Emotiu comiat a Conxita Grangé, última catalana supervivent del camp nazi de Ravensbrück

Aquest dimecres s'ha oficiat el funeral civil per Conxita Grangé, l'última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Grangé va morir el 27 d'agost passat, als 94 anys, i ara se l'ha homenatjat en un sentit acte de comiat en el qual hi ha intervingut la consellera de Justícia, Ester Capella, com a principal representant de la Generalitat de Catalunya.

Capella ha lloat la figura de Grangé, la seva "lluita contra el feixisme" i els seus "esforços" per "explicar la barbàrie", i ha assegurat que "un país que no té memòria és un país sense present ni futur" i ha insistit en la importància de recordar persones com ella o Neus Català, perquè "el combat de la Conxita és també el nostre combat" i "el seu exemple ha esdevingut un mandat per a tots els pobles democràtics".

La política pallaresa ha aprofitat per recordar que, els darrers dos anys, la Generalitat ha obert 21 fosses, ha recuperat 292 restes mortals i ha identificat les primeres set víctimes de la Guerra Civil a través del Pla de Fosses i el Programa d'Identificació Genètica.

La secretària de l'Amical de Ravensbrück, Teresa del Hoyo, ha celebrat el reconeixement a Grangé però ha dit que, com d'altres casos, "ha arribat tard", perquè durant molt de temps, afirma, ha estat "silenciada" especialment per part del Govern espanyol, que encara no li ha fet cap mena de reconeixement, ni en vida ni pòstum. En canvi, a França sí que va ser homenatjada en vida, amb distincions com ara la Legió d'Honor i la Medalla a la Resistència. Del Hoyo ha recordat que l'ara desapareguda activista "va ser una persona que des dels onze anys i fins al dia de la seva mort va estar compromesa", i que "tal com diuen les mateixes supervivents, quan les seves veus s'estan apagant, comença el temps dels historiadors".

La seva neboda, Carme Rei, també ha insistit en la dedicació que la seva tieta va tenir durant tota la vida per explicar el que va viure i per lluitar contra els feixisme. "L'homenatge ha arribat una mica tard i tot i que no hi va poder anar, en va ser conscient", ha afirmat Rei en referència a l'acte que se li va fer a Espui aquest estiu, un mes abans de la seva mort.

Els actes d'homenatge pòstum continuaran aquest dissabte, precisament a Espui. El Memorial Democràtic i l’Ajuntament de la Pobla de Segur han organitzat la trobada 'Històries de vida de l'antifeixisme, l'exili i la deportació' per commemorar la lluita antifeixista de Grangé i Josep Cubiló, tots dos originaris del Pallars i amb una estreta relació amb la localitat pallaresa.

Resistència, deportació i retorn

Conxita Grangé va néixer a la Vall Fosca el 6 d'agost del 1925. Quan tenia dos anys va haver d'anar-se'n amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc a causa d'una malaltia de la seva mare. Amb l'esclat de la Guerra Civil, va tornar a Catalunya amb els seus familars per lluitar a favor de la República.

La fi de la guerra, però, no va significar el final del seu compromís. La Conxita i els seus oncles van tornar a Tolosa i des d'allà, ella i la seva cosina, Maria Castelló, van continuar la lluita fent d'informadores de la Resistència Francesa. Tanmateix, el 24 de maig de 1944, Grangé va ser detinguda a Peny (Arieja), juntament amb la seva tieta Maria Castelló i la seva cosina Elvira Ibarz, Van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren "fantasma", amb 700 detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats. El 9 de setembre d'aquell any van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück, on també van ser tancades altres dones com Neus Català, que va morir el passat abril.

Abans de l'alliberament, quan el camp va ser bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant fins que van aconseguir trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a Tolosa, on es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català. Grangé va morir el 27 d'agost passat, als 94 anys.