quina manera hi pot haver competicions a "totes" les comarques de l'Alt Pirineu, si es té en compte que les estacions d'esquí nòrdic de l'Alt Urgell han estat descartades per motius tècnics (estan a massa altitud per acollir la competició olímpica de fons) i que el Pallars Jussà no compta amb cap estació d'esquí, després que anys enrere va fracassar el projecte de crear-ne una a la Vall Fosca.

Tot i aquest fet, el president pallarès sosté que la seva és "una demanda conjunta" de tots els presidents de l'Alt Pirineu, i també de la síndica d'Aran, i que així li han traslladat a Pere Aragonès. En cas que finalment el telemarc no sigui olímpic el 2030, Isús ha assenyalat que una altra opció per al Pallars Sobirà podria ser acollir "proves d'exhibició" d'aquest esport.

Isús demana que el Govern decideixi sobre l'abast de la consulta

Pel que fa a la consulta popular prevista pel juliol, Carles Isús ha explicat que des de l'Alt Pirineu i Aran no es vol entrar en "un conflicte entre comarques" sobre si cal afegir-hi el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès i que aquesta "és una decisió que és el Govern qui l'ha de prendre". Isús, en aquest sentit, opina que la votació "potser no hauria estat necessària si s'hagués fet una bona explicació del projecte" a les comarques implicades des del primer moment, i hi afegeix que si l'executiu català "ja tenia decidit" de tirar endavant la candidatura, hauria d'actuar en conseqüència.

Al llarg dels darrers mesos, bona part dels consells comarcals implicats s'han mostrat d'acord amb la consulta vinculant, mentre que el Conselh Generau d'Aran s'hi mostra més reticent i defensa que es faci un "procés participatiu". En el cas de l'Alt Urgell, el suport majoritari dels alcaldes als Jocs és "condicionat" i volen que s'aclareixi de quina manera se'n podria beneficiar la comarca, un cop assumit que probablement no n'acollirien cap competició. En una línia semblant s'han expressat recentment des del Pallars Jussà.