Ensenyament i transport públic, cara i creu de la percepció del món rural a Catalunya

Una enquesta mostra que la societat catalana valora la qualitat de vida dels petits municipis, si bé en lamenten les limitacions en mobilitat, sanitat i oferta de lleure. La majoria creu que calen polítiques específiques per a zones com ara el Pirineu

L'ensenyament és el servei més ben valorat del món rural; i el transport, el més qüestionat. Això és el que es desprèn de l'Enquesta de Percepció del Món Rural 2016, que també apunta que els catalans associen el món rural a la qualitat de vida, si bé la majoria creu que fan falta polítiques específiques en aquest àmbit.

En concret, el 41,6% creu que la qualitat de vida en els municipis petits ha millorat o millorat molt els darrers anys. Això fa que aquest aspecte i la tranquil·litat siguin els més ben valorats, tot i que l'indicador de qualitat de vida baixi lleugerament respecte el 2010, any de l'anterior enquesta. Alhora, destaca que la percepció de la població que viu al medi rural és més bona que la dels urbans.

L'ensenyament és el servei més ben valorat, tant per la seva accessibilitat com per la qualitat, en els pobles petits, seguit de l'atenció a la gent gran i la seguretat. El transport públic se situa a la cua, seguit de l'oferta cultural i l'accés a la sanitat. Per les persones que viuen en l'entorn rural, la pitjor puntuació, en termes de qualitat, se l'emporta amb diferència el transport públic, seguit de la cobertura telefònica i d'internet. Segons l'enquesta, la percepció és que tots els serveis al món rural han millorat en qualitat des del 2010, tret de la sanitat i el transport públic.

Un 64,2% dels catalans creu que són molt necessàries les polítiques públiques a favor del món rural, seguit d'un 27,2% que ho considera bastant necessari. En aquest sentit, un 71,1% està molt d'acord en què tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ha de preocupar tothom, hi visquin o no. Tot i que un 52% de la població creu que les ajudes i subvencions al món rural són insuficients, un 52,4% opina que no es reparteixen correctament i un 47,9% que no s'aprofiten tot el que es podria. Amb tot, aquesta percepció negativa decau respecte 2010, quan ho afirmava un 69,1% i un 55,4% de la població, respectivament.

Pobles petits, opció majoritària entre els qui canviarien de municipi

L'enquesta revela que només un 17% de la població catalana considera la possibilitat de canviar de municipi, una proporció més elevada com més urbà és el municipi (17,5% enfront el 13,1% dels pobles més petits). Alhora, d'entre els que sí que es plantegen canviar de municipi, la majoria (60,7%) ho faria cap a un municipi més petit i motivat per la recerca d'una major qualitat de vida (45,8%). No obstant, aquest indicador sofreix un retrocés respecte del 2010, quan se situava al 56,1%, en favor d'altres motius, com ara estar més a prop dels serveis, impostos més baixos o millors comunicacions.

Segons la majoria d'enquestats (54%), els joves que opten per marxar dels municipis petits cap a la ciutat ho fan per qüestions laborals, seguit d'altres motius com ara l'accés als estudis i la cultura o més opcions d'oci.

Sector agrari, clau pel desenvolupament

Els enquestats creuen amb un 4,45 sobre 5 que el sector agrari és necessari per al desenvolupament del país. Així mateix, majoritàriament cada cop hi ha més convicció que l'aigua utilitzada en agricultura no es malgasta ja que serveis per produir aliments que la societat es menja (44,2% molt d'acord i 35,3% bastant d'acord).